Cercaterm

Nota

• Àmbit: Espanya
• La Llei sobre condicions generals de la contractació (LCGC) regula les condicions generals, les quals es caracteritzen perquè no han estat negociades individualment, sinó que la part predisponent decideix incorporar-les unilateralment en el contracte, el qual rep la denominació de contracte d'adhesió; la part adherent ha de decidir si accepta o rebutja el contracte amb les condicions proposades, però no negocia cadascuna de les clàusules que l'integren. Si la major part de les clàusules d'un contracte són objecte de negociació entre les parts, el contracte no es regeix pel règim especial de la LCGC, sinó pel règim general del Codi civil espanyol i el Codi de comerç. El requisit de la imposició s'ha d'entendre com que l'acceptació per l'altra part d'unes clàusules redactades amb anterioritat és una conditio sine qua non per a la formalització del contracte d'adhesió, sense afectar la llibertat contractual de la part que, de manera voluntària, accepta les estipulacions contractuals preredactades que la part predisponent proposa.
  El règim especial de la LCGC és d'aplicació a qualsevol contracte que un professional (predisponent), persona física o jurídica, presenta en l'exercici de la seva activitat a qualsevol persona física o jurídica (adherent), sens perjudici que la part adherent sigui també professional. Ara bé, si les parts adherents són consumidors i usuaris, persones físiques o jurídiques que actuen en un àmbit aliè a una activitat empresarial o professional, també és aplicable en el contracte d'adhesió tota la legislació en matèria de protecció dels consumidors i, en particular, el control judicial sobre les clàusules abusives (art. 3 i 82 i s. Reial decret legislatiu [RDL] 1/2007, del 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries).
  La mateixa LCGC exclou del seu àmbit d'aplicació els contractes administratius, els contractes de treball, els contractes de constitució de societats, els contractes que regulen les relacions familiars i els contractes successoris (art. 4.1). La LCGC també exclou del seu àmbit d'aplicació les condicions generals que són incorporades en el contracte en compliment de la normativa vigent (normes de tractats internacionals i disposicions tant de rang legal com reglamentari, art. 4.2). Per tant, no tot contracte que ofereixi un o una professional i que contingui clàusules preredactades resta subjecte a la LCGC, la qual està dirigida a regular l'ús d'aquest instrument contractual en el tràfic jurídic per a l'adquisició de béns i serveis.
  Perquè les condicions generals s'incorporin vàlidament en el contracte, cal que la part adherent les accepti, que el contracte hi faci referència i que el signin totes les parts contractants. Les condicions generals mai no es consideren incorporades en el contracte si la part predisponent no n'ha informat expressament la part adherent sobre l'existència o no li ha facilitat un exemplar d'aquestes (art. 5.1 LCGC). La LCGC també regula els casos en què el contracte d'adhesió no s'ha de formalitzar per escrit i la part predisponent es limita a lliurar a la part adherent un resguard justificatiu de la contraprestació rebuda. N'hi ha prou que la part predisponent garanteixi a la part adherent la possibilitat efectiva de conèixer l'existència de les condicions generals i llur contingut en el moment de la formalització del contracte, ja sigui anunciant-les en un lloc visible dins l'establiment o bé mitjançant llur inserció en la documentació proporcionada en la formalització (art. 5.3 LCGC). La preocupació de l'òrgan legislador per la importància de garantir a la part adherent la possibilitat efectiva de conèixer les condicions generals abans de contractar explica que la manca de l'oportunitat real de tenir-ne un coneixement complet i la manca de signatura en contractes formalitzats per escrit tinguin l'efecte de no fer possible la incorporació d'aquestes condicions generals (art. 7.1 LCGC)
  En els casos de contractació telefònica o electrònica, en què no se sol·licita la signatura convencional, cal que l'acceptació de totes i cadascuna de les clàusules consti en les condicions establertes reglamentàriament. Si la contractació telefònica o electrònica té lloc amb una part adherent que és consumidora, la llei exigeix addicionalment que la part predisponent li enviï immediatament un justificant escrit on constin totes les condicions del contracte formalitzat (art. 5.3 LCGC). El desenvolupament reglamentari estableix que la part predisponent ha de remetre a la part consumidora adherent el text complet de les condicions generals un mínim de tres dies naturals abans de la formalització del contracte mitjançant qualsevol mitjà adequat a la tècnica de comunicació a distància utilitzada (art. 2 Reial decret [RD] 1906/1999, del 17 de desembre, pel qual es regula la contractació telefònica o electrònica amb condicions generals en el desplegament de l'article 5.3 de la Llei 7/1998, del 13 d'abril, de condicions generals de la contractació). Al seu torn, els consumidors adherents tenen un termini de set dies hàbils per a resoldre el contracte, sense incórrer en cap tipus de despesa ni penalització, a comptar des de l'entrega dels béns o, per als serveis, des de la data de formalització, per bé que s'exclou el dret de resolució si la naturalesa de les prestacions ho impedeix, i només resta a la part adherent la possibilitat de reclamar els danys i perjudicis (art. 4 RD 1906/1999).
  La redacció de les condicions generals s'ha d'ajustar als criteris de transparència, claredat, concreció i senzillesa, l'últim dels quals és un requisit per a la incorporació vàlida en el contracte (art. 5.4 LCGC). La LCGC completa aquest requisit amb dues regles d'interpretació de les condicions generals: en primer lloc, la regla de la interpretatio contra proferentem, en virtut de la qual es resol a favor de la part adherent qualsevol dubte sobre el significat de les condicions generals fosques amb una redacció que no s'ajusta als criteris anteriors, i, en segon lloc, la regla de la prevalença de les condicions particulars (condicions negociades individualment) sobre les generals, sempre que les primeres siguin més favorables per a la part adherent (art. 6.1 i 6.2 LCGC). Així mateix, la LGCC reitera en l'article 7.b que les condicions generals il·legibles, ambigües, fosques i incomprensibles no s'incorporen al contracte d'adhesió.
