Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "clapejar" dins totes les àrees temàtiques
<08 Esports de combat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca colpejar, v tr
- ca copejar, v tr
- ca connectar un cop [contra] [BOXA], v prep sin. compl.
- es asestar un golpe [a], v prep
- es conectar un golpe [a/contra] [BOXA], v prep
- es golpear, v tr
- fr frapper, v tr
- fr porter un coup [à/sur] [BOXA], v prep
- en hit, to, v tr
- en punch, to, v tr
- en strike, to, v tr
<Esport > 08 Esports de combat>
Definició
<09 Esports de pilota>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca colpejar, v tr
- ca copejar, v tr
- ca atacar [GOLF] [ESP RAQUETA] [BILLAR], v tr sin. compl.
- ca pegar, v tr sin. compl.
- es atacar [GOLF] [ESP RAQUETA] [BILLAR]
- es golpear
- es pegar
- fr attaquer [GOLF] [ESP RAQUETA] [BILLAR]
- fr frapper
- it spingere
- en hit, to
- en strike, to
<Esport > 09 Esports de pilota>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Handbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'handbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 88 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 11)
ISBN 84-7739-229-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca colpejar l'adversari, v tr
- es golpear al adversario
- fr frapper l'adversaire
- en hit the opponent, to
<Esport > Esports de pilota > Handbol>
Definició
<Esport > Esports de combat > Taekwondo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca colpejar la cama, v tr
- es golpear la pierna
- fr donner un coup à la jambe
- en kick the leg, to
- en stomp the leg, to
<Esport > Esports de combat > Taekwondo>
Definició
Nota
- Està permès el contacte amb la cama en el transcurs d'accions progressives de tècniques a l'aire.
<08 Esports de combat > 04 Taekwondo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca colpejar la cama, v intr
- es golpear la pierna
- fr donner un coup à la jambe
- en kick the leg, to
- en stomp the leg, to
<Esport > 08 Esports de combat > 04 Taekwondo>
Definició
Nota
- 1. L'acció de colpejar la cama es penalitza amb un kyongo.
- 2. Per contra, sí que es permet el contacte amb la cama de l'adversari en el transcurs d'accions progressives de tècniques a l'aire.
<Esport > Esports de pilota > Rugbi>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rugbi [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/24/>
- ca colpejar la pilota, v intr
- ca copejar la pilota, v intr
- es golpear el balón
- fr frapper le ballon
- en knock the ball, to
<Esport > Esports de pilota > Rugbi>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Handbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'handbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 88 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 11)
ISBN 84-7739-229-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca colpejar la pilota, v tr
- ca copejar la pilota, v tr
- es golpear el balón
- fr frapper le ballon
- en hit the ball, to
- en strike the ball, to
<Esport > Esports de pilota > Handbol>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca comporta, n f
- es clapeta
- es compuerta
- en gate
<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>
Definició
La major part de les comportes s'obren amb un moviment ascendent, de manera que funcionen inicialment com un orifici, fins que queden totalment obertes i deixen lliure el pas de l'aigua. D'aquestes, les més comunes són les comportes verticals. Consisteixen en un tauler de xapa, que és l'element de tancament pròpiament dit, reforçat per una carcassa de perfils metàl·lics, que es mou verticalment per unes ranures fetes a les parets adjacents. Aquestes ranures es reforcen també amb perfils metàl·lics en forma de U perquè hi llisqui més bé la comporta i el formigó quedi protegit. En el cas que l'altura de càrrega a resistir i l'ample de la comporta siguin d'uns quants metres es parla de comporta lliscant, perquè el lliscament es produeix amb el contacte directe entre la xapa de la comporta i el perfil en U. En comportes més grans cal afegir-hi algun dispositiu per a convertir el fregament en rodadura, que serà més suau; el tipus més usat són les comportes vagó, proveïdes als extrems verticals d'una sèrie de rodes amb rodaments de boles o cilindres que recolzen sobre carrils. Més complicades són les comportes Stoney, en les quals la rodadura es fa mitjançant un tren de corrons independent situat entre l'extrem de la comporta i el carril de rodadura; aquest tipus de comporta sol usar-se en desguassos profunds en què la pressió és molt elevada. Aquests tres subtipus només es diferencien en els dispositius de lliscament, però el seu funcionament és idèntic. Hi ha, d'altra banda, comportes no verticals que també s'obren amb un moviment ascendent: són les comportes de segment o comportes Tainter (pel nom del seu inventor, Jeremiah Burnham Tainter), formades per un segment de cilindre de revolució que gira al voltant del seu eix, que es materialitza a les parets adjacents. L'estructura metàl·lica de suport de la xapa es completa amb uns radis que la uneixen a uns coixinets de gir a les parets. L'obertura es fa cap amunt i girant, en comptes de lliscant; és a dir, aquesta comporta no necessita guies perquè el coixinet axial és el que marca el moviment. Tot i ser minoritàries i tenir cada cop menys aplicacions, n'hi ha d'altres que s'obren baixant i funcionen sempre com a ^vessador^ amb una altura de làmina variable. Geomètricament són com les comportes Tainter, però, pel fet d'obrir-se baixant, l'aigua hi vessa per sobre, per la qual cosa han de tenir un buit a la cresta de la presa on ubicar-se, de manera que, un cop tancada, la comporta es troba en la seva posició més elevada; en la posició d'obertura completa, la comporta ocupa la totalitat de la cambra i la seva part superior forma un perfil continu amb el general del sobreeixidor de la presa on està situada. Un altre cas de comportes que vessen per sobre són les clapetes, o comportes basculants al voltant d'un eix a la seva part inferior; aquí, però, l'eix de gir es troba aigua amunt en comptes d'aigua avall, i en contacte amb l'aigua. A l'igual de les de segment, necessiten una cambra horitzontal per a la comporta totalment oberta, o abatuda, i també un contrapès que equilibri l'empenta hidroestàtica quan es troben completament o parcialment tancades. Gràcies a aquest contrapès poden funcionar automàticament. Aquest darrer tipus de comportes se sol utilitzar en canals i amb dimensions reduïdes, o com a complement d'una comporta vertical o de segment en la seva part superior, en tota la seva longitud o només en una part.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca copejar, v tr
<Pesca>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca copejar, v tr
<Pesca>
