Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cintó" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI aleví, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal o salmó postfresa? 0 CRITERI aleví, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal o salmó postfresa?

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI aleví, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal o salmó postfresa?
  • es  (aleví) alevín, n m
  • es  (esmolt) esguín, n m
  • es  (esmolt) murgón, n m
  • es  (esmolt) smolt, n m
  • es  (salmó barrat) parr, n m
  • es  (salmó barrat) pinto, n m
  • es  (salmó barrat) preesguín, n m
  • es  (salmó barrat) salmón joven, n m
  • es  (salmó barrat) salmonillo, n m
  • es  (salmó postfresa) kelt, n m
  • es  (salmó postfresa) salmón zancado, n m
  • es  (salmó postfresa) zancado, n m
  • es  (salmó unihivernal) añal, n m
  • es  (salmó unihivernal) grilse, n m
  • fr  (aleví) alevin, n m
  • fr  (esmolt) saumoneau, n m
  • fr  (esmolt) smolt, n m
  • fr  (salmó barrat) tacon, n m
  • fr  (salmó postfresa) bécard, n m
  • fr  (salmó postfresa) charognard, n m
  • fr  (salmó postfresa) saumon vide, n m
  • fr  (salmó unihivernal) castillon, n m
  • fr  (salmó unihivernal) gerbillot, n m
  • fr  (salmó unihivernal) grilse, n m
  • fr  (salmó unihivernal) madeleineau, n m
  • fr  (salmó unihivernal) unibermarin, n m
  • en  (aleví) alevin, n
  • en  (aleví) fry, n
  • en  (esmolt) smolt, n
  • en  (salmó barrat) fingerling, n
  • en  (salmó barrat) parr, n
  • en  (salmó postfresa) kelt, n
  • en  (salmó unihivernal) grilse, n

<Zoologia > Peixos>

Definició
Tant aleví com salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal i salmó postfresa (tots cinc, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats lleument diferents, corresponents a les diverses fases de vida dels salmons. Ordenats cronològicament, aquestes fases són les següents:

- Un aleví (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid en estat larvari.
. Dintre la fase de vida dels alevins, es distingeix entre els alevins vesiculats (les larves encara s'alimenten de vitel i es desplacen poc; l'equivalent anglès és yolk-sac fry) i els alevins postvesiculats (les larves ja han absorbit el vitel, es comencen a alimentar de petits organismes i es desplacen amb facilitat; els equivalents anglesos són advanced fry i free-swimming fry).
. L'equivalent castellà és alevín; el francès, alevin, i els anglesos, alevin i fry.

- Un salmó barrat (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid jove que ha superat l'estadi d'aleví però encara no està preparat per a migrar al mar; es caracteritza per la presència d'unes franges verticals de color negre als laterals del cos.
. Els equivalents castellans són parr, pinto, preesguín, salmón joven i salmonillo; el francès, tacon, i els anglesos, fingerling i parr.

- Un esmolt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT, com a adaptació del manlleu anglès smolt) és un salmònid jove que ha superat el procés d'adaptació per a poder migrar per primera vegada al mar.
. Els equivalents castellans són esguín, murgón i smolt; els francesos, saumoneau i smolt, i els anglesos, smolt.

- Un salmó unihivernal (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid que ha madurat sexualment després d'un únic hivern al mar i torna al riu per reproduir-se.
. Els equivalents castellans són añal i grilse; els francesos, castillon, gerbillot, grilse, madeleineau i unibermarin, i l'anglès, grilse.

- Un salmó postfresa (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid que acaba de fresar (és a dir, de pondre els ous) i es troba físicament molt dèbil.
. Els equivalents castellans són kelt, salmón zancado i zancado; els francesos, bécard, charognard i saumon vide, i l'anglès, kelt.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat esmoltificació (nom femení, adaptació del manlleu anglès smoltification) per fer referència a la transformació física, fisiològica i de comportament que experimenten els salmons barrats per a convertir-se en esmolts i poder fer la migració al mar.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de aleví, aleví vesiculat, aleví postvesiculat, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal i salmó postfresa al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La complexa vida dels salmons, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-complexa-vida-dels-salmons).
acord de novena acord de novena

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acord de novena, n m
  • ca  acord de cinc sons, n m sin. compl.
  • es  acorde de cinco sonidos
  • es  acorde de novena
  • en  ninth chord
  • en  pentad

<Música>

Definició
Acord de sèptima amb una quarta tercera sobreposada.
acord de novena acord de novena

