Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cavalleria" dins totes les àrees temàtiques

és per a home o per a dona? és per a home o per a dona?

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  és per a home o per a dona?
  • es  ¿para señora o para caballero?
  • fr  est-ce pour un homme ou une femme ?
  • pt  é para senhora ou para homem?
  • en  is it for a man or a woman?

<Grans Magatzems > Conversa>

òliba camallarga del Cap òliba camallarga del Cap

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  òliba camallarga del Cap, n f
  • es  lechuza de El Cabo
  • fr  effraie du Cap
  • en  African grass-owl
  • de  Kapgraseule
  • nc  Tyto capensis

<24.01 Ocells > Estrigiformes > Titònids>

òliba camallarga del Cap òliba camallarga del Cap

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  òliba camallarga del Cap, n f
  • es  lechuza de El Cabo
  • fr  effraie du Cap
  • en  African grass-owl
  • de  Kapgraseule
  • nc  Tyto capensis

<24.01 Ocells > Estrigiformes > Titònids>

òliba camallarga oriental òliba camallarga oriental

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  òliba camallarga oriental, n f
  • es  lechuza patilarga
  • fr  effraie de prairie
  • en  Eastern grass-owl
  • de  Graseule
  • nc  Tyto longimembris

<24.01 Ocells > Estrigiformes > Titònids>

òliba camallarga oriental òliba camallarga oriental

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  òliba camallarga oriental, n f
  • es  lechuza patilarga
  • fr  effraie de prairie
  • en  Eastern grass-owl
  • de  Graseule
  • nc  Tyto longimembris

<24.01 Ocells > Estrigiformes > Titònids>

a l'eixarranca a l'eixarranca

<12 Esports eqüestres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  a l'eixarranca, adv
  • ca  a l'oberta, adv
  • ca  a la cavallera, adv
  • ca  a la ganxa, adv
  • es  a horcajadas
  • fr  à califourchon
  • en  astride

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició
Manera de cavalcar mantenint les cames obertes i en contacte amb els flancs del cavall.
anolis cavaller anolis cavaller

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anolis cavaller, n m
  • es  anolis caballero
  • en  Knight anole

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definició
Espècie del gènere Anolis, de la família dels ignànids, que habita a Cuba.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlsam, n m
  • ca  figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
  • ca  bàlsam menut, n m alt. sin.
  • ca  cabellera de la reina, n f alt. sin.
  • ca  calaguala, n f alt. sin.
  • ca  catxalanda, n f alt. sin.
  • ca  cuquets, n m pl alt. sin.
  • ca  curacalls, n m alt. sin.
  • ca  ditets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de calls, n f alt. sin.
  • ca  orella de frare, n f alt. sin.
  • ca  patata frita, n f alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  cala guala, n f var. ling.
  • ca  unya de gat, n f var. ling.
  • ca  xorrosa, n f var. ling.
  • nc  Carpobrotus acinaciformis (L.) Bolus
  • nc  Mesembryanthemum acinaciforme L. sin. compl.

<Botànica > aizoàcies>

bàlsam bàlsam

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlsam, n m
  • ca  figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
  • ca  bàlsam menut, n m alt. sin.
  • ca  cabellera de la reina, n f alt. sin.
  • ca  calaguala, n f alt. sin.
  • ca  catxalanda, n f alt. sin.
  • ca  cuquets, n m pl alt. sin.
  • ca  curacalls, n m alt. sin.
  • ca  ditets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de calls, n f alt. sin.
  • ca  orella de frare, n f alt. sin.
  • ca  patata frita, n f alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  cala guala, n f var. ling.
  • ca  unya de gat, n f var. ling.
  • ca  xorrosa, n f var. ling.
  • nc  Carpobrotus acinaciformis (L.) Bolus
  • nc  Mesembryanthemum acinaciforme L. sin. compl.

<Botànica > aizoàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlsam, n m
  • ca  figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
  • ca  bàlsam de tall, n m alt. sin.
  • ca  cabellera de la reina, n f alt. sin.
  • ca  curacalls, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  dàtil de mar, n m alt. sin.
  • ca  ditets, n m pl alt. sin.
  • ca  dits, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de calls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  patata frita, n f alt. sin.
  • ca  platanera de mar, n f alt. sin.
  • ca  platanets, n m pl alt. sin.
  • ca  ungla de mar, n f alt. sin.
  • ca  curalotodo, n m var. ling.
  • ca  plàtano de mar, n m var. ling.
  • nc  Carpobrotus edulis (L.) N.E. Br. in Phillips
  • nc  Mesembryanthemum edule L. sin. compl.
  • nc  Mesembryanthemum acinaciforme auct. catal., non L. var. ling.

<Botànica > aizoàcies>