Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ciutadella" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aixadella, n f
- ca aixadell, n m sin. compl.
- es escarda, n f
- fr petite houe, n f
- en mattock, n
<Enginyeria forestal>
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca associació, n f
- ca associació ciutadana, n f
- es asociación, n f
- fr association, n f
- en association, n
<Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics>, <Classes, grups i categories socials > Moviments socioculturals>
Definició
Nota
- 1. Els membres d'una associació tenen un tracte força impersonal i comparteixen la seva vida externa o pública, sovint de manera contractual.
- 2. El terme associació correspon a l'orientació weberiana intencional-racional de l'acció social (Zweckrational) i al terme Gesellschaft en la terminologia de Ferdinand Tönnies.
<TIC > Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca banda ciutadana, n f
- ca CB, n f sigla
- es banda ciudadana
- es CB sigla
- en citizen band
- en CB sigla
<Telecomunicacions > Tractament de la informació>, <Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>
Definició
Nota
- La sigla CB correspon a la denominació anglesa citizen band.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barretets, n m pl
- ca herba de melic, n f sin. compl.
- ca herba llombriguera, n f sin. compl.
- ca llombrígol de Venus, n m sin. compl.
- ca papellida, n f sin. compl.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca barralets, n m pl alt. sin.
- ca barret de capellà, n m alt. sin.
- ca barretet, n m alt. sin.
- ca barretets (fulla), n m pl alt. sin.
- ca barretol, n m alt. sin.
- ca barretols, n m pl alt. sin.
- ca barrets, n m pl alt. sin.
- ca barrets de capellà, n m pl alt. sin.
- ca barrets de paret, n m pl alt. sin.
- ca bolets, n m pl alt. sin.
- ca bolets de paret, n m pl alt. sin.
- ca calderetes, n f pl alt. sin.
- ca capadella, n f alt. sin.
- ca capellets, n m pl alt. sin.
- ca capellets de paret, n m pl alt. sin.
- ca capellets de teulada, n m pl alt. sin.
- ca capells de paret, n m pl alt. sin.
- ca capells de teulada, n m pl alt. sin.
- ca caquell, n m alt. sin.
- ca caquellets, n m pl alt. sin.
- ca caquells, n m pl alt. sin.
- ca cobertora, n f alt. sin.
- ca coca de paret, n f alt. sin.
- ca collblau, n m alt. sin.
- ca conillet, n m alt. sin.
- ca coques, n f pl alt. sin.
- ca coques de paret, n f pl alt. sin.
- ca coquetes de paret, n f pl alt. sin.
- ca curamal, n m alt. sin.
- ca gorretes, n f pl alt. sin.
- ca herba roquera, n f alt. sin.
- ca melic, n m alt. sin.
- ca melics, n m pl alt. sin.
- ca meliguets, n m pl alt. sin.
- ca orella d'abat, n f alt. sin.
- ca orella d'os, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca orella de monjo, n f alt. sin.
- ca orelles de frare, n f pl alt. sin.
- ca orelles de monjo, n f pl alt. sin.
- ca orellot, n m alt. sin.
- ca papellides, n f pl alt. sin.
- ca tassa de jueu, n f alt. sin.
- ca tasses de jueu, n f pl alt. sin.
- ca aurella de monjo, n f var. ling.
- ca caquelles, n f pl var. ling.
- ca caquerells, n m pl var. ling.
- ca coll blau, n m var. ling.
- ca pepellides, n f pl var. ling.
- ca platillos, n m pl var. ling.
- ca sombreret, n m var. ling.
- ca sombrerets, n m pl var. ling.
- nc Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
- nc Cotyledon umbilicus-veneris auct., non L. var. ling.
- nc Umbilicus pendulinus DC. var. ling.
<Botànica > crassulàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barretets, n m pl
- ca herba de melic, n f sin. compl.
- ca herba llombriguera, n f sin. compl.
- ca llombrígol de Venus, n m sin. compl.
- ca papellida, n f sin. compl.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca barralets, n m pl alt. sin.
- ca barret de capellà, n m alt. sin.
- ca barretet, n m alt. sin.
- ca barretets (fulla), n m pl alt. sin.
- ca barretol, n m alt. sin.
- ca barretols, n m pl alt. sin.
- ca barrets, n m pl alt. sin.
- ca barrets de capellà, n m pl alt. sin.
- ca barrets de paret, n m pl alt. sin.
- ca bolets, n m pl alt. sin.
- ca bolets de paret, n m pl alt. sin.
- ca calderetes, n f pl alt. sin.
- ca capadella, n f alt. sin.
- ca capellets, n m pl alt. sin.
- ca capellets de paret, n m pl alt. sin.
- ca capellets de teulada, n m pl alt. sin.
- ca capells de paret, n m pl alt. sin.
- ca capells de teulada, n m pl alt. sin.
- ca caquell, n m alt. sin.
- ca caquellets, n m pl alt. sin.
- ca caquells, n m pl alt. sin.
- ca cobertora, n f alt. sin.
