Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cl��usula" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  astricció, n f
  • es  cláusula penal
  • es  multa coercitiva
  • fr  astreinte
  • en  periodical penalty

<Dret>

Definició
Mesura coercitiva per la qual un tribunal pot constrènyer un deutor a pagar una quantitat per cada dia de retard en el compliment d'un contracte.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  astricció, n f
  • es  cláusula penal

<Dret>

Definició
Mesura coercitiva per la qual un tribunal pot constrènyer un deutor o deutora a pagar una quantitat per cada dia de retard en el compliment d'un contracte.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cadència, n f
  • ca  clàusula, n f sin. compl.

<Música>

Definició
Conclusió o caiguda d'una frase musical.
cadència cadència

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cadència, n f
  • ca  clàusula, n f sin. compl.
  • es  cadencia
  • es  cláusula
  • en  cadence

<Música>

Definició
Conclusió o caiguda d'una frase musical.
clàusula clàusula

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  clàusula, n f
  • es  cláusula
  • en  clause

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació>

Definició
Conjunt de sentències o instruccions executades segons l'avaluació d'una expressió condicional.

Nota

  • Per exemple, les instruccions incloses en una sentència condicional IF... THEN... ELSE...
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
clàusula clàusula

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  clàusula, n f
  • es  cláusula
  • en  clause

<Assegurances > Contracte d'assegurança > Parts>

Definició
Disposició introduïda al contracte que modifica, aclareix o deixa sense efecte part del contingut de les condicions d'aquest contracte.
clàusula clàusula

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  clàusula, n f
  • es  cláusula
  • fr  clause

<Notaria > Document i protocol > Escriptures>

Definició
Cadascuna de les disposicions de què pot constar un acte jurídic en la seva projecció documental.
clàusula clàusula

<Llengua > Lingüística > Lingüística textual>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:

ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  clàusula, n f

<Lingüística textual>

Definició
Oració no autònoma auxiliar de la supracategoria oració susceptible de realitzar-hi funcions internes, que n'acreix el contingut i en desplega el potencial comunicatiu.

Nota

  • En la formació d'oracions compostes, una clàusula pot funcionar internament com a clàusula subordinada, clàusula subordinant, clàusula interordinada amb una altra o també com una clàusula juxtaposada:
    - La clàusula subordinada realitza funcions sintàctiques de nom, adjectiu, adverbi o conjunció, amb la qual cosa creix la informació de l'oració.
    - La clàusula subordinant realitza funcions metacomunicatives pel fet de subordinar el contingut de l'enunciat al punt de vista o la valoració de l'emissor, amb la qual cosa es desenvolupa el potencial comunicatiu de l'oració.
    - Les clàusules interordinades mantenen una relació lògica de causa i efecte, amb la qual cosa es desenvolupa el vessant psicològic de l'oració.
    - Les clàusules juxtaposades es cohesionen mitjançant nexes paralingüístics (pauses en l'oral i senyals gràfics en l'escrit) i també mitjançant procediments semàntics (repetició de significats) i pragmàtics (inferències). Així, no fan servir nexes lingüístics com les coordinades, les subordinades i les interordinades, tot i que de vegades manifesten els mateixos tipus de relacions.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  clàusula, n f
  • es  cláusula

