Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cerimonial" dins totes les àrees temàtiques

abscés peritoneal abscés peritoneal

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  abscés peritoneal
  • en  peritoneal abscess

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

actiu net actiu net

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  actiu net, n m
  • ca  net patrimonial, n m sin. compl.
  • ca  patrimoni net, n m sin. compl.
  • es  activo neto
  • es  neto patrimonial
  • es  patrimonio neto
  • fr  actif net
  • fr  patrimoine net
  • fr  situation nette
  • en  net assets
  • en  net worth

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura patrimonial>

adhèrencia peritoneal pelviana femenina adhèrencia peritoneal pelviana femenina

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  adhèrencia peritoneal pelviana femenina
  • en  female pelvic peritoneal adhesion

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell genitourinari>

adherència congènita peritoneal adherència congènita peritoneal

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  adherència congènita peritoneal
  • en  peritoneal congenital adhesion

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Anomalies congènites>

adherència peritoneal adherència peritoneal

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia patològica>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Complicacions i seqüeles>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  adherència peritoneal, n f
  • es  adherencia peritoneal, n f
  • fr  adhérence péritonéale, n f
  • en  peritoneal adhesion, n

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia patològica>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Complicacions i seqüeles>

Definició
Adherència fibrosa que es forma habitualment entre les vísceres gastrointestinals després d'una intervenció quirúrgica abdominal.

Nota

  • En alguns casos, les adherències peritoneals produeixen oclusions intestinals iteractives i vòlvuls de l'intestí prim.
administració patrimonial administració patrimonial

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  administració patrimonial, n f
  • es  administración patrimonial

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Institució jurídica l'objecte de la qual és l'administració i la guarda del patrimoni d'un menor d'edat no emancipat o d'un incapacitat, que no estigui sotmès a la potestat parental.
administrador patrimonial | administradora patrimonial administrador patrimonial | administradora patrimonial

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  administrador patrimonial | administradora patrimonial, n m, f
  • es  administrador patrimonial | administradora patrimonial

<Dret civil > Dret de família>

Definició
Persona encarregada d'administrar els béns d'un menor o d'un incapacitat.
administrador patrimonial | administradora patrimonial administrador patrimonial | administradora patrimonial

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  administrador patrimonial | administradora patrimonial, n m, f
  • es  administrador patrimonial

<Serveis socials > Persones > Agents>

Definició
Persona encarregada de l'administració patrimonial d'un menor d'edat no emancipat o d'un incapacitat, que no estigui sotmès a la potestat parental.
administrador patrimonial | administradora patrimonial administrador patrimonial | administradora patrimonial

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  administrador patrimonial | administradora patrimonial, n m, f
  • es  administrador patrimonial | administradora patrimonial

