Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cletxa" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca alatxa de Madeira, n f
- es machuelo
- fr grande allache
- en Madeiran sardinella
- nc Sardinella maderensis
<Zoologia > Peixos>
<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 05 Dards>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca aleta, n f
- es cola, n f
- fr ailette, n f
- it aletta, n f
- en flight, n
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 05 Dards>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfabegueta, n f
- ca coleta, n f alt. sin.
- ca alfabagueta, n f var. ling.
- ca aufàbia, n f var. ling.
- ca aufàbiga, n f var. ling.
- ca aufàdiga, n f var. ling.
- ca fàbrega, n f var. ling.
- nc Bergia capensis L.
- nc Bergia aquatica Roxb. var. ling.
<Botànica > elatinàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfabegueta, n f
- ca coleta, n f alt. sin.
- ca alfabagueta, n f var. ling.
- ca aufàbia, n f var. ling.
- ca aufàbiga, n f var. ling.
- ca aufàdiga, n f var. ling.
- ca fàbrega, n f var. ling.
- nc Bergia capensis L.
- nc Bergia aquatica Roxb. var. ling.
<Botànica > elatinàcies>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alosa, n f
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca guerxa, n f sin. compl.
- es sábalo
- es sábalo común
- fr alose vraie
- fr grande alose
- en allis shad
- nc Alosa alosa
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amploia, n f
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca amploies, n f pl sin. compl.
- ca anxova, n f sin. compl.
- ca espasí, n m sin. compl.
- ca golfàs, n m sin. compl.
- ca meleta, n f sin. compl.
- ca patoia, n f sin. compl.
- ca patoia [cria], n f sin. compl.
- ca sardina, n f sin. compl.
- ca sardineta, n f sin. compl.
- ca amplòia, n f var. ling.
- ca amploya, n f var. ling.
- ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
- ca emploa, n f var. ling.
- ca golfás, n m var. ling.
- ca maleta, n f var. ling.
- ca méléta, n f var. ling.
- ca petoia [cria], n f var. ling.
- nc Sprattus sprattus
- nc Meletta phalerica var. ling.
- nc Meletta vulgaris var. ling.
- nc Spratella pumila var. ling.
- nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
- es caramel
- es caramelo
- es espadin
- es espadín
- fr anchois de Norvège
- fr blanquette
- fr harenguet
- fr spat
- fr sprat
- fr sprat-melette
- pt mélétà
- en spat
- en sprat
<Peixos > Clupeids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- alatxa: (BSEHN3) Eivissa
- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca
- alatxa: (DCVB-E) Balears
- alatxa: (RPCE3) Balears
- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València
- amploia: (NPBLANES) Blanes
- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DELC2) Tarragona
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amploia, n f
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca amploies, n f pl sin. compl.
- ca anxova, n f sin. compl.
- ca espasí, n m sin. compl.
- ca golfàs, n m sin. compl.
- ca meleta, n f sin. compl.
- ca patoia, n f sin. compl.
- ca patoia [cria], n f sin. compl.
- ca sardina, n f sin. compl.
- ca sardineta, n f sin. compl.
- ca amplòia, n f var. ling.
- ca amploya, n f var. ling.
- ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
- ca emploa, n f var. ling.
- ca golfás, n m var. ling.
- ca maleta, n f var. ling.
- ca méléta, n f var. ling.
- ca petoia [cria], n f var. ling.
- nc Sprattus sprattus
- nc Meletta phalerica var. ling.
- nc Meletta vulgaris var. ling.
- nc Spratella pumila var. ling.
- nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
- es caramel
- es caramelo
- es espadin
- es espadín
- fr anchois de Norvège
- fr blanquette
- fr harenguet
- fr spat
- fr sprat
- fr sprat-melette
- pt mélétà
- en spat
- en sprat
<Peixos > Clupeids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- alatxa: (BSEHN3) Eivissa
- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca
- alatxa: (DCVB-E) Balears
- alatxa: (RPCE3) Balears
- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València
- amploia: (NPBLANES) Blanes
- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DELC2) Tarragona
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca arbre fletxat, n m
- es árbol flechado, n m
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
Nota
- Solen ser arbres fletxats els arbres ramificats des de la base, els arbres de capçada amb guia central i també moltes coníferes.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arpell, n m
- ca arpella, n f alt. sin.
- ca arpellot, n m alt. sin.
- ca coleta punxosa, n f alt. sin.
- ca endrapallengües, n m/f alt. sin.
- ca engreixaporcs, n m alt. sin.
- ca jòcol, n m alt. sin.
- ca llaparassa, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca lletsó card, n m alt. sin.
- ca lletsó de card, n m alt. sin.
- ca llensó de card, n m var. ling.
- ca llensó-card, n m var. ling.
- ca lleparassa, n f var. ling.
- nc Picris echioides L.
- nc Helminthia echioides (L.) Gaertn. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arpell, n m
- ca arpella, n f alt. sin.
- ca arpellot, n m alt. sin.
- ca coleta punxosa, n f alt. sin.
- ca endrapallengües, n m/f alt. sin.
- ca engreixaporcs, n m alt. sin.
- ca jòcol, n m alt. sin.
- ca llaparassa, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca lletsó card, n m alt. sin.
- ca lletsó de card, n m alt. sin.
- ca llensó de card, n m var. ling.
- ca llensó-card, n m var. ling.
- ca lleparassa, n f var. ling.
- nc Picris echioides L.
- nc Helminthia echioides (L.) Gaertn. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
