Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "civada" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arestes, n f pl
  • ca  blat boig, n m alt. sin.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat de moro, n m alt. sin.
  • ca  blat de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  blat del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  bruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  civada, n f alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'egua, n f alt. sin.
  • ca  dimonis, n m pl alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n m alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  margall bord, n m alt. sin.
  • ca  margall d'espiga, n m alt. sin.
  • ca  margall d'espigueta, n m alt. sin.
  • ca  margall d'ordi, n m alt. sin.
  • ca  margall de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  margall espigat, n m alt. sin.
  • ca  margall punxós, n m alt. sin.
  • ca  ordi bord, n m alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  ximet, n m alt. sin.
  • ca  aristes, n f pl var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  civà borda, n f var. ling.
  • ca  civaeta borda, n f var. ling.
  • ca  espigaella, n f var. ling.
  • ca  ferratja, n f var. ling.
  • ca  margall d'espigaïlla, n m var. ling.
  • ca  nóvios, n m pl var. ling.
  • nc  Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

<Botànica > gramínies / poàcies>

arestes arestes

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arestes, n f pl
  • ca  blat boig, n m alt. sin.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat de moro, n m alt. sin.
  • ca  blat de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  blat del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  bruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  civada, n f alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'egua, n f alt. sin.
  • ca  dimonis, n m pl alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n m alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  margall bord, n m alt. sin.
  • ca  margall d'espiga, n m alt. sin.
  • ca  margall d'espigueta, n m alt. sin.
  • ca  margall d'ordi, n m alt. sin.
  • ca  margall de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  margall espigat, n m alt. sin.
  • ca  margall punxós, n m alt. sin.
  • ca  ordi bord, n m alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  ximet, n m alt. sin.
  • ca  aristes, n f pl var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  civà borda, n f var. ling.
  • ca  civaeta borda, n f var. ling.
  • ca  espigaella, n f var. ling.
  • ca  ferratja, n f var. ling.
  • ca  margall d'espigaïlla, n m var. ling.
  • ca  nóvios, n m pl var. ling.
  • nc  Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avena, n f
  • ca  avena borda, n f alt. sin.
  • ca  balloca, n f alt. sin.
  • ca  civada, n f alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  cugula borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula grossa, n f alt. sin.
  • ca  cugula vertadera, n f alt. sin.
  • ca  promesos, n m pl alt. sin.
  • ca  ratja, n f alt. sin.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  cogul, n m var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cucula, n f var. ling.
  • ca  cúgula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  nóvios, n m pl var. ling.
  • ca  nòvios, n m pl var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • nc  Avena sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avena, n f
  • ca  avena borda, n f alt. sin.
  • ca  balloca, n f alt. sin.
  • ca  civada, n f alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  cugula borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula grossa, n f alt. sin.
  • ca  cugula vertadera, n f alt. sin.
  • ca  promesos, n m pl alt. sin.
  • ca  ratja, n f alt. sin.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  cogul, n m var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cucula, n f var. ling.
  • ca  cúgula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  nóvios, n m pl var. ling.
  • ca  nòvios, n m pl var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • nc  Avena sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  civada, n f
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  cúvola, n f var. ling.
  • ca  novios, n m pl var. ling.
  • nc  Avena sp. pl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

civada civada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  civada, n f
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  cúvola, n f var. ling.
  • ca  novios, n m pl var. ling.
  • nc  Avena sp. pl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  civada, n f
  • ca  avena, n f sin. compl.
  • ca  civada (gra), n f sin. compl.
  • ca  avena (gra), n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  biada (gra), n f var. ling.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civa, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  civà (gra), n f var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  sevà, n f var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • ca  xivada, n f var. ling.
  • nc  Avena sativa L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
civada civada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  civada, n f
  • ca  avena, n f sin. compl.
  • ca  civada (gra), n f sin. compl.
  • ca  avena (gra), n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  biada (gra), n f var. ling.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civa, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  civà (gra), n f var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  sevà, n f var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • ca  xivada, n f var. ling.
  • nc  Avena sativa L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
civada civada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  civada, n f
  • es  avena, n f
  • fr  avoine, n f
  • en  oat, n
  • en  oats
  • nc  Avena sativa

<Enginyeria forestal>

civada civada

<Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  civada, n f
  • es  avena
  • fr  avoine
  • nc  Avena sativa

<Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en una panícula. El gra de civada conté més lípids que els altres cereals i una quantitat de proteïnes i de vitamines semblant a la del gra de blat; es diferencia, però, d'aquest cereal en la proporció dels diversos aminoàcids; destaca en la baixa proporció d'àcid glutàmic. Pel fet de tenir un percentatge baix de gluten, la farina de civada no serveix per a amassar el pa. Una gran part de la producció és destinada a l'alimentació animal. Com a productes alimentaris derivats cal esmentar els flocs, la sèmola per a preparar farinetes i les farines per a aliments infantils. La pellofa de la civada és emprada com a producte auxiliar en la fabricació de cervesa.