<Dret civil>

Definició
Persona encarregada d'administrar els béns d'un menor o una menor o d'una persona incapacitada.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • El Codi de família (CF), en el títol VII, regula la tutela i altres institucions tutelars (art. 167 al 258). En nomenar les diferents persones a qui s'atribueixen responsabilitats de l'exercici de les funcions tutelars, en l'apartat b del número 2 de l'article 167 del CF apareix la figura de «l'administrador o administradora patrimonial», amb clara referència a l'exercici d'unes funcions amb responsabilitat limitada exclusivament a l'administració i la guarda dels béns dels menors o de les necessitats de complement de capacitats no sotmesos a la potestat del pare i de la mare.
    L'article 200 del mateix CF atribueix expressament a l'administrador o administradora patrimonial l'exercici de la funció quant al contingut patrimonial, mentre que atribueix al tutor o tutora l'exercici de la tutela pel que fa al contingut personal. L'exercici del càrrec es configura, a més, amb caràcter personalíssim (art. 197).
    El Codi civil espanyol (CC), a partir de la reforma del títol XX per la Llei 13/1983, de l'Estat, fixa la mateixa figura de l'administrador patrimonial. Així, l'article 223 del CC disposa que els pares poden «ordenar qualsevol altra disposició sobre la persona o béns de llurs fills menors o incapacitats», i l'article 227 estableix que qui disposi de béns gratuïtament en favor d'una persona menor o incapacitada «en podrà establir les regles d'administració i designar la persona o persones que l'han d'exercir», tot afegint que «Les funcions no conferides a l'administrador o administradora corresponen al tutor o tutora». En el CC no hi ha més referències distintives entre les figures del tutor i l'administrador.
    Així, doncs, el CF de Catalunya regula, de manera detallada i específica, les funcions de l'administrador o administradora patrimonial de manera diferenciada de les del tutor o tutora. Malgrat tot, en el cas que no hi hagi un nomenament d'administrador patrimonial, les funcions d'administració són assolides pel tutor, atès que formen part de les funcions tutelars. El nomenament de l'administrador o administradora patrimonial (o delació), en tant que és un càrrec tutelar, té la mateixa regulació que la del tutor. És a dir, la delació feta per un mateix (art. 172 CF), la deferida del pare i de la mare (art. 173 CF), i la dativa que correspon a l'autoritat judicial si ho considera convenient (art. 178 CF).
    La capacitat legal -o «aptitud», com diu el CF- per a ser administrador o administradora patrimonial és regulada per l'article 185 del CF, que declara que poden ser administradors patrimonials les persones físiques que estiguin en ple exercici de llurs drets civils i no incorrin en alguna de les causes de discapacitat assenyalades per l'article 186. També hi afegeix que poden ser administradors patrimonials les persones jurídiques que no tinguin afany de lucre i es dediquin a la protecció dels menors i dels incapacitats. Altrament, no poden ser administradors patrimonials, és a dir, estan en situació d'incapacitat per a ser-ho, les persones en les quals concorri alguna de les circumstàncies assenyalades en l'article 186 del CF: a) les que no estiguin en ple exercici de llurs drets civils; b) les que per resolució judicial estiguin o hagin estat privades o suspeses de l'exercici de la potestat o d'una tutela, o privades totalment o parcialment de la guarda i l'educació; c) les que hagin estat remogudes de la tutela; d) les que estiguin complint una pena privativa de llibertat, e) les que hagin fet fallida o no estiguin rehabilitades d'un concurs de creditors, llevat que la tutela no inclogui l'administració de béns; f) les que hagin estat condemnades per qualsevol delicte que faci suposar fonamentadament que no desenvoluparan la tutela de manera correcta; g) les que per llur conducta puguin perjudicar la formació del menor o la cura de la incapacitat; h)les que estiguin en situació d'impossibilitat de fet per a exercir el càrrec; i) les que tinguin enemistat manifesta amb la persona tutelada, hi tinguin o hi hagin tingut plets o importants conflictes d'interessos o en siguin deutors per qualsevol concepte; j)les que no disposin de mitjans de vida coneguts; k) les persones jurídiques desqualificades o intervingudes per l'Administració; l) els òrgans de representació de les persones jurídiques quan les persones que el formen incorrin en qualsevol de les circumstàncies d'incapacitat esmentades en els apartats anteriors, i m) les persones físiques o jurídiques (es refereix a qualsevol dels membres que integrin l'òrgan de representació o en tingui l'administració) amb relació laboral d'assalariat o contractat o de naturalesa anàloga amb la incapacitat. Es poden al·legar excuses per a no exercir la tutela, i, per extensió, per a no exercir l'administració patrimonial, com ara edat, malaltia, manca de relació amb el menor o la persona incapacitada, raons professionals o personals que puguin afectar el bon exercici del càrrec, o manca de mitjans suficients de les persones jurídiques designades (art. 187 CF).
