Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "clapat" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àrum maculat, n m
- ca àrums, n m pl alt. sin.
- ca barba d'Aaró, n f alt. sin.
- ca cugot, n m alt. sin.
- ca peu de bou, n m alt. sin.
- ca peu de vedella, n m alt. sin.
- ca pota de bou, n f alt. sin.
- ca sarriassa clapada, n f alt. sin.
- ca sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
- ca sarriasses, n f pl alt. sin.
- ca serpentina menor, n f alt. sin.
- ca xèrria, n f alt. sin.
- ca xèrries, n f pl alt. sin.
- ca barba d'Aaron, n f var. ling.
- ca barba de Aron, n f var. ling.
- ca sarrices, n f pl var. ling.
- nc Arum maculatum L.
<Botànica > aràcies>
Nota
- L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àrum maculat, n m
- ca àrums, n m pl alt. sin.
- ca barba d'Aaró, n f alt. sin.
- ca cugot, n m alt. sin.
- ca peu de bou, n m alt. sin.
- ca peu de vedella, n m alt. sin.
- ca pota de bou, n f alt. sin.
- ca sarriassa clapada, n f alt. sin.
- ca sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
- ca sarriasses, n f pl alt. sin.
- ca serpentina menor, n f alt. sin.
- ca xèrria, n f alt. sin.
- ca xèrries, n f pl alt. sin.
- ca barba d'Aaron, n f var. ling.
- ca barba de Aron, n f var. ling.
- ca sarrices, n f pl var. ling.
- nc Arum maculatum L.
<Botànica > aràcies>
Nota
- L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
<Indústria > Indústria de la pell > Processos d'elaboració>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca acabament clapejat, n m
- es acabado moteado
<Indústria > Indústria de la pell > Processos d'elaboració>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acantoma de cèl·lules clares, n m
- ca acantoma de Degos, n m sin. compl.
- es acantoma de células claras, n m
- es acantoma de Degos, n m
- fr acanthome de cellulles claires, n m
- fr acanthome de Degos, n m
- en clear cell acanthoma, n
- en Degos' acanthoma, n
<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>
Definició
Nota
-
L'acantoma de cèl·lules clares es localitza a les canyelles o als tous de les cames.
Es caracteritza histològicament per la presència d'acantosi i de cèl·lules epidèrmiques pàl·lides i riques en glicogen, amb hipervascularització del derma.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella de galàpet, n f
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca paciència, n f alt. sin.
- ca paradella, n f alt. sin.
- ca paradella de galàpet, n f alt. sin.
- ca pradella, n f alt. sin.
- ca romassa, n f alt. sin.
- ca romedes, n f pl alt. sin.
- ca agriguella de galàpat, n f var. ling.
- ca panadella, n f var. ling.
- ca pasiensia, n f var. ling.
- ca remissa, n f var. ling.
- nc Rumex patientia L.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella de galàpet, n f
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca paciència, n f alt. sin.
- ca paradella, n f alt. sin.
- ca paradella de galàpet, n f alt. sin.
- ca pradella, n f alt. sin.
- ca romassa, n f alt. sin.
- ca romedes, n f pl alt. sin.
- ca agriguella de galàpat, n f var. ling.
- ca panadella, n f var. ling.
- ca pasiensia, n f var. ling.
- ca remissa, n f var. ling.
- nc Rumex patientia L.
<Botànica > poligonàcies>
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agulla de clapa, n f
- es ganchillo para coger puntos
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anàlisi de clapes, n f
- es análisis de manchas
- en patch analysis
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial>
Definició
Nota
-
1. L'anàlisi de clapes es basa en una gran varietat d'índexs de paisatge desenvolupats en el camp de l'ecologia del paisatge. Alguns d'aquests índexs són simples estadístics descriptius de característiques espacials de les clapes (mida, forma, etc.) mesurades individualment i tan sols proporcionen una mesura global (gra, fragmentació, etc.) de la magnitud o de la variació d'aquestes característiques individuals dins d'un paisatge determinat. Altres índexs quantifiquen explícitament relacions espacials entre les clapes (veí més poper, contagi, juxtaposició, etc.) i, en la mesura que tenen en compte la posició relativa de les clapes, constitueixen mesures efectives de la configuració espacial.
2. L'anàlisi de clapes, i en general el càlcul de mètriques de paisatge, s'ha vist potenciat considerablement per l'ús dels sistemes d'informació geogràfica com a eina de càlcul espacial i ha donat lloc a un tipus de programari de SIG específic per a aquesta finalitat, en forma de programes independents o d'extensions dels programes de SIG de propòsit general. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anàlisi de clapes, n f
- es análisis de manchas
- en patch analysis
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial>
Definició
Nota
-
1. L'anàlisi de clapes es basa en una gran varietat d'índexs de paisatge desenvolupats en el camp de l'ecologia del paisatge. Alguns d'aquests índexs són simples estadístics descriptius de característiques espacials de les clapes (mida, forma, etc.) mesurades individualment i tan sols proporcionen una mesura global (gra, fragmentació, etc.) de la magnitud o de la variació d'aquestes característiques individuals dins d'un paisatge determinat. Altres índexs quantifiquen explícitament relacions espacials entre les clapes (veí més poper, contagi, juxtaposició, etc.) i, en la mesura que tenen en compte la posició relativa de les clapes, constitueixen mesures efectives de la configuració espacial.
2. L'anàlisi de clapes, i en general el càlcul de mètriques de paisatge, s'ha vist potenciat considerablement per l'ús dels sistemes d'informació geogràfica com a eina de càlcul espacial i ha donat lloc a un tipus de programari de SIG específic per a aquesta finalitat, en forma de programes independents o d'extensions dels programes de SIG de propòsit general. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anàlisi de clapes, n f
- es análisis de manchas
- en patch analysis
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial>
Definició
Nota
-
1. L'anàlisi de clapes es basa en una gran varietat d'índexs de paisatge desenvolupats en el camp de l'ecologia del paisatge. Alguns d'aquests índexs són simples estadístics descriptius de característiques espacials de les clapes (mida, forma, etc.) mesurades individualment i tan sols proporcionen una mesura global (gra, fragmentació, etc.) de la magnitud o de la variació d'aquestes característiques individuals dins d'un paisatge determinat. Altres índexs quantifiquen explícitament relacions espacials entre les clapes (veí més poper, contagi, juxtaposició, etc.) i, en la mesura que tenen en compte la posició relativa de les clapes, constitueixen mesures efectives de la configuració espacial.
2. L'anàlisi de clapes, i en general el càlcul de mètriques de paisatge, s'ha vist potenciat considerablement per l'ús dels sistemes d'informació geogràfica com a eina de càlcul espacial i ha donat lloc a un tipus de programari de SIG específic per a aquesta finalitat, en forma de programes independents o d'extensions dels programes de SIG de propòsit general. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
