Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cervesa" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, brassatge, braceig, bracejat o bracejament? 0 CRITERI cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, brassatge, braceig, bracejat o bracejament?

<Indústria. Energia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, brassatge, braceig, bracejat o bracejament?
  • es  (0 cervesificació) elaboración de cerveza, n f
  • es  (0 cervesificació) fabricación de cerveza, n f
  • es  (1 maltatge) malteado, n m
  • es  (2 maceració) braceado, n m
  • es  (2 maceració) maceración, n f
  • es  (3 cocció) cocción, n f
  • es  (4 fermentació) fermentación, n f
  • fr  (0 cervesificació) brassage, n m
  • fr  (1 maltatge) maltage, n m
  • fr  (2 maceració) brassage, n m
  • fr  (2 maceració) empâtage, n m
  • fr  (3 cocció) cuisson, n f
  • fr  (4 fermentació) fermentation, n f
  • it  (0 cervesificació) birrificazione, n f
  • it  (1 maltatge) maltaggio, n m
  • it  (2 maceració) ammostamento, n m
  • it  (2 maceració) macerazione, n f
  • it  (3 cocció) bollitura, n f
  • it  (4 fermentació) fermentazione, n f
  • en  (0 cervesificació) brewing, n
  • en  (0 cervesificació) brewing process, n
  • en  (1 maltatge) malting, n
  • en  (2 maceració) mashing, n
  • en  (3 cocció) boiling, n
  • en  (4 fermentació) fermentation, n

<Indústria. Energia > Indústria alimentària>

Definició
Tant cervesificació (nom femení), com maltatge (nom masculí), com maceració (nom femení), com cocció (nom femení) i com fermentació (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents, tots relatius al procés d'elaboració de la cervesa. En canvi, no es consideren adequades en català les formes *brassatge, *braceig, *bracejat ni *bracejament.

- La cervesificació (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el conjunt d'operacions i processos propis de l'elaboració de la cervesa.
. Sovint s'hi fa referència amb formes descriptives, com ara elaboració de cervesa o fabricació de cervesa.
. Els motius de la tria de cervesificació, una forma amb poc ús, són els següents:
(1) És una denominació sintètica, que pot resultar útil en contextos que requereixin brevetat i precisió.
(2) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, creada a partir del nom cervesa i el sufix -ificar, 'convertir en'.
(2) És paral·lela a altres denominacions de processos de producció d'aliments, com ara vinificació o panificació.
(3) Té l'aval de diversos especialistes.
(4) Es documenta la forma anàloga en italià.
. L'equivalent castellà és fabricación de cerveza; el francès, brassage; l'italià, birrificazione, i els anglesos, brewing i brewing process.

En canvi, els termes següents designen fases diferents del procés de cervesificació:

- El maltatge (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), que és la primera fase de la cervesificació, durant la qual es converteix el cereal en malta.
. L'equivalent castellà és malteado; el francès, maltage; l'italià, maltaggio, i l'anglès, malting.

- La maceració (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), que és la segona fase de la cervesificació, durant la qual es barreja la malta triturada amb aigua i se sotmet la mescla (anomenada mestura) a diferents temperatures mentre es va remenant de manera regular.
. Els motius de la tria de maceració són els següents:
(1) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, creada a partir del verb macerar (segons el diccionari normatiu, "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius").
(2) Es recull en obres terminològiques i enciclopèdiques catalanes.
(3) És àmpliament coneguda i utilitzada en el sector.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en castellà i italià.
. En canvi, l'adaptació del francès *brassatge resulta innecessària i no justificada en català, i les creacions *braceig, *bracejat i *bracejament, tot i ser adequades a partir del verb propi bracejar, no tenen ús ni tradició.
Els equivalents castellans són braceado i maceración; els francesos, brassage i empâtage; els italians, ammostamento i macerazione, i l'anglès, mashing.

