Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "celler" dins totes les àrees temàtiques

aquesta caixa és ràpida, de 10 articles com a màxim aquesta caixa és ràpida, de 10 articles com a màxim

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  aquesta caixa és ràpida, de 10 articles com a màxim
  • es  esta es la caja rápida, de 10 artículos como mucho
  • fr  celle-ci est la caisse rapide, 10 articles au maximum
  • pt  esta é uma caixa rápida, para no máximo 10 produtos
  • en  this is the express checkout, for 10 items or less

<Grans Magatzems > Conversa>

ara totes les cel·les amb continguts inclosos a la selecció estan realçades ara totes les cel·les amb continguts inclosos a la selecció estan realçades

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  ara totes les cel·les amb continguts inclosos a la selecció estan realçades
  • en  all cells with contents that were included in the selection are now highlighted

<Localització > Fraseologia>

arrambar arrambar

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arrambar, v tr
  • ca  arrimar, v tr
  • es  arrimar
  • fr  coller au mur
  • eu  baztertu

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definició
Llançar la pilota de manera que es tanqui cap a la paret esquerra.
arrambar arrambar

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  arrambar, v tr
  • ca  arrimar, v tr
  • es  arrimar
  • fr  coller au mur
  • eu  baztertu

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Definició
Llançar la pilota de manera que es desplaci arran de paret.
arrossegueu l'ansa d'emplenament de l'angle dret inferior de la cel·la per damunt de les cel·les que vulgueu emplenar arrossegueu l'ansa d'emplenament de l'angle dret inferior de la cel·la per damunt de les cel·les que vulgueu emplenar

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  arrossegueu l'ansa d'emplenament de l'angle dret inferior de la cel·la per damunt de les cel·les que vulgueu emplenar
  • en  drag the fill handle in the bottom right corner of the cell across the cells that you want to fill

<Localització > Fraseologia>

atzeroler atzeroler

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzeroler, n m
  • ca  atzerola (fruit), n f sin. compl.
  • ca  atzerolera, n f sin. compl.
  • ca  soroller, n m sin. compl.
  • ca  sorolla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  atzaroler, n m var. ling.
  • ca  atzeroller, n m var. ling.
  • ca  ceroler, n m var. ling.
  • ca  serola (fruit), n f var. ling.
  • ca  seroler, n m var. ling.
  • ca  serolera, n f var. ling.
  • ca  seroller, n m var. ling.
  • ca  sirola (fruit), n f var. ling.
  • ca  siroler, n m var. ling.
  • ca  sirolera, n f var. ling.
  • nc  Crataegus azarolus L.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzeroler, n m
  • ca  atzerola (fruit), n f sin. compl.
  • ca  atzerolera, n f sin. compl.
  • ca  soroller, n m sin. compl.
  • ca  sorolla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  atzaroler, n m var. ling.
  • ca  atzeroller, n m var. ling.
  • ca  ceroler, n m var. ling.
  • ca  serola (fruit), n f var. ling.
  • ca  seroler, n m var. ling.
  • ca  serolera, n f var. ling.
  • ca  seroller, n m var. ling.
  • ca  sirola (fruit), n f var. ling.
  • ca  siroler, n m var. ling.
  • ca  sirolera, n f var. ling.
  • nc  Crataegus azarolus L.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  avisador, n m
  • es  avisador, n m
  • fr  avertisseur, n m
  • en  alarm, n
  • en  warning device, n
  • de  Melder, n m
  • de  Warngerät, n m

<Enginyeria>

barreter | barretera barreter | barretera

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barreter | barretera, n m, f
  • ca  barretaire, n m, f sin. compl.
  • es  sombrerero
  • fr  chapelier
  • en  hat maker
  • en  hat seller
  • en  milliner

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició
Persona que confecciona o ven barrets.

Nota

  • L'equivalència anglesa hat maker es refereix al confeccionador i hat seller al venedor.
bastiment d'envà bastiment d'envà

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  bastiment d'envà, n m
  • es  marco de tabique, n m
  • fr  précadre à sceller, n m
  • en  frame, n
  • eu  trenkada-marko, n

<Fusteria > Construccions>