    L'article 210 del CF estableix que l'administrador o administradora patrimonial administra el patrimoni de la persona tutelada amb la diligència fixada per l'article 205, és a dir, portant un estat detallat d'ingressos i despeses, un inventari de l'actiu i del passiu del patrimoni, a fi de dur a terme l'exercici i el detall dels canvis en relació amb l'inventari de l'any anterior. A més, l'administrador patrimonial ha de facilitar al tutor o a la tutora els recursos corresponents (art. 207.2 CF), i és qui representa legalment, en l'àmbit de la seva competència, la persona tutelada (art. 209.1 CF).
    Pel que fa als actes exclosos de la representació de l'administrador o administradora patrimonial, l'article 209.2 del CF enumera els actes que no entren dins la representació del tutor o de l'administrador patrimonial: a) els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin ho disposin altrament; b) els que, de conformitat amb les lleis i les condicions de la persona tutelada, pot fer ella mateixa; c) aquells en els quals hi ha un conflicte o una oposició d'interessos amb la persona tutelada (amb el que estableix l'article 202 amb referència a la substitució de la persona afectada, feta pel jutge o jutgessa o el consell de tutela); d) els relatius als béns exclosos de l'administració de la tutela, i e) els relatius als béns que la persona menor de setze anys o més hagi adquirit amb la seva feina o indústria.
    Els actes subjectes a autorització prèvia, judicial o del consell de tutela són els que l'article 212 del CF descriu de manera detallada, i es poden resumir en els següents: a) alienació i gravamen de béns immobles, embarcacions, aeronaus inscriptibles, establiments mercantils, drets de propietat intel·lectual o industrial, objectes d'art o objectes preciosos; b) alienació o gravamen d'accions o participacions socials (excepte títols cotitzats i venda de drets de subscripció preferent); c) renúncia a drets reals sobre béns immobles, establiments mercantils, etcètera i renúncia de crèdits, de donacions, d'herències o de llegats; d) acceptació d'herències sense benefici d'inventari, llegats o donacions modals o oneroses; e) arrendaments d'immobles per més de quinze anys; f) donació i prestació de diners, cessió a terceres persones dels crèdits que el tutelat o tutelada tingui contra ells, o adquisició a títol onerós dels crèdits de terceres persones contra la persona tutelada; g) prestació d'avals o fermances, o constitució de drets de garantia d'obligacions alienes per un termini superior a deu anys; h) adquisició de la condició de soci en societats sense limitació de responsabilitat, i dissolució, fusió o escissió de les mateixes societats; i) transacció en béns o actes que necessiten autorització, i j) establiment d'obligacions personals o laborals de la persona tutelada.
    La rendició de comptes és una obligació establerta explícitament per l'article 221 del CF. S'han de retre a l'autoritat judicial en el termini de sis mesos des de l'extinció de la tutela, prorrogables judicialment, per justa causa, per un altre període de tres mesos. Aquesta obligació es transmet als hereus de l'administrador o administradora patrimonial. La persona tutelada, el seu representant legal o els seus hereus estan legitimats per a requerir la rendició de comptes. L'acció de reclamació prescriu als tres anys de l'extinció del termini establert per a la rendició. Si s'escau, el còmput de la prescripció no s'inicia fins al moment que ha cessat la convivència entre la persona tutelada i el tutor o tutora (o l'administrador o administradora patrimonial, s'entén). El mateix és aplicable en cas de cessament del tutor o tutora o administrador patrimonial. Els comptes han de ser aprovats per l'autoritat judicial, amb audiència, segons correspongui, de la persona tutelada, del titular de la tutela, de l'administrador patrimonial o de qui ocupi la presidència del consell de tutela. L'aprovació no impedeix l'exercici de les accions que corresponguin a les diferents persones interessades. En cas de desaprovació dels comptes, l'autoritat judicial pot demanar a l'administrador o administradora patrimonial, o als seus hereus, garanties per a la protecció de l'interès de la persona tutelada, amb comunicació al ministeri fiscal a fi que insti, si ho considera oportú, les accions oportunes, inclosa la de responsabilitat.
administrador patrimonial | administradora patrimonial administrador patrimonial | administradora patrimonial