  La LCGC, que és una llei d'aplicació general, conté un règim de nul·litat diferenciat, segons si la part adherent és un consumidor o consumidora o no. D'una banda, en contractes amb parts adherents que no són consumidors, són nul·les les condicions generals que contradiuen les normes imperatives, com la mateixa LCGC, i ho fan en perjudici de la part adherent, si no és que aquestes condicions generals han fixat un altre efecte en cas de contravenció de les regles de compliment obligatori (art. 8.1 LCGC). D'altra banda, en contractes amb adherents que són consumidors, la LCGC remet expressament -encara que de manera innecessària- al règim de les clàusules abusives regulat en els articles 82 i següents de l'RDL 1/2007 (art. 8.2 LCGC).
  La LCGC estableix que la declaració judicial de no incorporar les condicions generals en el contracte o de nul·litat no han de determinar la ineficàcia de la totalitat del contracte si pot subsistir sense les condicions generals no incorporades o nul·les, extrem sobre el qual s'ha de pronunciar la sentència estimatòria (art. 10.1 LCGC). Ara bé, l'excepció és, a la pràctica, la regla general en els casos de no incorporació de les condicions generals, atès que el conjunt de clàusules d'un contracte d'adhesió es compon majoritàriament de condicions generals, i que la manca d'incorporació en bloc de les condicions ha de determinar la impossibilitat de subsistència del contracte. Un cas diferent és el de les condicions generals nul·les, atès que la nul·litat s'ha de predicar d'una o de diverses condicions generals, i molt difícilment de la seva totalitat. En ambdós casos (declaració de no incorporació i declaració de nul·litat), la LCGC estableix el mecanisme de la integració, el cobriment de les llacunes del contracte mitjançant el recurs als usos del tràfic, les normes jurídiques o els elements tendents a completar les manifestacions de les parts (art. 10.2 LGC). Tanmateix, la integració del contracte ha de ser infreqüent, ja que és insuficient davant una declaració de no incorporació de condicons generals (en no subsistir gairebé clàusula) i del tot innecessària si el jutge o jutgessa declara nul·les unes condicions generals determinades el contingut de les quals no pot ser substituït.
  Els canals que possibiliten el control judicial de les condicions generals són els següents: l'acció individual, la declarativa de no incorporar-les en el contracte o la declarativa de nul·litat de les condicions generals (art. 9 en relació amb art. 7 i 8 LCGC), i les accions col·lectives de cessació, retractació i declarativa (art. 12, 16 i 17 LCGC).
  L'única persona legitimada per a l'exercici de l'acció declarativa de no incorporar les condicions generals en el contracte o de nul·litat de les condicions generals és la part adherent. Si aquesta acció és estimada, els efectes són els examinats anteriorment. El tribunal competent ha de ser el jutjat mercantil del domicili de la part demandant (art. 52.1.14 Llei d'enjudiciament civil [LEC] i 86 ter.2.d Llei orgànica del poder judicial [LOPJ]) i el litigi s'ha de substanciar seguint el procés del judici ordinari, amb independència de la quantia (art. 249.1.5 LEC).
  Els legitimats per a l'exercici d'accions col·lectives són totes les entitats que enumera l'article 16 de la LCGC, entre les quals hi ha les associacions de consumidors i usuaris, les corporacions empresarials, els col·legis professionals, les cambres de comerç, el ministeri fiscal i l'Institut Nacional de Consum i els òrgans autonòmics i municipals anàlegs, com ara l'Agència Catalana del Consum. El litigi s'ha de substanciar seguint el procés del judici ordinari, amb independència de la quantia (art. 249.1.5 LEC), i el tribunal competent ha de ser el jutjat mercantil del lloc on la part demandada tingui l'establiment; si no en té, en el del lloc del seu domicili; i, si la part demandada no té domicili en territori espanyol, en el del lloc de formalització del contracte (art. 52.1.14 LEC i 86 ter.2.d LOPJ).
  Les accions col·lectives són tres. En primer lloc, hi ha l'acció de cessació, la qual es dirigeix a obtenir una sentència que condemni la part predisponent demandada a eliminar de les condicions generals les que es considerin nul·les i a abstenir-se d'utilitzar-les en el futur (art. 12.2 LCGC). En segon lloc hi ha l'acció de retractació, la qual es dirigeix a obtenir una sentència que condemni la part professional demandada, predisponent o no, a retractar-se de la recomanació d'utilitzar condicions generals considerades nul·les i a abstenir-se de recomanar-les en el futur (art. 12.3 LCGC). En tercer lloc, hi ha l'acció declarativa, la qual es dirigeix a obtenir una sentència que reconegui una clàusula com a condició general de la contractació i n'ordeni la inscripció en el Registre de Condicions Generals de la Contractació quan sigui obligatòria, de conformitat amb les disposicions reglamentàries (art. 11.2 i 12.4 LCGC).
  Les tres accions col·lectives són imprescriptibles, amb l'excepció que les accions de cessació i de retractació prescriuen al cap de cinc anys des de la pràctica del dipòsit de les condicions generals en el Registre de Condicions Generals de la Contractació si han estat utilitzades efectivament, un termini que reneix amb la declaració judicial ferma de no incorporar les condicions generals en el contracte o de nul·litat de les condicions generals a conseqüència de l'exercici d'una acció individual, que no prescriu mai (art. 9.1 i 19 LCGC).
• V. t.: clàusula abusiva n f