Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "clapissat" dins totes les àrees temàtiques

granissat de taronja i llimona granissat de taronja i llimona

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  granissat de taronja i llimona
  • es  granizado de naranja y limón
  • fr  granité à l'orange et au citron
  • it  granita all'arancia e al limone
  • en  orange and lemon granita
  • de  Orangen-Zitronen-Granita

<Plats a la carta. Gelats i sorbets>

grapissar grapissar

<Ciències de la Terra > Oceanografia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  grapissar, n m
  • ca  maërl, n m sin. compl.
  • ca  merl, n m sin. compl.
  • es  maërl, n m
  • es  merl, n m
  • fr  maerl, n m
  • fr  maërl, n m
  • fr  merl, n m
  • en  maerl, n

<Ciències de la Terra > Oceanografia>

Definició
Capa de petits còdols calcaris d'origen orgànic, algues vermelles calcificades, acumulats en els fons marins.

Nota

  • 1. El terme maërl designa més pròpiament el grapissar extret i emprat com a corrector de sòls àcids.
  • 2. El terme maërl és d'origen bretó i és la forma utilitzada en els països del nord d'Europa.
llamprea llamprea

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llamprea, n f
  • ca  ammocet [larva], n m sin. compl.
  • ca  clapissar [larva], n m sin. compl.
  • ca  cuc de gleva [larva], n m sin. compl.
  • ca  llamprea de riu, n f sin. compl.
  • ca  llamprereta, n f sin. compl.
  • ca  llampreró, n m sin. compl.
  • ca  llampresa, n f sin. compl.
  • ca  llampresa de riu, n f sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  llepapedres, n m sin. compl.
  • ca  xuclador, n m sin. compl.
  • ca  clapissà [larva], n m var. ling.
  • ca  cuch de gleva [larva], n m var. ling.
  • ca  llamprega, n f var. ling.
  • nc  Lampetra fluviatilis
  • nc  Ammocoetes branchialis [larva] var. ling.
  • nc  Petromyzon fluviatilis var. ling.
  • nc  Petromyzon planeri var. ling.
  • es  lamprea de río
  • es  lamprehuela
  • es  lampreílla
  • fr  lamproie de rivière
  • en  river lamprey

<Llampreses > Petromizòntids>

Nota

  • L'ammocet és la larva de la llamprea. Durant molt de temps fou considerada com un gènere a part (Ammocoetes).

    Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - clapissar [larva] (DCVB): Tarragona
llamprea llamprea

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llamprea, n f
  • ca  ammocet [larva], n m sin. compl.
  • ca  clapissar [larva], n m sin. compl.
  • ca  cuc de gleva [larva], n m sin. compl.
  • ca  llamprea de riu, n f sin. compl.
  • ca  llamprereta, n f sin. compl.
  • ca  llampreró, n m sin. compl.
  • ca  llampresa, n f sin. compl.
  • ca  llampresa de riu, n f sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  llepapedres, n m sin. compl.
  • ca  xuclador, n m sin. compl.
  • ca  clapissà [larva], n m var. ling.
  • ca  cuch de gleva [larva], n m var. ling.
  • ca  llamprega, n f var. ling.
  • nc  Lampetra fluviatilis
  • nc  Ammocoetes branchialis [larva] var. ling.
  • nc  Petromyzon fluviatilis var. ling.
  • nc  Petromyzon planeri var. ling.
  • es  lamprea de río
  • es  lamprehuela
  • es  lampreílla
  • fr  lamproie de rivière
  • en  river lamprey

<Llampreses > Petromizòntids>

Nota

  • L'ammocet és la larva de la llamprea. Durant molt de temps fou considerada com un gènere a part (Ammocoetes).

    Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - clapissar [larva] (DCVB): Tarragona
mòllera de grapissar mòllera de grapissar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mòllera de grapissar, n f
  • nc  Gadella maraldi
  • nc  Uraleptus maraldi var. ling.

<Peixos > Mòrids>

mòllera de grapissar mòllera de grapissar

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mòllera de grapissar, n f
  • nc  Gadella maraldi
  • nc  Uraleptus maraldi var. ling.

<Peixos > Mòrids>

moble tapissat moble tapissat

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  moble tapissat, n m
  • es  mueble tapizado, n m
  • fr  meuble rembourré, n m
  • eu  altzari tapizatu, n

<Fusteria > Mobles>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  orellana, n f
  • ca  clopissa, n f sin. compl.
  • ca  clopissó, n m sin. compl.
  • es  pleuroto
  • es  seta de ostra
  • en  oyster fungus
  • en  oyster mushroom
  • nc  Pleurotus ostreatus

<Botànica>

pèsol silvestre pèsol silvestre

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pèsol silvestre, n m
  • ca  pèsol bord, n m sin. compl.
  • ca  fesol del Toro, n m alt. sin.
  • ca  fesols bords, n m pl alt. sin.
  • ca  guixes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  llapissots, n m pl alt. sin.
  • ca  pesolera borda, n f alt. sin.
  • ca  pesolera de camp, n f alt. sin.
  • ca  veçots, n m pl alt. sin.
  • nc  Lathyrus latifolius L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

pèsol silvestre pèsol silvestre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pèsol silvestre, n m
  • ca  pèsol bord, n m sin. compl.
  • ca  fesol del Toro, n m alt. sin.
  • ca  fesols bords, n m pl alt. sin.
  • ca  guixes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  llapissots, n m pl alt. sin.
  • ca  pesolera borda, n f alt. sin.
  • ca  pesolera de camp, n f alt. sin.
  • ca  veçots, n m pl alt. sin.
  • nc  Lathyrus latifolius L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>