Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "clapera" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia o cria en bateria? 0 CRITERI cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia o cria en bateria?

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia o cria en bateria?
  • es  (cria a l'aire lliure) cría campera, n f
  • es  (cria a terra) cría en suelo, n f
  • es  (cria ecològica) cría ecológica, n f
  • es  (cria en gàbia) cría en batería, n f
  • es  (cria en gàbia) cría en jaula, n f
  • fr  (cria a l'aire lliure) élevage en plein air, n m
  • fr  (cria a terra) élevage au sol, n m
  • fr  (cria ecològica) élevage biologique, n m
  • fr  (cria en gàbia) élevage en batterie, n m
  • fr  (cria en gàbia) élevage en cage, n m
  • it  (cria a l'aire lliure) allevamento all'aperto, n m
  • it  (cria a terra) allevamento a terra, n m
  • it  (cria ecològica) allevamento biologico, n m
  • it  (cria en gàbia) allevamento in batteria, n m
  • it  (cria en gàbia) allevamento in gabbia, n m
  • pt  (cria a l'aire lliure) criação animal em pastorícia, n f
  • pt  (cria a l'aire lliure) criação ao ar livre, n f
  • pt  (cria a terra) criação no solo, n f
  • pt  (cria ecològica) criação biológica, n f
  • pt  (cria ecològica) criação ecológica, n f
  • pt  (cria en gàbia) criação em gaiola, n f
  • pt  (cria en gàbia)criação em bateria, n f
  • en  (cria a l'aire lliure) free range farming, n
  • en  (cria a l'aire lliure) free range poultry farming, n
  • en  (cria a terra) barn rearing, n
  • en  (cria ecològica) organic poultry farming, n
  • en  (cria en gàbia) battery farming, n
  • en  (cria en gàbia) battery rearing, n

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>

Definició
Tant cria a l'aire lliure, com cria ecològica, com cria a terra, com cria en gàbia i cria en bateria es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents.

- La cria a l'aire lliure (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un sistema de cria extensiva d'aviram en què les gallines (anomenades gallines criades a l'aire lliure o gallines de pagès) disposen d'un corral a cel descobert on poden accedir durant tot el dia des de la nau on estan allotjades. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades a l'aire lliure o ous de pagès.
. L'equivalent castellà és cría campera; el francès, élevage en plein air; l'italià, allevamento all'aperto; els portuguesos, criação animal em pastorícia i criação ao ar livre, i els anglesos, free range farming i free range poultry farming.

- La cria ecològica (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus de cria a l'aire lliure en què les gallines (anomenades gallines ecològiques) s'alimenten amb pinso procedent de l'agricultura ecològica i, a més, en cas de malaltia, reben únicament productes fitoterapèutics, homeopàtics o oligoelements. Els ous d'aquestes gallines són ous ecològics.
. L'equivalent castellà és cría ecológica; el francès, élevage biologique; l'italià, allevamento biologico; els portuguesos, criação biológica i criação ecológica, i l'anglès, organic poultry farming.

- La cria a terra (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un sistema de cria intensiva d'aviram en què les gallines (anomenades gallines criades a terra) estan allotjades sobre un jaç, generalment de palla o d'encenalls, en una nau tancada per on es poden moure amb certa llibertat. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades a terra.
. L'equivalent castellà és cría en suelo; el francès, élevage au sol; l'iltalià, allevamento a terra; el portuguès, criação no solo, i l'anglès, barn rearing.

- La cria en gàbia, o el sinònim complementari cria en bateria (totes dues, formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és un sistema de cria intensiva d'aviram en què les gallines (anomenades galines criades en gàbia o gallines criades en bateria) estan allotjades permanentment en gàbies metàl·liques reixades, segons una disposició en fileres de diversos pisos. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades en gàbia o ous de gallines criades en bateria.
. Els equivalents castellans són cría en batería i cría en jaula; els francesos, élevage en batterie i élevage en cage; els italians, allevamento in batteria i allevamento in gabbia; els portuguesos, criação em bateria i criação em gaiola, i els anglesos, battery farming i battery rearing.

Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són denominacions descriptives i transparents.
(2) Són formes d'ús habitual entre els especialistes.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original,Ordre al galliner, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ordre-al-galliner).
àrum maculat àrum maculat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrum maculat, n m
  • ca  àrums, n m pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  cugot, n m alt. sin.
  • ca  peu de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu de vedella, n m alt. sin.
  • ca  pota de bou, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa clapada, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  serpentina menor, n f alt. sin.
  • ca  xèrria, n f alt. sin.
  • ca  xèrries, n f pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaron, n f var. ling.
  • ca  barba de Aron, n f var. ling.
  • ca  sarrices, n f pl var. ling.
  • nc  Arum maculatum L.

<Botànica > aràcies>

Nota

  • L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
àrum maculat àrum maculat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrum maculat, n m
  • ca  àrums, n m pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  cugot, n m alt. sin.
  • ca  peu de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu de vedella, n m alt. sin.
  • ca  pota de bou, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa clapada, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  serpentina menor, n f alt. sin.
  • ca  xèrria, n f alt. sin.
  • ca  xèrries, n f pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaron, n f var. ling.
  • ca  barba de Aron, n f var. ling.
  • ca  sarrices, n f pl var. ling.
  • nc  Arum maculatum L.

<Botànica > aràcies>

Nota

  • L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
acabament clapejat acabament clapejat

<Indústria > Indústria de la pell > Processos d'elaboració>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acabament clapejat, n m
  • es  acabado moteado

<Indústria > Indústria de la pell > Processos d'elaboració>

Definició
Acabament consistent en el clapejat d'àrees regularment o irregularment repartides d'una capa de color.
agulla de llana agulla de llana

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agulla de llana, n f
  • ca  agulla llanera, n f
  • en  ball-point needle, n

<Art i arquitectura>

Definició
Agulla amb la punta arrodonida emprada per a cosir peces de punt de mitja o altres teixits en què es vol desplaçar o amagar els fils entre les fibres, més que no pas perforar o foradar el material.
agulla llanera agulla llanera

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agulla llanera, n f
  • es  aguja lanera

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

ajocaperdius ajocaperdius

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ajocaperdius, n m/f
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja rasparella borda, n f alt. sin.
  • ca  escombrall, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de llop, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenollera, n f alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  fenollet bord, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenolleta, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fonoll marí, n m alt. sin.
  • ca  herba profitosa, n f alt. sin.
  • ca  profitosa, n f alt. sin.
  • ca  topet de bou, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  herba sapera, n f var. ling.
  • ca  topet de bau, n m var. ling.
  • nc  Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
ajocaperdius ajocaperdius

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ajocaperdius, n m/f
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja rasparella borda, n f alt. sin.
  • ca  escombrall, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de llop, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenollera, n f alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  fenollet bord, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenolleta, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fonoll marí, n m alt. sin.
  • ca  herba profitosa, n f alt. sin.
  • ca  profitosa, n f alt. sin.
  • ca  topet de bou, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  herba sapera, n f var. ling.
  • ca  topet de bau, n m var. ling.
  • nc  Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
alosa del Cap alosa del Cap

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alosa del Cap, n f
  • es  alondra aplaudidora de El Cabo
  • fr  alouette bateleuse
  • en  Cape clapper lark
  • de  Grasklapperlerche
  • nc  Mirafra apiata

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

alosa del Cap alosa del Cap

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alosa del Cap, n f
  • es  alondra aplaudidora de El Cabo
  • fr  alouette bateleuse
  • en  Cape clapper lark
  • de  Grasklapperlerche
  • nc  Mirafra apiata

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>