Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "celebrar" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA REVISADA>, <Neurologia>, <Traumatologia i ortopèdia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca commoció cerebral, n f
- es conmoción cerebral, n f
- fr commotion cérébrale, n f
- en brain concussion, n
- en cerebral concussion, n
- en concussion of the brain, n
<.FITXA REVISADA>, <Neurologia>, <Traumatologia i ortopèdia>
Definició
Nota
- La commoció cerebral és la més lleu de les lesions cerebrals i és temporal.
<Neurologia>, <Traumatologia i ortopèdia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca compressió cerebral, n f
<Neurologia>, <Traumatologia i ortopèdia>
Definició
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca congestió cerebral, n f
- ca encefalèmia, n f sin. compl.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Neurologia>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca congre pintat, n m
- ca congre, n m sin. compl.
- ca congre daurat, n m sin. compl.
- ca congre serp, n m sin. compl.
- ca congre serpenter, n m sin. compl.
- ca congre serpeter, n m sin. compl.
- ca daurat, n m sin. compl.
- ca donzella, n f sin. compl.
- ca matiner, n m sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serp de mar, n f sin. compl.
- ca serpenter, n m sin. compl.
- ca congre serpenté, n m var. ling.
- ca congre serpeté, n m var. ling.
- ca culebra, n f var. ling.
- ca duradu, n m var. ling.
- nc Echelus myrus
- nc Conger myrus var. ling.
- nc Myrus vulgaris var. ling.
- es congrio pintado
- es culebra, n f
- fr serpenton miro
- en bluntsnout snake eel
- en painted eel
<Peixos > Ofíctids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca congre pintat, n m
- ca congre, n m sin. compl.
- ca congre daurat, n m sin. compl.
- ca congre serp, n m sin. compl.
- ca congre serpenter, n m sin. compl.
- ca congre serpeter, n m sin. compl.
- ca daurat, n m sin. compl.
- ca donzella, n f sin. compl.
- ca matiner, n m sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serp de mar, n f sin. compl.
- ca serpenter, n m sin. compl.
- ca congre serpenté, n m var. ling.
- ca congre serpeté, n m var. ling.
- ca culebra, n f var. ling.
- ca duradu, n m var. ling.
- nc Echelus myrus
- nc Conger myrus var. ling.
- nc Myrus vulgaris var. ling.
- es congrio pintado
- es culebra, n f
- fr serpenton miro
- en bluntsnout snake eel
- en painted eel
<Peixos > Ofíctids>
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca contracte electrònic, n m
- ca contracte formalitzat per via electrònica, n m sin. compl.
- es contrato electrónico, n m
- es contrato celebrado por vía electrónica, n m sin. compl.
<Dret administratiu > Administració electrònica>
Definició
<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte subscrit fora d'un establiment mercantil, n m
- es contrato celebrado fuera de un establecimiento mercantil
<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La Llei 26/1991, del 21 de novembre, de contractes subscrits fora d'establiments mercantils constitueix la norma de transposició de la Directiva 1985/57, de 20 de desembre. Des del punt de vista material, la norma apunta que és aplicable als contractes subscrits entre empresaris i consumidors: a) quan es realitzen fora de l'establiment mercantil de l'empresari o empresària (o una tercera persona que actua pel seu compte); b) en l'habitatge del consumidor o consumidora o d'un altre consumidor o consumidora o en el seu centre de treball -llevat que la visita de l'empresari o empresària o la persona que actua com a representant seu hagi estat sol·licitada expressament pel consumidor o consumidora, que es produeixi un cop transcorregut el temps establert pel mateix consumidor o consumidora, o, si no s'ha establert, un cop transcorregut un temps raonable atesa la naturalesa i el preu de l'objecte del contracte, i es desenvolupi d'acord amb la finalitat prèviament establerta, i c) en un mitjà de transport públic (art. 1).