<Arts > Música > Anàlisi musical>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joana Roigé, procedeix de l'obra següent:

ROIGÉ FOIX, Joana. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Creació d'un diccionari d'anàlisi musical [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Traducció i Interpretació, 2022. Treball de fi de grau.
<https://repositori.upf.edu/handle/10230/53822>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acord de novena, n m
  • ca  acord de cinc sons, n m sin. compl.
  • ca  pèntada, n f sin. compl.
  • es  acorde de cinco sonidos, n m
  • es  acorde de novena, n m
  • en  ninth chord, n
  • en  pentad, n

<Anàlisi musical > Anàlisi harmònica>

Definició
Acord de cinc notes separades per terceres.

Nota

  • Exemple: Al «miserere» (c. 115122), l'entrada del tiple primer del segon cor fa un acord de novena sense preparar, retòricament es tracta d'una heterolepsis en atacar directament la dissonància -tractament que encetà una llarga polèmica a l'època-, la qual dramatitza la imprecació que s'està cantant.
aratinga sulfúria aratinga sulfúria

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aratinga sulfúria, n f
  • es  aratinga pechisulfúrea
  • fr  conure de Pinto
  • en  sulphur-breasted parakeet
  • de  Schwefelbrustsittich
  • nc  Aratinga maculata

<35.03 Ocells > Psitaciformes > Psitàcids>

aratinga sulfúria aratinga sulfúria

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aratinga sulfúria, n f
  • es  aratinga pechisulfúrea
  • fr  conure de Pinto
  • en  sulphur-breasted parakeet
  • de  Schwefelbrustsittich
  • nc  Aratinga maculata

<35.03 Ocells > Psitaciformes > Psitàcids>

aresta morta aresta morta

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  aresta morta, n f
  • es  arista faltante, n f
  • es  canto muerto, n m sin. compl.
  • fr  flache, n f
  • eu  hozka, n

<Fusteria > Construccions>

assortiment de cinc formatges assortiment de cinc formatges

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  assortiment de cinc formatges
  • es  surtido de cinco quesos
  • fr  assortiment de cinq fromages
  • it  assortimento di cinque formaggi
  • en  assorted five cheeses
  • de  Auswahl an fünf Käsesorten

<Plats a la carta. Formatges>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  atacar, v tr
  • es  atacar
  • en  launch into, to

<Música>

Definició
Començar a fer sonar (una o diverses notes al mateix temps).
baix tanana baix tanana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baix tanana
  • ca  lower tanana sin. compl.
  • ca  minto sin. compl.
  • ca  tanana sin. compl.
  • cy  Isel Tanana
  • cy  Lower tanana sin. compl.
  • cy  Minto sin. compl.
  • cy  Tanana sin. compl.
  • de  Lower Tanana
  • de  Minto sin. compl.
  • de  Tanana sin. compl.
  • de  Unteres Tanana sin. compl.
  • en  Lower Tanana
  • en  Minto sin. compl.
  • en  Tanana sin. compl.
  • es  tanana bajo
  • eu  behe tananera
  • eu  lower tanana sin. compl.
  • eu  minto sin. compl.
  • eu  tanana sin. compl.
  • fr  lower tanana
  • fr  bas tanana sin. compl.
  • fr  minto sin. compl.
  • fr  tanana sin. compl.
  • gl  baixo tanana
  • gl  lower tanana sin. compl.
  • gl  minto sin. compl.
  • gl  tanana sin. compl.
  • gn  vájo tanana
  • gn  lower tanana sin. compl.
  • gn  minto sin. compl.
  • gn  tanana sin. compl.
  • it  basso tanana
  • it  lower tanana sin. compl.
  • it  minto sin. compl.
  • it  tanana sin. compl.
  • pt  tanana inferior
  • pt  lower tanana sin. compl.
  • pt  minto sin. compl.
  • pt  tanana sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Els 30 parlants de baix tanana són tots adults grans. Les generacions joves ja no aprenen la llengua. Dos dels tres dialectes que la integraven, el chena i el salcha-goodpastor, es van extingir durant el darrer terç del segle XX. La llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.
banda banda

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tennis. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 92 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 16) ISBN 84-7739-234-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  banda, n f
  • es  banda
  • es  cinta
  • fr  bande
  • en  band
  • en  strap

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Definició
Cinta blanca de 5 a 6,3 cm d'amplada que cobreix la corda i la vora superior de la xarxa.