Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ci��ncia" dins totes les àrees temàtiques

ciència cognitiva ciència cognitiva

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  ciència cognitiva, n f
  • es  ciencia cognitiva
  • en  cognitive science

<Neurociència > Disciplines connexes>

Definició
Ciència multidisciplinària que busca determinar la naturalesa de la ment i el comportament humà com a prototips, mitjançant l'estudi de sistemes, naturals o artificials, que presenten comportaments intel·ligents.

Nota

  • 1. La ciència cognitiva se centra especialment en l'estudi dels processos i les operacions implicats en la percepció, l'atenció, el pensament, la memòria, l'aprenentatge, el llenguatge, el càlcul, l'emotivitat, la creativitat o la consciència.
    2. La ciència cognitiva inclou disciplines com la intel·ligència artificial, la lingüística i la filosofia de la ment.
ciència cognitiva ciència cognitiva

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  ciència cognitiva, n f
  • es  ciencia cognitiva
  • en  cognitive science

<Neurociència > Disciplines connexes>

Definició
Ciència multidisciplinària que busca determinar la naturalesa de la ment i el comportament humà com a prototips, mitjançant l'estudi de sistemes, naturals o artificials, que presenten comportaments intel·ligents.

Nota

  • 1. La ciència cognitiva se centra especialment en l'estudi dels processos i les operacions implicats en la percepció, l'atenció, el pensament, la memòria, l'aprenentatge, el llenguatge, el càlcul, l'emotivitat, la creativitat o la consciència.
    2. La ciència cognitiva inclou disciplines com la intel·ligència artificial, la lingüística i la filosofia de la ment.
Ciència Cristiana Ciència Cristiana

<Esglésies lliures>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Ciència Cristiana
  • ca  Església del Crist Cientista

<Religions > Esglésies lliures>

Definició
Comunitat de guariment per la fe.

Nota

  • La Ciència Cristiana va ser fundada l'any 1879 als Estats Units d'Amèrica per Mary Baker Eddy. Guarida d'una malaltia nerviosa crònica per l'hipnotitzador Phineas P. Quimby, Eddy es va convèncer que les malalties són conseqüència de les idees errònies que consideren el cos i la matèria una realitat única. Assegurava que Jesucrist havia fet curacions pel seu influx personal i va esbrinar en què consistia el secret d'aquell influx. Va exposar les seves idees i mètodes de guariment en el llibre Ciència i Salut, amb la clau de les Escriptures (1875), obra de gran èxit on desenvolupa l'ensenyament de Quimby. Els cientistes s'inspiren en la Bíblia i en el llibre de M. Baker, que tenen com a llibre sagrat. La seva seu es troba a Boston i el moviment, que actualment té entre 1 i 2 milions de fidels, està difós sobretot als Estats Units d'Amèrica. A diferència del cristianisme tradicional, els cientistes no creuen en la Trinitat ni en els sagraments, neguen l'existència de la matèria, pensen que el sofriment i la malaltia són conseqüència de la "il·lusió materialista" i que per curar-se cal prendre consciència de la natura purament espiritual de la creació. Sense oposar-se a la medicina "materialista", la Ciència Cristiana ha desenvolupat alguns principis de curació mental.
  • També es documenta un ús força estès de la forma anglesa Christian Science.
ciència de dades ciència de dades

<Informàtica>, <Informàtica > Estructura de les dades>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  ciència de dades, n f
  • ca  datologia, n f
  • es  ciencia de datos, n f
  • es  ciencia de los datos, n f
  • es  datología, n f
  • fr  data science, n f
  • fr  datalogie, n f
  • fr  science des données, n f
  • it  data science, n f
  • it  scienza dei dati, n f
  • en  data science, n
  • en  datalogy, n
  • de  Data Science, n f
  • de  Datenwissenschaft, n f

<Informàtica>, <Informàtica > Estructura de les dades>

Definició
Disciplina que, mitjançant mètodes procedents de les matemàtiques, l'estadística, la informàtica i altres àmbits d'estudi, s'ocupa de l'extracció, la gestió, l'explotació, l'anàlisi i la interpretació de les dades, especialment de dades procedents del big data, amb l'objectiu d'extreure'n informació i coneixement.

