Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cent" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cant, n m
  • es  canto
  • en  lyrics

<Música>

Definició
Part vocal d'una composició musical.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cant, n m
  • es  canto
  • en  chant

<Música>

Definició
Música de cant d'un caràcter determinat.
canto- canto-

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  canto-
  • ca  cant- sin. compl.

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Oftalmologia>

Definició
Formes prefixades del mot grec kanthós, que significa cant, angle d'unió de les parpelles.
cap de feina cap de feina

<Productes alimentaris sòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cap de feina, n m
  • ca  creixent, n m sin. compl.
  • ca  massa mare, n f sin. compl.
  • ca  pasta mare, n f sin. compl.
  • ca  rent, n m sin. compl.
  • es  masa fermentada
  • es  masa madre
  • fr  levain
  • fr  pâte fermentée
  • en  leaven
  • en  sourdough

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

Definició
Part de pasta que els flequers separen d'una fornada perquè serveixi de llevat per a una altra fornada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassina, n f
  • ca  briònia, n f alt. sin.
  • ca  briònia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa morisca, n f alt. sin.
  • ca  carabasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassines bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  cep blanc, n m alt. sin.
  • ca  colobrina, n f alt. sin.
  • ca  nap coent, n m alt. sin.
  • ca  nap del diable, n m alt. sin.
  • ca  nap salvatge, n m alt. sin.
  • ca  truca, n f alt. sin.
  • ca  truquera, n f alt. sin.
  • ca  tuca, n f alt. sin.
  • ca  tuca blanca, n f alt. sin.
  • ca  britònia, n f var. ling.
  • ca  carbosina, n f var. ling.
  • ca  columbina, n f var. ling.
  • ca  columbrina, n f var. ling.
  • ca  nuez carbassina, n f var. ling.
  • ca  tucca blanca, n f var. ling.
  • ca  turca, n f var. ling.
  • nc  Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
  • nc  Bryonia alba auct. var. ling.
  • nc  Bryonia dioica Jacq. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

carabassina carabassina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassina, n f
  • ca  briònia, n f alt. sin.
  • ca  briònia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa morisca, n f alt. sin.
  • ca  carabasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassines bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  cep blanc, n m alt. sin.
  • ca  colobrina, n f alt. sin.
  • ca  nap coent, n m alt. sin.
  • ca  nap del diable, n m alt. sin.
  • ca  nap salvatge, n m alt. sin.
  • ca  truca, n f alt. sin.
  • ca  truquera, n f alt. sin.
  • ca  tuca, n f alt. sin.
  • ca  tuca blanca, n f alt. sin.
  • ca  britònia, n f var. ling.
  • ca  carbosina, n f var. ling.
  • ca  columbina, n f var. ling.
  • ca  columbrina, n f var. ling.
  • ca  nuez carbassina, n f var. ling.
  • ca  tucca blanca, n f var. ling.
  • ca  turca, n f var. ling.
  • nc  Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
  • nc  Bryonia alba auct. var. ling.
  • nc  Bryonia dioica Jacq. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  carpa, n f
  • ca  vela, n f sin. compl.
  • es  carpa, n f
  • fr  chapiteau, n m
  • fr  grande tente, n f
  • fr  tente, n f
  • it  chapiteau, n m
  • it  tendone, n m
  • en  big top, n
  • en  chapiteau, n
  • en  tent, n
  • de  Chapiteau, n n
  • de  Zelt, n n

<Arts > Circ>

Definició
Recinte format per una lona sostinguda per un o diversos pals que conté una pista i una graderia, destinat a la representació d'espectacles circenses.

Nota

  • 1. La primera carpa va ser ideada pel director de circ Joshua Purdy Brown l'any 1825 i tenia una sola antena central.
  • 2. Entre professionals, també es fa servir la denominació catalana material.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  carpa, n f
  • ca  vela, n f sin. compl.
  • es  carpa
  • fr  chapiteau
  • fr  grande tente
  • fr  tente
  • it  chapiteau
  • it  tendone
  • en  big top
  • en  chapiteau
  • en  tent
  • de  Chapiteau
  • de  Zelt

<Circ > Espai escènic > Circ>

Definició
Recinte format per una lona sostinguda per un o diversos pals que conté una pista i una graderia, destinat a la representació d'espectacles circenses.

Nota

  • 1. La primera carpa va ser ideada pel director de circ Joshua Purdy Brown l'any 1825 i tenia una sola antena central.
  • 2. Entre professionals, també es fa servir la denominació material.
casal de gent gran casal de gent gran

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  casal de gent gran, n m
  • ca  casal d'avis, n m sin. compl.
  • es  hogar de ancianos
  • es  hogar del jubilado

<Serveis socials > Establiments i recursos>

Definició
Equipament cívic orientat al benestar de la gent gran que promou les relacions personals i intergeneracionals i la participació social i comunitària.
celta celta

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  celta, n m, f
  • es  celta
  • en  Celt

<Arqueologia > Interpretació > Datació relativa > Divisions cronoculturals>

Definició
Individu d'un grup de pobles originaris del centre d'Europa que durant l'edat del ferro s'estengueren per un territori molt vast, de l'Atlàntic a l'Àsia Menor.