Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "clova" dins totes les àrees temàtiques

a l'amazona a l'amazona

<12 Esports eqüestres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  a l'amazona, adv
  • ca  a la closa, adv
  • es  a la amazona
  • es  a la mujeriega
  • es  a mujeriegas
  • es  a sentadillas
  • fr  à l'écuyère
  • fr  en amazone
  • en  side-saddle

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició
Manera de cavalcar mantenint les cames juntes i en contacte amb un sol flanc del cavall.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a porta closa, adv
  • ca  a porta tancada, adv sin. compl.
  • es  a puerta cerrada

<Dret>

Definició
Amb l'exclusió del públic.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La reunió del Comitè Executiu es va celebrar a porta closa.

    Ex.: El judici se celebrà a porta tancada.
audiència a porta closa audiència a porta closa

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  audiència a porta closa, n f
  • ca  audiència a porta tancada, n f
  • es  audiencia a puerta cerrada, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

ballestrinca ballestrinca

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ballestrinca, n f
  • ca  nus de pardal, n m
  • es  ballestrinque
  • fr  cabestan
  • it  nodo parlato
  • en  clove hitch
  • de  Webeleinenstek

<Transports > Transport marítim>

Definició
Nus emprat especialment per a fermar una amarra o qualsevol altre cap a una bita o a un pal.
blackstònia blackstònia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blackstònia, n f
  • ca  centaura, n f alt. sin.
  • ca  centaura groga, n f alt. sin.
  • ca  centaura perfoliada, n f alt. sin.
  • ca  clora, n f alt. sin.
  • ca  estrelada, n f alt. sin.
  • ca  herba centaura borda, n f alt. sin.
  • ca  herba groga, n f alt. sin.
  • ca  estrel·lada, n f var. ling.
  • nc  Blackstonia perfoliata (L.) Huds.
  • nc  Chlora perfoliata (L.) L. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

blackstònia blackstònia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blackstònia, n f
  • ca  centaura, n f alt. sin.
  • ca  centaura groga, n f alt. sin.
  • ca  centaura perfoliada, n f alt. sin.
  • ca  clora, n f alt. sin.
  • ca  estrelada, n f alt. sin.
  • ca  herba centaura borda, n f alt. sin.
  • ca  herba groga, n f alt. sin.
  • ca  estrel·lada, n f var. ling.
  • nc  Blackstonia perfoliata (L.) Huds.
  • nc  Chlora perfoliata (L.) L. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  boca closa, n f

<Música>

Definició
Forma de cantar consistent a emetre el so amb la boca closa, sense articulació de cap text, per mitjà de la qual s'obté de les veus humanes una sonoritat murmuriosa.
cava de maduració cava de maduració

<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>

  • ca  cava de maduració, n f
  • ca  cova de maduració, n f sin. compl.
  • es  cava de maduración, n f
  • es  cueva de maduración, n f
  • fr  cave d'affinage, n f
  • en  cheese cave, n
  • en  ripening cellar, n

<Formatges > Procés d'elaboració del formatge > Estris>

Definició
Espai natural amb unes condicions de temperatura i humitat que afavoreixen la maduració adequada de cada tipus de formatge.
clau d'espècia clau d'espècia

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  clau d'espècia, n m
  • es  clavo
  • fr  clou de girofle
  • en  clove

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Poncella seca del claveller (Eugenia caryophyllata), emprada antigament com a carminatiu i antiemètic i de la qual hom obté, per destil·lació, l'essència de clau, oli essencial amb una proporció important de substàncies fenòliques, especialment eugenol, que hom ha utilitzat com a analgèsic dental.
clava clava

<Botànica > Palinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joan Martín, M. Antònia Julià i Carles Riera, procedeix de l'obra següent:

MARTÍN, Joan; JULIÀ, Maria Antònia; RIERA, Carles. Diccionari de palinologia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2003. 79 p.; 21 cm. (Miscel·lània Terminològica; 3) ISBN 84-95817-02-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  clava, n f
  • es  clava, n f
  • en  clava, n n

<Palinologia>

Definició
Element ornamental de més d'1 µm en forma capitada, més ample de dalt que de la base.

Nota

  • Del llatí CLAVA, íd.