Nota

  • 1. En la ciència de dades són fonamentals eines com ara la mineria de dades, l'aprenentatge automàtic o els algorismes d'intel·ligència artificial.
  • 2. La persona especialitzada en ciència de dades és l'especialista en ciència de dades.
ciència de l'administració ciència de l'administració

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ciència de l'administració, n f
  • es  ciencia de la administración, n f

<Ciència política>

ciència de la informació geogràfica ciència de la informació geogràfica

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ciència de la informació geogràfica, n f
  • ca  ciència de la informació espacial, n f sin. compl.
  • ca  enginyeria de la geoinformació, n f sin. compl.
  • es  ciencia de la información espacial
  • es  ciencia de la información geográfica
  • es  ingeniería de la geoinformación
  • en  geographic information science
  • en  geoinformation engineering
  • en  GIScience
  • en  spatial information science
  • en  GIS sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG>

Definició
Camp de recerca que estudia la teoria i els conceptes subjacents de la informació geogràfica, amb la finalitat d'establir una base teòrica per a la tecnologia i la utilització dels sistemes d'informació geogràfica i per a les interaccions entre les tecnologies de la informació geogràfica i la societat.

Nota

  • L'any 1992, Michael F. Goodchild va encunyar la sigla GIS per a referir-se a geographic information science amb la intenció de denotar que la gran activitat de recerca a l'entorn dels sistemes d'informació geogràfica anava més enllà que el mer desenvolupament de la tecnologia.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
ciència de la informació geogràfica ciència de la informació geogràfica

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ciència de la informació geogràfica, n f
  • ca  ciència de la informació espacial, n f sin. compl.
  • ca  enginyeria de la geoinformació, n f sin. compl.
  • es  ciencia de la información espacial
  • es  ciencia de la información geográfica
  • es  ingeniería de la geoinformación
  • en  geographic information science
  • en  geoinformation engineering
  • en  GIScience
  • en  spatial information science
  • en  GIS sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG>

Definició
Camp de recerca que estudia la teoria i els conceptes subjacents de la informació geogràfica, amb la finalitat d'establir una base teòrica per a la tecnologia i la utilització dels sistemes d'informació geogràfica i per a les interaccions entre les tecnologies de la informació geogràfica i la societat.

Nota

  • L'any 1992, Michael F. Goodchild va encunyar la sigla GIS per a referir-se a geographic information science amb la intenció de denotar que la gran activitat de recerca a l'entorn dels sistemes d'informació geogràfica anava més enllà que el mer desenvolupament de la tecnologia.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
ciència de la informació geogràfica ciència de la informació geogràfica

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ciència de la informació geogràfica, n f
  • ca  ciència de la informació espacial, n f sin. compl.
  • ca  enginyeria de la geoinformació, n f sin. compl.
  • es  ciencia de la información espacial
  • es  ciencia de la información geográfica
  • es  ingeniería de la geoinformación
  • en  geographic information science
  • en  geoinformation engineering
  • en  GIScience
  • en  spatial information science
  • en  GIS sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG>

Definició
Camp de recerca que estudia la teoria i els conceptes subjacents de la informació geogràfica, amb la finalitat d'establir una base teòrica per a la tecnologia i la utilització dels sistemes d'informació geogràfica i per a les interaccions entre les tecnologies de la informació geogràfica i la societat.

Nota

  • L'any 1992, Michael F. Goodchild va encunyar la sigla GIS per a referir-se a geographic information science amb la intenció de denotar que la gran activitat de recerca a l'entorn dels sistemes d'informació geogràfica anava més enllà que el mer desenvolupament de la tecnologia.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
ciència de la informació geogràfica ciència de la informació geogràfica

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ciència de la informació geogràfica, n f
  • es  ciencia de la información geográfica
  • en  geographic information science
  • en  GIScience

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Ciència que estudia la teoria i els conceptes subjacents a la naturalesa, la formalització i el tractament de la informació geogràfica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ciència de la informació geogràfica ciència de la informació geogràfica

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ciència de la informació geogràfica, n f
  • es  ciencia de la información geográfica
  • en  geographic information science
  • en  GIScience

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Ciència que estudia la teoria i els conceptes subjacents a la naturalesa, la formalització i el tractament de la informació geogràfica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6