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  administrador patrimonial | administradora patrimonial, n m, f
  • es  administrador patrimonial | administradora patrimonial

<Dret civil>

Definició
Persona encarregada d'administrar els béns d'un menor o una menor o d'una persona incapacitada.

Nota

  • El Codi civil de Catalunya (CCCat), en el títol II del llibre segon, regula les institucions de protecció de la persona. En nomenar les responsabilitats atribuïdes a diferents persones en l'exercici de les funcions tutelars, el CCCat fa referència a «l'administrador o administradora patrimonial», amb clara referència a l'exercici d'unes funcions amb responsabilitat limitada exclusivament a l'administració i la guarda dels béns dels menors o de les necessitats de complement de capacitats no sotmesos a la potestat del pare i de la mare.
    L'article 222-27 del CCCat estableix de manera expressa que en cas que es compti amb un administrador patrimonial, el tutor només s'ocupa de l'àmbit personal; no obstant això, les decisions que concerneixen tant a l'àmbit patrimonial com al personal s'han de prendre conjuntament.
    El Codi civil espanyol (CC), a partir de la reforma del títol XX per la Llei 13/1983, de l'Estat, fixa la mateixa figura de l'administrador patrimonial. Així, l'article 223 del CC disposa que els pares poden «ordenar qualsevol altra disposició sobre la persona o béns de llurs fills menors o incapacitats», i l'article 227 estableix que qui disposi de béns gratuïtament en favor d'una persona menor o incapacitada «en podrà establir les regles d'administració i designar la persona o persones que l'han d'exercir», tot afegint que «Les funcions no conferides a l'administrador o administradora corresponen al tutor o tutora». En el CC no hi ha més referències distintives entre les figures del tutor i l'administrador.
    Així, doncs, el CCCat regula, de manera detallada i específica, les funcions de l'administrador o administradora patrimonial de manera diferenciada de les del tutor o tutora. En constituir la tutela, l'autoritat judicial pot separar la tutela de la persona de l'administració dels béns, designar els titulars de tots dos càrrecs i fixar-ne l'àmbit de competència. L'autoritat judicial, d'ofici o a sol·licitud del tutor, del Ministeri Fiscal o del tutelat, pot nomenar un administrador patrimonial en el decurs de la tutela si el patrimoni del tutelat assoleix una importància considerable o si es produeix una altra causa que ho faci necessari (art. 222-12 CCCat). Malgrat tot, en el cas que no hi hagi un nomenament d'administrador patrimonial, les funcions d'administració són assolides pel tutor, atès que formen part de les funcions tutelars. El nomenament de l'administrador o administradora patrimonial (o delació), en tant que és un càrrec tutelar, té la mateixa regulació que la del tutor. És a dir, la delació feta per un mateix (art. 222-4 CCCat), la deferida del pare i de la mare (art. 222-5 CCCat), i la dativa que correspon a l'autoritat judicial si ho considera convenient (art. 222-10 CCCat).
    L'article 222-15 del CCCat estableix que poden ser titulars de l'administració patrimonial les persones físiques que tinguin capacitat d'obrar plena i no incorrin en cap de les causes d'ineptitud recollides en la llei, com ara: a) estar privades o suspeses de l'exercici de la potestat o de la guarda per resolució administrativa o judicial ferma, o haver-ho estat durant cinc anys; b) haver estat remogudes d'una tutela per una causa que els fos imputable; c) estar complint una pena privativa de llibertat; d) estar en situació declarada de concurs i no haver estat rehabilitades, llevat que la tutela no inclogui l'administració dels béns; e) haver estat condemnades per qualsevol delicte que faci suposar fonamentadament que no exercirien la tutela d'una manera correcta; f) observar una conducta que pugui perjudicar la formació del menor o la cura de l'incapacitat; g) estar en situació d'impossibilitat de fet per a exercir el càrrec; h) tenir enemistat amb la persona tutelada, o tenir-hi o haver-hi tingut plets o conflictes d'interessos; o i) no tenir mitjans de vida coneguts.
    També poden ser titulars de la tutela les persones jurídiques sense ànim de lucre que es dediquin a la protecció de persones menors o incapacitades i que compleixin els requisits que determina la llei.
    Es poden al·legar excuses per a no exercir la tutela, i, per extensió, per a no exercir l'administració patrimonial, com ara edat, malaltia, manca de relació amb la persona que s'ha de posar en tutela, les derivades de les característiques de l'ocupació professional del designat o qualsevol altra que faci l'exercici de la tutela especialment feixuc o que el pugui afectar. En el cas de persones jurídiques, aquestes es poden excusar si no tenen mitjans humans o materials suficients per a exercir-los adequadament o si les condicions de la persona que s'ha de posar en tutela no s'adeqüen a les finalitats per a les quals han estat creades les dites persones jurídiques (art. 222-18 CCCat).
