Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cavitat" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració > Radiologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de proves radiològiques [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/281>
Les fitxes recullen els codis de les proves establerts en el catàleg de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (SERAM), que també són utilitzats per CatSalut.
- ca esclerosi de cavitats, n f
- es esclerosis de cavidades, n f
- cod 07090701
<Radiologia > Proves > Intervencionisme general>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca frígola, n f
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca frígola capitada, n f alt. sin.
- ca frígola de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca frígola vera, n f alt. sin.
- ca pebrella, n f alt. sin.
- ca senyorida, n f alt. sin.
- ca timó africà, n m alt. sin.
- ca timó capitat, n m alt. sin.
- ca faigola, n f var. ling.
- ca frigola, n f var. ling.
- nc Thymbra capitata (L.) Cav.
- nc Coridothymus capitatus (L.) Rchb. f. sin. compl.
- nc Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca frígola, n f
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca frígola capitada, n f alt. sin.
- ca frígola de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca frígola vera, n f alt. sin.
- ca pebrella, n f alt. sin.
- ca senyorida, n f alt. sin.
- ca timó africà, n m alt. sin.
- ca timó capitat, n m alt. sin.
- ca faigola, n f var. ling.
- ca frigola, n f var. ling.
- nc Thymbra capitata (L.) Cav.
- nc Coridothymus capitatus (L.) Rchb. f. sin. compl.
- nc Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca jita
- ca echijita sin. compl.
- ca ecijita sin. compl.
- ca kijita sin. compl.
- ar جيتا
- cy Jita
- cy Echijita sin. compl.
- cy Ecijita sin. compl.
- cy Kijita sin. compl.
- de Jita
- de Echijita sin. compl.
- de Ecijita sin. compl.
- de Kijita sin. compl.
- en Jita
- en Echijita sin. compl.
- en Ecijita sin. compl.
- en Kijita sin. compl.
- es jita
- es echijita sin. compl.
- es ecijita sin. compl.
- es kijita sin. compl.
- eu jitera
- eu echijita sin. compl.
- eu ecijita sin. compl.
- eu jita sin. compl.
- eu kijita sin. compl.
- fr jita
- fr echijita sin. compl.
- fr ecijita sin. compl.
- fr kijita sin. compl.
- gl jita
- gl echijita sin. compl.
- gl ecijita sin. compl.
- gl kijita sin. compl.
- gn jita
- gn echijita sin. compl.
- gn ecijita sin. compl.
- gn kijita sin. compl.
- it jita
- it echijita sin. compl.
- it ecijita sin. compl.
- it kijita sin. compl.
- pt jita
- pt echijita sin. compl.
- pt ecijita sin. compl.
- pt kijita sin. compl.
- tmh Tajitat
- tmh Echijita sin. compl.
- tmh ecijita sin. compl.
- tmh kijita sin. compl.
- zh 吉塔语
- num Sistema aràbic
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>
Definició
Una varietat dialectal d'aquesta llengua és el mrangi.
El jita s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
<Islam>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Justícia i Caritat
<Religions > Islam>
Definició
Nota
- Tot i haver-se desvinculat de la seva tariqa, el xeic mai no va renegar del sufisme i alguns el qualifiquen de "sufí islamista". Després de la seva mort, el 2012, va ser elegit secretari general de Justícia i Caritat el professor Mohammed Abbadi (1949-). El grup es considera a si mateix un moviment no violent, però rebutja el sistema polític marroquí actual i, en particular, el fet que, segons la constitució, el rei sigui també líder religiós i comandant dels fidels. Actualment, el moviment no està oficialment prohibit, sinó que és "tolerat" per les autoritats marroquines, ja que es tracta d'una de les organitzacions amb més ascendent sobre la població. El moviment Justícia i Caritat es proposa una islamització de la societat i l'erradicació de la pobresa. S'organitza a partir dels usra, que són grups de camarades units per la causa, que es reuneixen per estudiar l'Alcorà i els escrits del xeic i per portar a terme activitats socials. Aquests grups són molt actius a les universitats; hi han creat una xarxa de beneficència que, d'alguna manera, supleix les mancances del sistema. A Catalunya són força actius.
- El nom de l'organització Justícia i Caritat, transcrit de l'àrab, és Al-Adl wa Al-Ihsan, que es pot traduir per 'Justícia i Espiritualitat'.
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic ofert pel TERMCAT per a la traducció catalana de l'obra següent:
International Classification of Diseases, 10th revision, Clinical Modification (ICD-10-CM) [en línia]. [S.I.]: ICD10Data, 2015.
<http://www.icd0data.com>
- ca limfoma primari de cavitats, n m
- ca limfoma primari de cèl·lules B amb embassament, n m
- es linfoma de células B con derrame primario, n m
- es linfoma primario de cavidades, n m
- es linforma de derrame primario, n m
- fr lymphome des cavités corporelles, n m
- fr lymphome primitif des séreuses, n m
- en primary effusion B-cell lymphoma, n
- en primary effusion lymphoma, n
<Classificació internacional de malalties: 10a revisió: modificació clínica > Terminologia > Malalties > Neoplàsies>
Definició
Nota
- El limfoma primari de cavitats està associat a la infecció per herpesvirus humà 8.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca llei de les cavitats, n f
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
<Arts > Pintura > Dibuix>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca matitat, n f
- es matidez
- fr matité
<Arts > Pintura > Dibuix>
Definició
<Indústria dels plàstics i el cautxú>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca motlle de cavitats múltiples, n m
- es molde de cavidades múltiples
- fr moule à empreintes multiples
- en multicavity mold [US]
<Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca os gros, n m
- ca os capitat, n m sin. compl.
- ca os magne, n m sin. compl.
- es hueso grande
- es hueso magno
- en capitate bone
- TA os capitatum
<Anatomia>
