Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "clausurar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament) 0 CRITERI Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament)

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament)
  • ca  Denominació simple amb forma masculina i forma femenina iguals: flavor n m/f (EXEMPLE)
  • ca  Denominació simple amb forma masculina i forma femenina quasi iguals: claustre n m - claustra n f (EXEMPLE)
  • ca  Denominació sintagmàtica amb forma prioritzada: invariant adiabàtic n m (EXEMPLE)
  • ca  Denominació sintagmàtica amb forma prioritzada: invariant relativista n m (EXEMPLE)
  • ca  Denominació sintagmàtica sense forma prioritzada: invariant adiabàtic n m - invariant adiabàtica n f (EXEMPLE)
  • ca  Denominació sintagmàtica sense forma prioritzada: invariant relativista n m/f (EXEMPLE)

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>

Definició
Hi ha noms que tenen una forma masculina i una forma femenina iguals o quasi iguals que no es distingeixen perquè indiquin individus de sexe masculí o de sexe femení, sinó que es refereixen exactament al mateix. La tria de la forma masculina o la forma femenina depèn de qüestions dialectals, estilístiques, etc.
Ex. invariant (un invariant, una invariant); claustre (un claustre) - claustra (una claustra)

A. En el cas d'un nom simple
S'hi pot donar el tractament següent:
(1) Quan la forma masculina i la forma femenina són exactament iguals, es considera que conformen una denominació única, amb la categoria lèxica nom masculí o femení (amb el codi proposat n m/f).
Ex. de formes iguals: flavor n m/f Conjunt de propietats olfactives, gustatives i tàctils que es perceben en la degustació d'un element
(2) Quan la forma masculina i la forma femenina són quasi iguals, ja que difereixen pel morfema de flexió de femení, es considera que corresponen a dues denominacions diferents, cadascuna amb la categoria lèxica corresponent (nom masculí, amb el codi proposat n m; nom femení, amb el codi proposat n f).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta (es consideren igual d'adequades) o bé de sinonímia complementària (s'agafa una de les formes com a principal, per extensió dialectal, freqüència, preferència dels especialistes, etc.).
Ex. de formes quasi iguals: claustre n m, sin. compl. claustra n f Passatge cobert, d'una o dues plantes, amb mur en una banda i porticat en l'altra, que volta un pati o un jardí […].

B. En el cas d'un nom compost
Es proposa el tractament següent:
(1) Prioritzar una de les formes (la que es consideri millor per extensió general o especialitzada, per opinió dels especialistes, etc.) i preferiblement recollir en nota l'altra forma.
Ex. 1: invariant relativista n m Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta invariant relativista com a nom femení.
Ex. 2: invariant adiabàtic n m Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […]. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta la forma invariant adiabàtica (n f).
(2) Recollir totes dues formes (perquè es considera que totes dues són vàlides).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta o bé de sinonímia complementària.
. Com en el cas dels noms simples, convé distingir si són formes exactament iguals o bé si difereixen:
Ex. de formes iguals: invariant relativista n m/f Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència.
Ex. de formes quasi iguals: invariant adiabàtic n m, invariant adiabàtica n f Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […].

Nota

  • 1. Convé no confondre les denominacions vistes amb les denominacions amb una forma masculina i una forma femenina iguals o quasi iguals que indiquen subconjunts d'individus diferents: habitualment, la forma masculina indica individus de sexe masculí (o bé tots els individus) i la forma femenina indica individus de sexe femení. (La categoria d'aquests casos és nom masculí i femení, amb el codi proposat n m, f.)
    Ex. professor, professora n m, f
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) i Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament). També es pot consultar, amb relació a les categories nom masculí i femení (n m, f) i nom masculí o femení (n m/f), la fitxa CRITERI Categoria lèxica nom (2): Nom masculí i femení, nom masculí o femení.
abocador clausurat abocador clausurat

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  abocador clausurat, n m
  • es  vertedero clausurado
  • en  closed landfill

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Instal·lacions >

Definició
Abocador que ha deixat de ser utilitzat.
abocador clausurat abocador clausurat

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  abocador clausurat, n m
  • es  vertedero clausurado
  • en  closed landfill

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Instal·lacions >

Definició
Abocador que ha deixat de ser utilitzat.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  astricció, n f
  • es  cláusula penal
  • es  multa coercitiva
  • fr  astreinte
  • en  periodical penalty

<Dret>

Definició
Mesura coercitiva per la qual un tribunal pot constrènyer un deutor a pagar una quantitat per cada dia de retard en el compliment d'un contracte.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  astricció, n f
  • es  cláusula penal

<Dret>

Definició
Mesura coercitiva per la qual un tribunal pot constrènyer un deutor o deutora a pagar una quantitat per cada dia de retard en el compliment d'un contracte.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
avís d'exempció de responsabilitat avís d'exempció de responsabilitat

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  avís d'exempció de responsabilitat, n m
  • ca  clàusula d'exempció de responsabilitat, n f
  • es  aviso de descargo de responsabilidad, n m
  • es  cláusula de exención de responsabilidad, n f
  • en  disclaimer, n

<Gestió universitària > Legislació i normativa / Legislation and regulations>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cadència, n f
  • ca  clàusula, n f sin. compl.

<Música>

Definició
Conclusió o caiguda d'una frase musical.
cadència cadència

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cadència, n f
  • ca  clàusula, n f sin. compl.
  • es  cadencia
  • es  cláusula
  • en  cadence

<Música>

Definició
Conclusió o caiguda d'una frase musical.
cerimònia de clausura cerimònia de clausura

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cerimònia de clausura, n f
  • ca  cerimònia de cloenda, n f
  • es  ceremonia de clausura
  • fr  cérémonie de clôture
  • en  closing ceremony

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Competicions i premis>

Definició
Celebració amb què es finalitza una competició oficial.
cerimònia de clausura cerimònia de clausura

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  cerimònia de clausura, n f
  • ca  cerimònia de cloenda, n f
  • es  ceremonia de clausura
  • fr  cérémonie de clôture
  • en  closing ceremony

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Competicions i premis>

Definició
Celebració amb què es finalitza una competició oficial.