Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cl��usula" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca clàusula abusiva, n f
- es cláusula abusiva
<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca clàusula abusiva, n f
- es cláusula abusiva
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'article 82.1 del Reial decret legislatiu (RDL) 1/2007, del 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, regula les clàusules abusives. Quant a la normativa europea, l'article 3.1 de la Directiva 93/13/CEE, del 5 d'abril, sobre clàusules abusives en contractes formalitzats amb consumidors, regula la contravenció de la bona fe i el desequilibri important dels drets i les obligacions en perjudici dels consumidors. La figura de les clàusules abusives és la clau de volta del sistema de protecció dels consumidors, la finalitat del qual és emparar llurs interessos en un mercat caracteritzat per dos fenòmens: la contractació en massa i la formulació unilateral de les condicions contractuals per part de les empreses (les condicions generals). De fet, la tutela que proporciona el sistema de protecció dels consumidors supera el contingut del contracte, ja que també s'estén a la conducta de les empreses en la seva execució.
D'una banda, la clàusula abusiva ha de contravenir la bona fe, és a dir, ha de constituir una infracció del deure de les empreses de tractar els consumidors de manera lleial i equitativa. D'altra banda, amb relació als drets i les obligacions del contracte, una clàusula és abusiva si atribueix facultats exorbitants a l'empresa o restringeix de manera injustificada les dels consumidors o, paral·lelament, si suprimeix o redueix substancialment les obligacions de l'empresa o augmenta considerablement les de l'empresa.
El jutge o jutgessa és qui ha d'apreciar la concurrència d'un desequilibri dels drets i obligacions de les parts que sigui contrari a la bona fe i que perjudiqui els consumidors. El control judicial sobre el caràcter abusiu d'una clàusula ha d'operar tenint en compte la naturalesa dels béns o dels serveis objecte del contracte, les circumstàncies de la formalització i les clàusules i els contractes dels quals depèn (art. 82.3 RDL 1/2007).
D'acord amb la informació anterior, la presència d'una clàusula abusiva és relativa, atès que sempre depèn del cas concret. No obstant això, l'òrgan legislador proporciona al jutge o jutgessa un llistat de trenta-vuit clàusules que sempre són abusives, perquè vinculen el contracte a la voluntat de l'empresa, limiten els drets dels consumidors i els usuaris, determinen la falta de reciprocitat en el contracte, imposen als consumidors i als usuaris garanties desproporcionades o bé una càrrega de la prova indeguda, resulten desproporcionades en relació amb la perfecció i l'execució del contracte o infringeixen les regles sobre el tribunal competent i el dret aplicable (art. 82.4 i 85 al 90 RDL 1/2007). Segons el marge d'apreciació que l'òrgan legislador deixa als jutges, el llistat de clàusules prohibides es divideix en clàusules negres, abusives amb independència de les circumstàncies del cas, i en clàusules grises, la definició de les quals empra conceptes indeterminats que les fan permeables a les característiques del cas.
La qualificació d'abusiva en una clàusula en comporta la nul·litat (art. 83.1 RDL 1/2007). La sanció legalment establerta per a les empreses que perjudiquen els consumidors és la nul·litat de la clàusula, per bé que de tipus relatiu. Els únics legitimats per a instar la declaració de nul·litat de la clàusula són els consumidors, mai les empreses que l'han incorporada al contracte (art. 9.1 Llei sobre condicions generals de la contractació). És, doncs, una nul·litat relativa en interès dels consumidors, que poden no exercir l'acció de nul·litat si consideren que la clàusula no els perjudica. No obstant això, el jutge o jutgessa pot apreciar d'ofici la nul·litat de la clàusula, però sempre en interès dels consumidors, quan el perjudici sigui patent i se'n derivin clarament dels fets aportats en el procés. L'apreciació d'ofici dels jutges representa un reforç addicional important a la protecció dels consumidors i els usuaris.
Encara que la clàusula sigui declarada nul·la, el criteri general és la nul·litat parcial, això és, el manteniment del contracte sense la clàusula nul·la (art. 83.2 RDL 1/2007). Aquesta solució és la més respectuosa amb els interessos dels consumidors i els usuaris, ja que la ineficàcia total del contracte pot privar la part dèbil dels beneficis derivats d'un contracte formalitzat conscientment que, un cop eliminada la clàusula abusiva, afavoreix aquesta part. A més, el jutge o jutgessa pot cobrir la llacuna que la clàusula o les clàusules declarades nul·les han deixat (integració del contracte) mitjançant el recurs als usos del tràfic, normes jurídiques o elements tendents a completar les manifestacions de les parts. Tanmateix, la integració del contracte ha de ser infreqüent, atès que en la major part de casos la declaració de nul·litat de la clàusula es limita a alliberar els consumidors d'una prestació excessivament greu, sense que hi hagi la necessitat de substituir-ne el contingut.
La nul·litat de la totalitat del contracte és una solució excepcional, i l'òrgan legislador la reserva per als casos en què les clàusules subsistents determinen una situació no equitativa en la posició de les parts, és a dir, els casos en què el manteniment del contracte resulta perjudicial per als consumidors. Amb tot, la nul·litat total i la nul·litat parcial són compatibles amb la indemnització dels danys i perjudicis soferts pels consumidors. - V. t.: condicions generals de la contractació n f pl
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca clàusula abusiva, n f
- es cláusula abusiva, n f
- en excessive clause, n
<03.Àmbits d'aplicació > 03.Mediació mercantil>
Definició
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca clàusula addicional, n f
- es cláusula adicional, n f
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca clàusula antidilució, n f
- es cláusula antidilución
- fr clause antidilution
- en anti-dilution clause
<Mercats financers > Procés de contractació>
Definició
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca clàusula antidiscriminatòria, n f
- es cláusula antidiscriminatoria
- fr clause antidiscriminatoire
- en anti-discrimination clause
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Igualtat d'oportunitats > Dones i homes>
Definició
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca clàusula atributiva de competència, n f
- ca clàusula d'elecció de fòrum, n f sin. compl.
- ca forum electio [la], n f sin. compl.
- es cláusula atributiva de competencia
- es cláusula de elección de foro
- fr clause attributive de juridiction
- en jurisdiction clause
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Definició
<Dret internacional privat>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca clàusula atributiva de competència, n f
- ca clàusula d'elecció de fòrum, n f sin. compl.
- es cláusula atributiva de competencia, n f
- es cláusula de elección de foro, n f sin. compl.
<Dret internacional privat>
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca clàusula Calvo, n f
- es cláusula Calvo, n f
<Dret internacional>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca clàusula Calvo, n f
- es cláusula Calvo
- fr clause Calvo
- it clausola Calvo
- en Calvo clause
- ar مبدأ كالفو
<Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres>
Definició
Nota
- La clàusula Calvo deu el seu nom al jurista argentí Carlos Calvo, que va manifestar que en el supòsit d'una disputa, una persona estrangera no ha de tenir més drets que un nacional i, per tant, ha de disposar exclusivament dels mitjans de protecció jurídica del país on inverteix.
