Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ceba" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ceba, n f
- ca ceba (bulb), n f sin. compl.
- ca calçot, n m alt. sin.
- ca ceba blanca, n f alt. sin.
- ca ceba de grell, n f alt. sin.
- ca ceba porrera, n f alt. sin.
- ca ceballot, n m alt. sin.
- ca cebes, n f pl alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebolla, n f var. ling.
- nc Allium cepa L.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Les denominacions calçot, ceba de grell i ceba porrera fan referència al "grill de ceba blanca cultivat especialment per a ésser menjat al caliu" (DIEC2-E, s. v. calçot).
2. MASCLANS recull ceba d'Egipte per a la var. proliferum, i per a la ceba indica que "se n'han obtingut nombroses varietats de conreu (cf. Dicc. Moll i Gr. Encicl. Cat.)."; NPMASC recull ceba valenciana per a una raça d'Allium cepa, sense especificar-la.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca ceba, n f
- es cebolla, n f
- es pata tipo cebolla, n f
- fr oignon, n f
- fr pied en forme d'oignon, n m
- fr pied en oignon, n m
- en bun foot, n
- en onion foot, n
- eu tipula, n
- eu tipula erako oin, n
<Fusteria > Mobles>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca ceba, n f
- es cebolla, n f
- fr oignon, n m
- pt cebola, n f
- en onion, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ceba marina, n f
- ca albarrana, n f alt. sin.
- ca ceba, n f alt. sin.
- ca ceba albarrana, n f alt. sin.
- ca ceba borda, n f alt. sin.
- ca ceba d'ase, n f alt. sin.
- ca ceba porra, n f alt. sin.
- ca ceba porrassa, n f alt. sin.
- ca ceba porrera, n f alt. sin.
- ca ceba porrina, n f alt. sin.
- ca ceba roja, n f alt. sin.
- ca cebes marines, n f pl alt. sin.
- ca escil·la, n f alt. sin.
- ca escil·la blanca, n f alt. sin.
- ca pinya reial, n f alt. sin.
- ca porra, n f alt. sin.
- ca porrera, n f alt. sin.
- ca vara d'Aaró, n f alt. sin.
- ca ceba rotja, n f var. ling.
- ca cebolla, n f var. ling.
- ca cilla, n f var. ling.
- ca escilla, n f var. ling.
- ca vara d'Aarón, n f var. ling.
- nc Urginea maritima (L.) Baker
- nc Drimia maritima (L.) Stearn sin. compl.
- nc Scilla maritima L. sin. compl.
- nc Urginea scilla Steinh. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca porradell, n m
- ca all bord, n m alt. sin.
- ca all camperol, n m alt. sin.
- ca all de bruixa, n m alt. sin.
- ca all de moro, n m alt. sin.
- ca all de serp, n m alt. sin.
- ca all del dimoni, n m alt. sin.
- ca all porrer, n m alt. sin.
- ca all porret, n m alt. sin.
- ca all porrit, n m alt. sin.
- ca all porro, n m alt. sin.
- ca all salvatge, n m alt. sin.
- ca alla, n f alt. sin.
- ca alls porrers, n m pl alt. sin.
- ca calabruix, n m alt. sin.
- ca calabruixa, n f alt. sin.
- ca ceba, n f alt. sin.
- ca porrit, n m alt. sin.
- ca porro bord, n m alt. sin.
- ca porro salvatge, n m alt. sin.
- ca porro silvestre, n m alt. sin.
- ca porratell, n m var. ling.
- ca porretell, n m var. ling.
- nc Allium ampeloprasum L.
<Botànica > liliàcies>