D'altra banda, s'exclouen de l'aplicació de la norma els contractes següents: a) aquells en què la prestació total a càrrec del consumidor o consumidora és inferior a 48,50 ? (aproximadament); b) els relatius a la construcció, la venda i l'arrendament de béns immobles o que tenen per objecte algun altre dret sobre aquests; c) els d'assegurances; d) els contractes que tenen per objecte valors mobiliaris; e) els documentats notarialment; f) els relatius a productes d'alimentació, begudes i altres béns consumibles d'ús corrent per a l'habitatge, subministrats per proveïdors que fan a propòsit desplaçaments freqüents i regulars, i g) els que es realitzen sobre la base d'un catàleg que el consumidor ha tingut ocasió de consultar en absència de l'empresari o empresària, però sense perdre-hi el contacte pel que fa a l'operació que es duu a terme o a una altra de posterior, i que tant el catàleg com el contracte es refereixen expressament al dret de desistiment del consumidor o consumidora o el dret de retornar les mercaderies durant un termini de set dies a partir de la data de la recepció (article 2).
La regla general és aplicar aquesta normativa a tots els contractes i totes les ofertes que tenen lloc fora d'un establiment mercantil, i, en aquest sentit, la càrrega de la prova correspon a l'empresari o empresària.
Alguns autors assenyalen que la raó de ser d'aquesta normativa rau en el fet que, sovint, en els contractes subscrits fora d'un establiment mercantil, els comerciants prenen la iniciativa de les negociacions i pressionen els consumidors perquè contractin, sense deixar que la part dèbil de la relació contractual compari les condicions de l'oferta.
En aquest sentit, l'article 1.2 de la Llei 3/1993, del 5 de març, de l'Estatut del consumidor, considera consumidors «les persones físiques o jurídiques de qualsevol nacionalitat o residència que, com a destinataris finals, fan l'adquisició, fan ús o gaudeixen, dins el territori de Catalunya, de béns i de serveis per a llur consum o ús particular, familiar o col·lectiu, sempre que el proveïdor tingui caràcter empresarial o professional o sigui la mateixa Administració pública» (en canvi, l'article 1 de la Llei 26/1991, del 21 de novembre, de contractes subscrits fora d'establiments mercantils, fa al·lusió a la definició que estableix l'article 1 de la Llei general per a la defensa de consumidors i usuaris).
Pel que fa al vessant formal, els empresaris tenen l'obligació de formalitzar per escrit el contracte en un doble exemplar, i lliurar als consumidors un document de revocació i un exemplar del document contractual. Pel que fa al primer document, hi ha de figurar la denominació d'aquest document de manera clara i precisa per a no induir a l'error, les dades de les parts contractants i les dades d'identificació del contracte. I pel que fa al contingut de l'exemplar del document contractual, destaca sobretot la referència a fer-hi constar expressament el dret de revocar el consentiment atorgat per la part consumidora i els requisits i les conseqüències de l'exercici d'aquest dret. En ambdós documents hi ha de figurar necessàriament la signatura del consumidor o consumidora. Del compliment de les obligacions en responen solidàriament els empresaris i els mandataris, comissionistes o agents que han actuat en nom propi.
Si l'empresari o empresària incompleix alguna de les obligacions establertes, en qualsevol moment el contracte pot ser anul·lat a instància del consumidor, sempre que es respecti el termini de caducitat per a interposar aquesta acció, que és de quatre anys (art. 1301 Codi civil espanyol [CC]). D'altra banda, la Llei li atorga la facultat de revocar la declaració de voluntat sense necessitat d'al·legar cap causa fins transcorreguts set dies a comptar de la recepció mitjançant la devolució del document de revocació o de les mercaderies rebudes. Quan el consumidor o consumidora exerceix el dret de revocació, les parts s'han de restituir recíprocament les prestacions de conformitat amb els articles 1303 i 1308 del CC. La impossibilitat de retornar la prestació per part del consumidor o consumidora per pèrdua, destrucció o una altra causa no impedeixen que pugui exercir el dret de revocació.
Cal afegir que la norma, en el sentit més proteccionista, considera que l'exercici d'aquest dret no li comporta cap despesa i que té dret al reemborsament de les despeses necessàries i útils que ha realitzat a la cosa. No obstant això, quan la impossibilitat de devolució li sigui imputable, té l'obligació d'abonar el valor de mercat que tenia la cosa en el moment de l'exercici del dret de revocació, excepte en el cas en què el valor fos superior al preu de l'adquisició.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cos callós, n m
- ca comissura magna, n f sin. compl.
- ca mesolòbul, n m sin. compl.
- ca trabècula cerebral, n f sin. compl.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>
Definició
<Anatomia>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca crani cerebral, n m
<Anatomia>, <Neurologia>
Definició
<Arts > Dansa>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca culebra, n f
<Arts > Dansa>
