Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "circumst�ncia" dins totes les àrees temàtiques

agreujant agreujant

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agreujant, n m
  • ca  circumstància agreujant, n f sin. compl.
  • es  agravante
  • es  circunstancia agravante
  • en  aggravating circumstance
  • en  aggravation

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Circumstància que augmenta el grau de responsabilitat en un delicte o una falta.
agreujant agreujant

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  agreujant, n m
  • ca  circumstància agreujant, n f sin. compl.
  • es  agravante, n f
  • es  circunstancia agravante, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agreujant, n m
  • ca  circumstància agreujant, n f sin. compl.
  • es  agravante, n f
  • es  circunstancia agravante, n f sin. compl.

<Dret penal>

Nota

  • La forma substantivada agreujant té gènere masculí, contràriament al castellà agravante, que és femení.
aprofitament de circumstàncies de lloc, temps o auxili de persones aprofitament de circumstàncies de lloc, temps o auxili de persones

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aprofitament de circumstàncies de lloc, temps o auxili de persones, n m
  • es  aprovechamiento de las circunstancias de lugar, tiempo o auxilio de otras personas

<Dret penal>

Definició
Circumstància agreujant genèrica de la responsabilitat criminal.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • L'article 22.2n del Codi penal (CP) estableix aquesta circumstància. Per a apreciar aquest agreujant cal que, com a resultat de l'aprofitament de les circumstàncies esmentades pel subjecte actiu del delicte, quedi debilitada la defensa de la víctima o que es faciliti la impunitat de la persona que comet el delicte.
    Amb la redacció actual d'aquesta circumstància, sembla que l'òrgan legislador del 1995 hagués volgut mantenir en certa manera els històrics agreujants de despoblat, nocturnitat, quadrilla i auxili de gent armada o persones que assegurin o proporcionin la impunitat, adequant-les, però, a l'època actual i salvant molts dels problemes aplicatius que comportava la rigidesa d'aquestes figures.
    El fonament d'aquest agreujament és doble. D'una banda, algunes conductes s'han d'agreujar per la major dificultat que certes circumstàncies comporten per a la defensa de la víctima, ja sigui perquè el lloc o el moment escollits per a l'execució delictiva fan gairebé impossible obtenir auxili de terceres persones, o bé perquè la defensa és greument debilitada pel nombre d'agressors. Aquest fonament vincula aquest agreujant a la idea de més perillositat de la conducta -més antijuridicitat-, la qual cosa la fa molt propera a altres circumstàncies, com ara la traïdoria o l'abús de superioritat. El segon fonament d'aquesta circumstància sembla raure en la major dificultat per a la persecució dels culpables del delicte, que es pot derivar del fet que aquest es cometi en certs llocs, moments o amb l'auxili d'altres persones. Aquest fonament -que també sembla que es troba darrere l'agreujant de disfressa- resulta molt qüestionable perquè és impossible vincular-lo a categories com ara l'antijuridicitat o la culpabilitat. A més, hom pot discutir si és legítim agreujar la pena a la persona que delinqueix per no facilitar a les instàncies encarregades de la persecució penal l'exercici de les seves funcions, una cosa que ni li és exigible ni tampoc agreuja la lesivitat del seu comportament.
    Pel que fa a les circumstàncies de lloc, no és imprescindible -com succeïa amb l'antic despoblat- que el delicte es cometi en un lloc solitari allunyat dels centres de població, sinó que la dada fonamental sembla que és la impossibilitat que la víctima pugui obtenir l'auxili de terceres persones (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 22.7.1998, ponent: Moner Muñoz), juntament amb la dificultat que hi hagi testimonis del fet.
    Pel que fa a les circumstàncies de temps, alguns autors consideren que no només cal interpretar-les amb un criteri cronològic (com succeïa amb l'antiga nocturnitat), sinó també amb altres criteris, com ara el fet que el delicte es cometi després d'una catàstrofe, la qual cosa porta a entendre que l'article 22.2n del CP també inclou l'antic agreujant de comissió del delicte amb motiu d'incendi, naufragi o una altra calamitat o desgràcia.
    Quant a l'aprofitament de l'auxili de persones, el fonament de l'agreujament sembla que és únicament la major dificultat de defensa per part de la víctima, encara que alguns autors consideren que també s'inclouen en aquesta circumstància els casos en què l'autor únic gaudeix del suport de terceres persones per a obtenir la impunitat.
    El CP no concreta el nombre de persones necessari, un element que ha de determinar el jutge o jutgessa en cada cas atenent a la ràtio de la circumstància. La idea d'aprofitament en què es basa la redacció de la circumstància sembla que n'exclou l'aplicació en els casos en què el lloc, el moment o l'auxili no han estat buscats amb una certa reflexió per part del subjecte actiu. Atesa la seva naturalesa objectiva, la circumstància és aplicable als partícips que en tinguin coneixement (art. 65.2 CP), per bé que sembla que aquesta aplicació no ha de ser possible, ja que comportaria un ne bis in idem en el cas de partícips l'única aportació dels quals és, precisament, debilitar la defensa de la víctima o facilitar la impunitat de l'autor o autora.
arc de circumferència arc de circumferència

<Matemàtiques>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arc de circumferència, n m
  • es  arco de circunferencia
  • en  arc

<Matemàtiques>

atenuant atenuant

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atenuant, n m
  • ca  circumstància atenuant, n f sin. compl.
  • es  atenuante
  • es  circunstancia atenuante
  • en  allevation
  • en  extenuating circumstance
  • en  extenuation

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Circumstància que disminueix el grau de responsabilitat en un delicte o falta.
atenuant atenuant

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  atenuant, n m
  • ca  circumstància atenuant, n f sin. compl.
  • es  atenuante, n f
  • es  circunstancia atenuante, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  atenuant, n m
  • ca  circumstància atenuant, n f sin. compl.
  • es  atenuante, n f
  • es  circunstancia atenuante, n f sin. compl.

<Dret penal>

Nota

  • La forma substantivada atenuant té gènere masculí, contràriament al castellà atenuante, que té normativament gènere femení.
canvi fonamental de les circumstàncies canvi fonamental de les circumstàncies

<Dret internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  canvi fonamental de les circumstàncies, n m
  • es  cambio fundamental de las circunstancias, n m

<Dret internacional>

ceteris paribus ceteris paribus

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  ceteris paribus, adv
  • ca  en igualtat de circumstàncies, adv
  • ca  mantenint-se la resta igual, adv
  • ca  sempre que les altres condicions no variïn, adv
  • es  en igualdad de circunstancias, adv
  • es  si las demás condiciones no cambian, adv

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: Mantenint-se la resta igual.

Nota

  • Expressió que es complementa semànticament amb mutatis mutandis.
    Exemple: Es poden destacar com a efectes concrets, que poden derivar --ceteris paribus-- en amenaces per al creixement de l'economia catalana.