- La cocció (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que és la tercera fase de la cervesificació, durant la qual se sotmet el most a una temperatura elevada per un període de temps determinat, amb l'objectiu d'esterilitzar-lo.
. Els motius de la tria de cocció són els següents:
(1) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, procedent directament del llatí (coctio -onis), que s'ajusta al significat del verb coure ("Sotmetre a l'acció del foc (alguna cosa) perquè adquireixi determinades propietats").
(2) Es recull en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes.
(3) S'utilitza habitualment en l'àmbit.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
. L'equivalent castellà és cocción; el francès, cuisson; l'italià, bollitura, i l'anglès, boiling.

- La fermentació (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que és la quarta i última fase de la cervesificació, durant la qual es fan actuar determinats llevats sobre el most, siguin afegits o procedents de l'ambient, a fi que el sucre es transformi en alcohol.
. Els motius de la tria de fermentació són els següents:
(1) És una forma motivada semànticament.
(2) Es documenta en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes.
(3) S'utilitza habitualment en l'àmbit.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
. L'equivalent castellà és fermentación; el francès, fermentation; l'italià, fermentazione, i l'anglès, fermentation.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha normalitzat altres termes relatius a l'elaboració de la cervesa:
    - La mestura, que és la mescla de malta triturada i aigua que es fa durant la fase de maceració. Mestura és una forma normalitzada com a alternativa a Maische, d'origen alemany, i a l'equivalent anglès mash, força utilitzats en el sector; es tracta d'una forma ja existent en català, transparent i amb un significat pròxim ('Mescla de blat i sègol o ordi') però poc coneguda, fet que pot ajudar a especialitzar-la amb aquest sentit.
    - El most, que és el líquid ensucrat aconseguit a partir de la mestura al final de la fase de maceració. És la forma habitual en l'àmbit, documentada en algunes obres lexicogràfiques, avalada pels especialitzades i utilitzada també, en formes anàlogues, en altres llengües.
    -La llupolització, que consisteix a afegir llúpol al most durant la fase de cocció per a aromatitzar-lo i per a frenar els processos enzimàtics. És una forma creada a partir de llúpol i el sufix -itzar (entre altres sentits, 'afegir'), paral·lela a casos com ara aromatització o alcoholització, utilitzada en l'àmbit, avalada pels especialistes i pròpia també, amb formes anàlogues, d'altres llengües romàniques.
    . S'ha preferit llupolització a *lupulització (a partir del nom llatí lupulus) per raons d'ús, tot i que totes dues formes es poden considerar correctes lingüísticament.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, mestura, most i llupolització al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Fem cervesa en català, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/fem-cervesa-catala).
ablèpsia ablèpsia

<Ciències de la salut > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Ciències de la salut (Fisiologia patològica) [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2007. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  ablèpsia, n f
  • ca  ceguesa, n f sin. compl.
  • ca  ceguetat, n f sin. compl.
  • es  ablepsia
  • es  ceguera
  • fr  cécité
  • en  ablepsia
  • en  blindness

<Ciències de la salut > Fisiopatologia>

ablèpsia ablèpsia

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  ablèpsia, n f
  • ca  ceguesa, n f sin. compl.
  • ca  ceguetat, n f sin. compl.
  • es  ablepsia
  • es  ceguera
  • fr  cécité
  • en  ablepsia
  • en  blindness

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Manca o pèrdua del sentit de la vista.
afermar-se afermar-se

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  afermar-se, v intr pron
  • ca  adquirir fermesa, v intr sin. compl.
  • es  adquirir firmeza
  • es  afirmarse
  • fr  s'affermir
  • en  strengthen, to

<Auditoria i comptabilitat > Dret>

agnòsia dels objectes i les imatges agnòsia dels objectes i les imatges

<Malalties i síndromes>, <Neurologia>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  agnòsia dels objectes i les imatges, n f
  • ca  ceguesa psíquica, n f sin. compl.
  • ca  ceguetat psíquica, n f sin. compl.
  • ca  psicoanòpsia, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Neurologia>, <Oftalmologia>

Definició
Agnòsia visual corresponent a la clàssica ceguetat psíquica. L'agnòsia dels objectes consisteix en la manca de reconeixement dels objectes mitjançant la vista, bé que se'n preserva la identificació a través del tacte i del so. En l'agnòsia de les imatges hom distingeix entre l'agnòsia de les figures geomètriques i simbòliques i l'agnòsia simultània de Wolpert (incapacitat d'establir relacions entre objectes o figures tot i conservar llur identificació aïllada).
alèxia posterior alèxia posterior

