Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cep" dins totes les àrees temàtiques
<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca cep, n m
- es cepo
- fr piège à mâchoires
- en leghold trap
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca cep, n m
- es cepo, n m
- fr billot, n m
- eu zepo, n
<Fusteria > Construccions>
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cep, n m
- en gin trap, n
<Art i arquitectura>
Definició
Nota
- Està pensada per a caçar la presa per la pota.
<Agricultura > Vitivinicultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la vitivinicultura [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/219>
- ca cep, n m
- es cepa, n f
<Vitivinicultura>
Definició
Nota
- Per extensió, la denominació cep designa, també, la planta sencera.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca soca, n f
- ca coll, n m sin. compl.
- ca rabassa, n f sin. compl.
- es cepa
- es cuello
- es tocón
- fr cep
- fr collet
- fr souche
- en collar
- en stump
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca sureny, n m
- ca bolet d'ou, n m sin. compl.
- ca bolet de bou, n m sin. compl.
- ca cep, n m sin. compl.
- ca ceperó, n m sin. compl.
- ca cigró, n m sin. compl.
- ca molleró, n m sin. compl.
- ca siureny, n m sin. compl.
- ca siuró, n m sin. compl.
- ca surenc, n m sin. compl.
- es hongo calabaza
- es seta de Burdeos
- fr cèpe
- it porcino
- en cep
- en porcino
- nc Boletus edulis
- nc Boletus pinophilus
- nc Boletus reticulatus
<Botànica>
Definició
Nota
- El sureny, que és el bolet més apreciat a França, Itàlia i Europa en general, creix en boscos de planifolis i coníferes de muntanya.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca sureny, n m
- ca cep, n m sin. compl.
- es boleto, n m
- es boleto comestible, n m
- es calabaza, n f
- fr cèpe de Bordeaux, n m
- en cep, n
- en penny bun, n
- en porcini, n
- nc Boletus edulis
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca vinya, n f
- ca cep, n m sin. compl.
- ca cep (soca), n m sin. compl.
- ca gotim (infructescència), n m sin. compl.
- ca pàmpol (fulla), n m sin. compl.
- ca pansa (fruit dessecat), n f sin. compl.
- ca parra, n f sin. compl.
- ca raïm (infructescència), n m sin. compl.
- ca raïmera, n f sin. compl.
- ca redolta (branca), n f sin. compl.
- ca redorta (branca), n f sin. compl.
- ca rem (infructescència), n m sin. compl.
- ca sarment (branca), n m/f sin. compl.
- ca singló (infructescència), n m sin. compl.
- ca tòria (branca), n f sin. compl.
- ca bagot (infructescència), n m alt. sin.
- ca cep de vinya, n m alt. sin.
- ca escanyavelles, n m alt. sin.
- ca pàmpol, n m alt. sin.
- ca parres, n f pl alt. sin.
- ca sarment verd, n m alt. sin.
- ca tòries (branca), n f pl alt. sin.
- ca cepa, n f var. ling.
- ca singlot (infructescència), n m var. ling.
- ca xinglot (infructescència), n m var. ling.
- nc Vitis vinifera L.
<Botànica > vitàcies>
Nota
-
1. La denominació parra fa referència més estrictament a la «planta de vinya cultivada en forma alta, enfiladissa» (DIEC2-E), i cep, a part a la soca, a la «planta de vinya cultivada en forma baixa» (DIEC2-E).
2. DIEC2 recull els següents noms per a races de vinya (o cep) i per al raïm que dona: afartapobres, cabernet, callet, carinyena, chardonnay, cruixent, escanyavelles, garnatxa, giró, macabeu, malvasia, merlot, monestrell, moscatell, pansa, parellada, parrell, picapoll, planta, sumoll, ull de llebre i xarel·lo. NEOL recull sirà com a nom de raça i del vi que dona.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca vinya, n f
- ca cep, n m sin. compl.
- ca cep (soca), n m sin. compl.
- ca gotim (infructescència), n m sin. compl.
- ca pàmpol (fulla), n m sin. compl.
- ca pansa (fruit dessecat), n f sin. compl.
- ca parra, n f sin. compl.
- ca raïm (infructescència), n m sin. compl.
- ca raïmera, n f sin. compl.
- ca redolta (branca), n f sin. compl.
- ca redorta (branca), n f sin. compl.
- ca rem (infructescència), n m sin. compl.
- ca sarment (branca), n m/f sin. compl.
- ca singló (infructescència), n m sin. compl.
- ca tòria (branca), n f sin. compl.
- ca bagot (infructescència), n m alt. sin.
- ca cep de vinya, n m alt. sin.
- ca escanyavelles, n m alt. sin.
- ca pàmpol, n m alt. sin.
- ca parres, n f pl alt. sin.
- ca sarment verd, n m alt. sin.
- ca tòries (branca), n f pl alt. sin.
- ca cepa, n f var. ling.
- ca singlot (infructescència), n m var. ling.
- ca xinglot (infructescència), n m var. ling.
- nc Vitis vinifera L.
<Botànica > vitàcies>
Nota
-
1. La denominació parra fa referència més estrictament a la «planta de vinya cultivada en forma alta, enfiladissa» (DIEC2-E), i cep, a part a la soca, a la «planta de vinya cultivada en forma baixa» (DIEC2-E).
2. DIEC2 recull els següents noms per a races de vinya (o cep) i per al raïm que dona: afartapobres, cabernet, callet, carinyena, chardonnay, cruixent, escanyavelles, garnatxa, giró, macabeu, malvasia, merlot, monestrell, moscatell, pansa, parellada, parrell, picapoll, planta, sumoll, ull de llebre i xarel·lo. NEOL recull sirà com a nom de raça i del vi que dona.
<Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca vinya, n f
- ca cep, n m sin. compl.
- ca parra, n f sin. compl.
- ca raïmera, n f sin. compl.
- es vid
- fr vigne
- en grape vine
- en vine
- nc Vitis vinifera
<Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