<Dret notarial>

Definició
Disposició que articula l'acte o negoci jurídic que motiva l'atorgament de l'escriptura pública i que es reflecteix en la part dispositiva.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Segons l'article 144 del Reglament notarial (RN), el contingut propi de les escriptures públiques són «les declaracions de voluntat, els actes jurídics que impliquen prestació de consentiment i els contractes de tota mena» i de les cinc parts en què normalment es divideix l'escriptura pública (compareixença, exposició, part dispositiva, atorgament i autorització): la que té per objecte articular-la és l'anomenada «part dispositiva», de manera que aquesta conté l'acte o el negoci jurídic.
    Per la seva banda, l'article 176 del mateix RN diu que «la part contractual s'ha de redactar d'acord amb la declaració de voluntat dels atorgants o amb els pactes i convenis entre les parts que hi intervinguin» i el notari o notària ha de «reflectir amb la deguda claredat i separadament els que es refereixin a cadascun dels drets creats, transmesos, modificats o extingits, com també l'abast de les facultats, determinacions i obligacions de cadascun dels atorgants o de terceres persones. les reserves i limitacions, les condicions, modalitats, terminis i pactes o compromisos anteriors.». Per tant, a la part dispositiva, el notari o notària recull tant els elements essencials del negoci o acte jurídic com els accidentals que el configuren, i tot això ho fa articulant el negoci o acte esmentats mitjançant les clàusules, les quals poden ser de dos tipus: a) les estipulacions, clàusules en les quals es fan constar els acords de les parts o pactes bilaterals, de manera que predominen en els contractes; b) les disposicions, clàusules en les quals l'atorgant disposa, transmet, cedeix, crea o regula un dret, tenen un caràcter més unilateral, i són pròpies dels testaments.
    No obstant això, aquesta classificació s'ha de matisar en tres casos: a) hi ha escriptures unilaterals en les quals no es tracta de disposar, transmetre, cedir, crear o regular un dret i, per tant, no es pot parlar pròpiament de «disposició», com és el cas dels poders; b) en altres casos, les escriptures contenen un negoci jurídic que, tot i que és bilateral, les prestacions de les dues parts no coincideixen en la mateixa escriptura, sinó que es recullen en dues escriptures separades. És el cas en què es concedeix una oferta o es fa una proposta i l'altra part l'accepta o s'hi adhereix per escriptura separada. En aquests casos s'ha de parlar, pròpiament, de disposicions i no d'estipulacions, encara que es tracti d'un negoci contractual; c) les donacions, encara que tenen una naturalesa jurídica contractual i caràcter bilateral, si hi compareixen també els donataris per a acceptar, no contenen pròpiament estipulacions, sinó una disposició dels donants que els donataris es limiten a acceptar, ja que l'essència del negoci és la voluntat dispositiva dels donants.
    També cal esmentar les anomenades «clàusules d'estil», que són les que es repeteixen als contractes privats i a les escriptures i que contenen pactes habituals o costums propis de la terra. En molts casos, la llei regula una qüestió i admet pacte en contrari, i és costum d'una determinada comarca de regular aquesta qüestió de manera diferent a la que estableix la llei. En aquest cas, quan el contracte es formalitza en escriptura pública, el notari o notària ha de recollir aquest pacte habitual o costum propi de la comarca i reflectir a l'escriptura una clàusula que els reculli. Aquesta clàusula, en ser habitual o tenir origen consuetudinari, ha de ser normalment igual en tots els casos en què sigui aplicable, i s'ha de constituir així en una clàusula d'estil. No obstant això, cal tenir en compte que aquestes clàusules d'estil depenen exclusivament de la voluntat dels atorgants de l'escriptura; és a dir, el notari o notària només pot introduir a l'escriptura una clàusula d'estil si veu que aquesta recull la voluntat de les parts. Per tant, aquestes clàusules gaudeixen de la força que els atorga el fet de sorgir d'un pacte que interpreta, supleix o modifica la llei dispositiva. Cal, doncs, que els notaris coneguin perfectament els costums de la terra on treballen per tal de poder-los reflectir a les escriptures mitjançant unes clàusules d'estil que, en molts casos, han servit de base perquè els legisladors tinguessin coneixement del dret consuetudinari per a la incorporació posterior a les lleis.
    Ara bé, no totes les clàusules d'estil tenen tanta transcendència; moltes no són més que una repetició de les normes legals que es posen a les escriptures perquè les parts n'estiguin més informades i perquè el negoci jurídic documentat tingui una configuració més completa. Així, és comú veure a les escriptures de compravenda una clàusula de sanejament per evicció, per la simple raó que els compradors poden preferir que se'ls reconegui expressament i formalment aquest dret fixat legalment en l'escriptura; pot ser un residu de temps passats, en què les persones confiaven més en els pactes que no pas en les lleis.
clàusula clàusula

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  clàusula, n f
  • es  cláusula

<Dret civil > Dret civil general>

Definició
Cadascuna de les parts, separacions o disposicions de què pot constar un document.