<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alèxia posterior, n f
  • ca  alèxia pura, n f
  • ca  alèxia sense agrafia, n f
  • ca  alèxia agnòstica, n f sin. compl.
  • ca  alèxia associativa, n f sin. compl.
  • ca  alèxia occipital, n f sin. compl.
  • ca  alèxia òptica, n f sin. compl.
  • ca  alèxia preangular, n f sin. compl.
  • ca  alèxia primària, n f sin. compl.
  • ca  alèxia subcortical, n f sin. compl.
  • ca  alèxia visual, n f sin. compl.
  • ca  ceguesa per a les paraules, n f sin. compl.
  • ca  ceguetat per a paraules, n f sin. compl.
  • ca  ceguetat verbal pura, n f sin. compl.
  • es  alexia agnóstica, n f
  • es  alexia occipital, n f
  • es  alexia óptica, n f
  • es  alexia posterior, n f
  • es  alexia preangular, n f
  • es  alexia primaria, n f
  • es  alexia pura, n f
  • es  alexia sin agrafía, n f
  • es  alexia subcortical, n f
  • es  alexia visual, n f
  • es  ceguera para las palabras, n f
  • en  agnostic alexia, n
  • en  alexia without agraphia, n
  • en  occipital alexia, n
  • en  optic alexia, n
  • en  posterior alexia, n
  • en  primary alexia, n
  • en  pure alexia, n
  • en  subcortical alexia, n
  • en  visual alexia, n
  • en  word blindness, n

<Afàsies>

Definició
Alèxia caracteritzada per l'alteració de la capacitat lectora (discriminació i reconeixement dels estímuls visuals de la llengua escrita) que afecta la comprensió del llenguatge escrit i la lectura en veu alta, amb manteniment intacte de l'escriptura i llenguatge oral normal, i que és originada per una lesió en el lòbul occipital esquerre i les fibres del cos callós que provoquen una desconnexió entre les àrees visuals dels lòbuls occipitals i les zones del llenguatge de l'hemisferi esquerre.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern, n m
  • ca  aladern menut, n m alt. sin.
  • ca  arç blanc, n m alt. sin.
  • ca  arç rupícola, n m alt. sin.
  • ca  espina cervina de fulla petita, n f alt. sin.
  • ca  granís, n m alt. sin.
  • ca  llampúdol fètid, n m alt. sin.
  • ca  traucaperols, n m alt. sin.
  • ca  trabucaperols, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus saxatilis Jacq. subsp. saxatilis
  • nc  Rhamnus infectoria L. var. ling.

<Botànica > ramnàcies>

angiografia per ressonància magnètica del cervell angiografia per ressonància magnètica del cervell

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració > Radiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de proves radiològiques [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/281>
Les fitxes recullen els codis de les proves establerts en el catàleg de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (SERAM), que també són utilitzats per CatSalut.

  • ca  angiografia per ressonància magnètica del cervell, n f
  • ca  angioressonància magnètica del cervell, n f
  • ca  angiografia per RM del cervell, n f sin. compl.
  • ca  ARM del cervell, n f sin. compl.
  • es  angiografía por resonancia magnética cerebral, n f
  • es  RM angiografía cerebral, n f
  • cod  06070300

<Radiologia > Proves > Ressonància magnètica>

anorèxia nerviosa anorèxia nerviosa

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anorèxia nerviosa, n f
  • es  anorexia nerviosa, n f
  • fr  anorexie nerveuse, n f
  • en  anorexia nervosa, n

<Infermeria>

anorèxia nerviosa anorèxia nerviosa

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  anorèxia nerviosa, n f
  • es  anorexia nerviosa, n f
  • fr  anoréxie mentale, n f
  • en  anorexia nervosa, n
  • de  Anorexia nervosa, n f

<Psiquiatria > Psiquiatria clínica>

Definició
Trastorn de la conducta alimentària caracteritzat per la restricció voluntària de la ingestió d'aliments a causa de l'obsessió per controlar la nutrició i evitar l'augment de pes.