- ca coca de paret, n f alt. sin.
- ca collblau, n m alt. sin.
- ca conillet, n m alt. sin.
- ca coques, n f pl alt. sin.
- ca coques de paret, n f pl alt. sin.
- ca coquetes de paret, n f pl alt. sin.
- ca curamal, n m alt. sin.
- ca gorretes, n f pl alt. sin.
- ca herba roquera, n f alt. sin.
- ca melic, n m alt. sin.
- ca melics, n m pl alt. sin.
- ca meliguets, n m pl alt. sin.
- ca orella d'abat, n f alt. sin.
- ca orella d'os, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca orella de monjo, n f alt. sin.
- ca orelles de frare, n f pl alt. sin.
- ca orelles de monjo, n f pl alt. sin.
- ca orellot, n m alt. sin.
- ca papellides, n f pl alt. sin.
- ca tassa de jueu, n f alt. sin.
- ca tasses de jueu, n f pl alt. sin.
- ca aurella de monjo, n f var. ling.
- ca caquelles, n f pl var. ling.
- ca caquerells, n m pl var. ling.
- ca coll blau, n m var. ling.
- ca pepellides, n f pl var. ling.
- ca platillos, n m pl var. ling.
- ca sombreret, n m var. ling.
- ca sombrerets, n m pl var. ling.
- nc Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
- nc Cotyledon umbilicus-veneris auct., non L. var. ling.
- nc Umbilicus pendulinus DC. var. ling.
<Botànica > crassulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bromus teulader, n m
- ca civadella, n f alt. sin.
- ca escanyacavalls, n m alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca estripa-sacs, n m alt. sin.
- ca margall, n m alt. sin.
- ca margall de teulades, n m alt. sin.
- ca trapa-sacs, n m alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- ca trapassacs, n m var. ling.
- nc Bromus tectorum L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bromus teulader, n m
- ca civadella, n f alt. sin.
- ca escanyacavalls, n m alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca estripa-sacs, n m alt. sin.
- ca margall, n m alt. sin.
- ca margall de teulades, n m alt. sin.
- ca trapa-sacs, n m alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- ca trapassacs, n m var. ling.
- nc Bromus tectorum L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camedris, n m
- ca alzineta, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Domènec, n f sin. compl.
- ca auledella, n f alt. sin.
- ca beteta, n f alt. sin.
- ca betònica, n f alt. sin.
- ca escarlòpia, n f alt. sin.
- ca fals peu de Crist, n m alt. sin.
- ca herba betònica, n f alt. sin.
- ca herba colònia, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca herba felera negra, n f alt. sin.
- ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
- ca iva, n f alt. sin.
- ca peu de rata, n m alt. sin.
- ca pota de rata, n f alt. sin.
- ca timó, n m alt. sin.
- ca timó negre, n m alt. sin.
- ca auladella, n f var. ling.
- ca ausineta, n f var. ling.
- ca auzineta, n f var. ling.
- ca bretònica, n f var. ling.
- ca brotònica, n f var. ling.
- ca brutònica, n f var. ling.
- ca camallís, n m var. ling.
- ca camèdit, n m var. ling.
- ca camèdits, n m pl var. ling.
- ca camedri, n m var. ling.
- ca camedrios, n m pl var. ling.
- ca camedros, n m pl var. ling.
- ca camellís, n m var. ling.
- ca enzineta, n f var. ling.
- ca herba brotónica, n f var. ling.
- ca herba brutònica, n f var. ling.
- ca xamedrios, n m pl var. ling.
- nc Teucrium chamaedrys L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camedris, n m
- ca alzineta, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Domènec, n f sin. compl.
- ca auledella, n f alt. sin.
- ca beteta, n f alt. sin.
- ca betònica, n f alt. sin.
- ca escarlòpia, n f alt. sin.
- ca fals peu de Crist, n m alt. sin.
- ca herba betònica, n f alt. sin.
- ca herba colònia, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca herba felera negra, n f alt. sin.
- ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
- ca iva, n f alt. sin.
- ca peu de rata, n m alt. sin.
- ca pota de rata, n f alt. sin.
- ca timó, n m alt. sin.
- ca timó negre, n m alt. sin.
- ca auladella, n f var. ling.
- ca ausineta, n f var. ling.
- ca auzineta, n f var. ling.
- ca bretònica, n f var. ling.
- ca brotònica, n f var. ling.
- ca brutònica, n f var. ling.
- ca camallís, n m var. ling.
- ca camèdit, n m var. ling.
- ca camèdits, n m pl var. ling.
- ca camedri, n m var. ling.
- ca camedrios, n m pl var. ling.
- ca camedros, n m pl var. ling.
- ca camellís, n m var. ling.
- ca enzineta, n f var. ling.
- ca herba brotónica, n f var. ling.
- ca herba brutònica, n f var. ling.
- ca xamedrios, n m pl var. ling.
- nc Teucrium chamaedrys L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca canadella, n f
- en communion pitcher, n
<Art i arquitectura>