Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cleta" dins totes les àrees temàtiques

cable de connexió de fibra cable de connexió de fibra

<TIC > Telecomunicacions > Fibra òptica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la fibra òptica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/299/>

  • ca  cable de connexió de fibra, n m
  • es  cable de conexión de fibra, n m
  • es  cable de espiral de fibra, n m
  • es  coleta, n f
  • es  pigtail, n m
  • es  rabillo, n m
  • fr  cable de connexion de fibre, n m
  • en  fiber pigtail, n

<Fibra òptica > Fabricació>

Definició
Cable de fibra òptica amb un extrem acabat amb un connector instal·lat de fàbrica i l'altre extrem sense cap dispositiu final.

Nota

  • L'extrem d'un cable de connexió de fibra que acaba amb un connector es pot connectar a un equip mentre que l'altre extrem es pot integrar al cable de fibra òptica.
caló caló

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  caló, n m
  • es  caleta

<Costes > Litoral > D'acumulació > Platges>

Definició
Cala petita.
calanca calanca

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  calanca, n f
  • es  caleta
  • fr  calanque
  • en  creek

<Costes > Litoral>

Definició
Cala petita i estreta de parets escarpades, acabada en cul-de-sac.
caleta caleta

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  caleta, n f
  • ca  esparagol, n m sin. compl.
  • es  caleta
  • fr  crique
  • en  cove

<Costes > Litoral>

Definició
Entrant petit i arrecerat de la costa, sovint dins un entrant o badia més gran.
campaneta de mar campaneta de mar

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campaneta de mar, n f
  • ca  corretjola marina, n f sin. compl.
  • ca  campanera de mar, n f alt. sin.
  • ca  campanera de platja, n f alt. sin.
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  campaneta d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  campaneta de la mar, n f alt. sin.
  • ca  campaneta marina, n f alt. sin.
  • ca  col marina, n f alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  coleta de mar, n f alt. sin.
  • ca  coleta marina, n f alt. sin.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjola de platja, n f alt. sin.
  • ca  corriola de platja, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de mar, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta marina, n f alt. sin.
  • ca  soldanella de mar, n f alt. sin.
  • ca  corritjola de platja, n f var. ling.
  • ca  corritjola marina, n f var. ling.
  • nc  Calystegia soldanella (L.) R. Br.
  • nc  Convolvulus soldanella L. sin. compl.

<Botànica > convolvulàcies>

campaneta de mar campaneta de mar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campaneta de mar, n f
  • ca  corretjola marina, n f sin. compl.
  • ca  campanera de mar, n f alt. sin.
  • ca  campanera de platja, n f alt. sin.
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  campaneta d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  campaneta de la mar, n f alt. sin.
  • ca  campaneta marina, n f alt. sin.
  • ca  col marina, n f alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  coleta de mar, n f alt. sin.
  • ca  coleta marina, n f alt. sin.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjola de platja, n f alt. sin.
  • ca  corriola de platja, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de mar, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta marina, n f alt. sin.
  • ca  soldanella de mar, n f alt. sin.
  • ca  corritjola de platja, n f var. ling.
  • ca  corritjola marina, n f var. ling.
  • nc  Calystegia soldanella (L.) R. Br.
  • nc  Convolvulus soldanella L. sin. compl.

<Botànica > convolvulàcies>

cap d'olla cap d'olla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap d'olla, n m
  • ca  cap d'olla comú, n m sin. compl.
  • ca  cap d'olla d'aleta llarga, n m sin. compl.
  • ca  cap d'olla negre, n m sin. compl.
  • ca  cap d'olla negre d'aleta llarga, n m sin. compl.
  • ca  vaca, n f sin. compl.
  • ca  capdolla, n m var. ling.
  • nc  Globicephala melas
  • auct  (Traill 1809)
  • cod  PIW
  • es  calderón común
  • fr  globicéphale commun
  • en  long-finned pilot whale

<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>

Nota

cap d'olla cap d'olla

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap d'olla, n m
  • ca  cap d'olla comú, n m sin. compl.
  • ca  cap d'olla d'aleta llarga, n m sin. compl.
  • ca  cap d'olla negre, n m sin. compl.
  • ca  cap d'olla negre d'aleta llarga, n m sin. compl.
  • ca  vaca, n f sin. compl.
  • ca  capdolla, n m var. ling.
  • nc  Globicephala melas
  • auct  (Traill 1809)
  • cod  PIW
  • es  calderón común
  • fr  globicéphale commun
  • en  long-finned pilot whale

<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>

Nota

cap d'olla d'aleta curta cap d'olla d'aleta curta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap d'olla d'aleta curta, n m
  • ca  cap d'olla negre d'aleta curta, n m sin. compl.
  • ca  cap d'olla tropical, n m sin. compl.
  • nc  Globicephala macrorhynchus
  • auct  Gray 1846
  • cod  SHW
  • es  calderón de aletas cortas
  • fr  globicéphale tropical
  • en  short-finned pilot whale

<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>

cap d'olla d'aleta curta cap d'olla d'aleta curta

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap d'olla d'aleta curta, n m
  • ca  cap d'olla negre d'aleta curta, n m sin. compl.
  • ca  cap d'olla tropical, n m sin. compl.
  • nc  Globicephala macrorhynchus
  • auct  Gray 1846
  • cod  SHW
  • es  calderón de aletas cortas
  • fr  globicéphale tropical
  • en  short-finned pilot whale

<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>