    L'article 222-40.1 del CCCat estableix que en l'exercici de les seves funcions l'administrador patrimonial ha d'actuar amb la diligència d'un bon administrador i responent pels danys causats. A més, l'administrador patrimonial ha de facilitar al tutor o la tutora els recursos necessaris perquè pugui dur a terme adequadament les seves obligacions (art. 222.35 CCCat); i és qui representa legalment, en l'àmbit de la seva competència, la persona tutelada (art. 222.35 CCCat).
    Pel que fa als actes exclosos de la representació de l'administrador o administradora patrimonial, l'article 222-47 del CCCat enumera els actes que no entren dins la representació del tutor o de l'administrador patrimonial: a) els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulen estableixin una altra cosa; b) els que pugui fer el tutelat d'acord amb la seva capacitat natural i, en la tutela de menors, els relatius a béns o serveis propis de la seva edat, d'acord amb els usos socials; c) aquells en els quals hi hagi un conflicte d'interessos amb el tutelat, i d) els relatius als béns exclosos de l'administració de la tutela o, si escau, de l'administració patrimonial, d'acord amb els articles 222-41 i 222-42.
    Els actes subjectes a autorització prèvia, judicial o del consell de tutela són els que descriu l'article 222-43 del CCCat d'una manera detallada, i es poden resumir en els següents: a) alienar béns immobles, establiments mercantils, drets de propietat intel·lectual i industrial o altres béns de valor extraordinari, i també gravar-los o subrogar-se en un gravamen preexistent, llevat que el gravamen o la subrogació es faci per a finançar l'adquisició del bé; b) alienar drets reals sobre els béns a què fa referència la lletra a) o renunciar-hi, amb l'excepció de les redempcions de censos; c) alienar o gravar valors, accions o participacions socials. No cal l'autorització, però, per a alienar, almenys pel preu de cotització, les accions cotitzades en borsa ni per a alienar els drets de subscripció preferent; d) renunciar a crèdits; e) renunciar a donacions, herències o llegats; acceptar llegats i donacions modals o oneroses; f) donar i prendre diners en préstec o a crèdit, llevat que aquest es constitueixi per a finançar l'adquisició d'un bé; g) atorgar arrendaments sobre béns immobles per un termini superior a quinze anys; h) avalar, prestar fiança o constituir drets de garantia d'obligacions alienes; i) adquirir la condició de soci en societats que no limitin la responsabilitat de les persones que en formin part, i també constituir, dissoldre, fusionar o escindir aquestes societats; j) renunciar, assentir a la demanda, desistir o transigir en qüestions relacionades amb els béns o els drets a què fa referència aquest apartat; k) cedir a terceres persones els crèdits que el tutelat tingui contra el tutor o adquirir a títol onerós els crèdits de tercers contra el tutelat; l) demanar als prestadors de serveis digitals la cancel·lació de comptes digitals, sens perjudici de la facultat d'instar-ne la suspensió provisional en els termes de l'article 222-36.
    La rendició de comptes és una obligació establerta explícitament per l'article 236-24 del CCCat. S'han de retre a l'autoritat judicial en el termini de sis mesos des de l'extinció de la tutela, prorrogables judicialment, per justa causa, per un altre període de tres mesos. Aquesta obligació es transmet als hereus de l'administrador o administradora patrimonial. La persona tutelada, el seu representant legal o els seus hereus estan legitimats per a requerir la rendició de comptes. L'acció de reclamació prescriu al cap de tres anys de l'extinció del termini establert per a la rendició. Si s'escau, el còmput de la prescripció no s'inicia fins al moment que ha cessat la convivència entre la persona tutelada i el tutor o tutora (o l'administrador o administradora patrimonial, s'entén). El mateix és aplicable en cas de cessament del tutor o tutora o administrador patrimonial. Els comptes han de ser aprovats per l'autoritat judicial, amb audiència, segons correspongui, de la persona tutelada, del titular de la tutela, de l'administrador patrimonial o de qui ocupi la presidència del consell de tutela. L'aprovació no impedeix l'exercici de les accions que corresponguin a les diferents persones interessades. En cas de desaprovació dels comptes, l'autoritat judicial pot demanar a l'administrador o administradora patrimonial, o als seus hereus, garanties per a la protecció de l'interès de la persona tutelada, amb comunicació al ministeri fiscal a fi que insti, si ho considera oportú, les accions oportunes, inclosa la de responsabilitat.