Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cobla" dins totes les àrees temàtiques

àrbitre de cua | àrbitra de cua àrbitre de cua | àrbitra de cua

<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  àrbitre de cua | àrbitra de cua, n m, f
  • es  árbitro de cola | árbitra de cola, n m, f
  • fr  arbitre de queue, n m, f
  • it  arbitro coda | arbitra coda, n m, f
  • en  trail official, n

<Bàsquet > 06 Arbitratge > 02 Membres>

Definició
Àrbitre d'un equip de dos o tres àrbitres que se situa darrere la pilota, de manera que pugui veure tots els jugadors, desplaçant-se al llarg de la línia de banda de la seva esquerra i la línia de mig camp, per controlar el joc de la zona de tres punts, la pista de darrere i la banda situada a la seva esquerra.

Nota

  • L'àrbitre o l'àrbitra de cua es complementa amb l'àrbitre o l'àrbitra de cap, en un sistema de dos àrbitres, i amb l'àrbitre o l'àrbitra de cap i l'àrbitre o l'àrbitra central, en un sistema de tres àrbitres.
àrbitre de cua | àrbitra de cua àrbitre de cua | àrbitra de cua

<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  àrbitre de cua | àrbitra de cua, n m, f
  • es  árbitro de cola | árbitra de cola, n m, f
  • fr  arbitre de queue, n m, f
  • it  arbitro coda | arbitra coda, n m, f
  • en  trail official, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definició
Àrbitre d'un equip de dos o tres àrbitres que se situa darrere la pilota, de manera que pugui veure tots els jugadors, desplaçant-se al llarg de la línia de banda de la seva esquerra i la línia de mig camp, per controlar el joc de la zona de tres punts, la pista de darrere i la banda situada a la seva esquerra.

Nota

  • L'àrbitre o l'àrbitra de cua es complementa amb l'àrbitre o l'àrbitra de cap, en un sistema de dos àrbitres, i amb l'àrbitre o l'àrbitra de cap i l'àrbitre o l'àrbitra central, en un sistema de tres àrbitres.
aiguacuit aiguacuit

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aiguacuit, n f
  • ca  cola animal, n f sin. compl.
  • ca  cola de gelatina, n f sin. compl.
  • es  cola animal, n f
  • es  cola de gelatina, n f
  • fr  colle animale, n f
  • en  gelatine (animal) glue, n

<Enginyeria forestal>

aleta aleta

<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 05 Dards>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aleta, n f
  • es  cola, n f
  • fr  ailette, n f
  • it  aletta, n f
  • en  flight, n

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 05 Dards>

Definició
Part posterior d'un dard fixada a la tija, consistent en una peça formada per làmines d'un material lleuger, que serveix per a estabilitzar-ne el vol.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avena, n f
  • ca  avena borda, n f alt. sin.
  • ca  balloca, n f alt. sin.
  • ca  civada, n f alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  cugula borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula grossa, n f alt. sin.
  • ca  cugula vertadera, n f alt. sin.
  • ca  promesos, n m pl alt. sin.
  • ca  ratja, n f alt. sin.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  cogul, n m var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cucula, n f var. ling.
  • ca  cúgula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  nóvios, n m pl var. ling.
  • ca  nòvios, n m pl var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • nc  Avena sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avena, n f
  • ca  avena borda, n f alt. sin.
  • ca  balloca, n f alt. sin.
  • ca  civada, n f alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  cugula borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula grossa, n f alt. sin.
  • ca  cugula vertadera, n f alt. sin.
  • ca  promesos, n m pl alt. sin.
  • ca  ratja, n f alt. sin.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  cogul, n m var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cucula, n f var. ling.
  • ca  cúgula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  nóvios, n m pl var. ling.
  • ca  nòvios, n m pl var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • nc  Avena sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

bananer bananer

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bananer, n m
  • ca  banana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  plàtan (fruit), n m sin. compl.
  • nc  Musa acuminata Colla
  • nc  Musa cavendishii Lamb. var. ling.

<Botànica > musàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bananer, n m
  • ca  banana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  plàtan (fruit), n m sin. compl.
  • nc  Musa acuminata Colla
  • nc  Musa cavendishii Lamb. var. ling.

<Botànica > musàcies>

bananer gros bananer gros

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bananer gros, n m
  • ca  banana mascle (fruit), n f sin. compl.
  • ca  plàtan mascle (fruit), n m sin. compl.
  • ca  ananàs, n m alt. sin.
  • ca  banana, n f alt. sin.
  • ca  banana (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bananer, n m alt. sin.
  • ca  figuera d'Adam, n f alt. sin.
  • ca  plàtan, n m alt. sin.
  • ca  plàtan (fruit), n m alt. sin.
  • ca  plataner, n m alt. sin.
  • ca  ananà, n m var. ling.
  • ca  plàtano, n m var. ling.
  • ca  platero, n m var. ling.
  • nc  Musa ×paradisiaca L.
  • nc  Musa acuminata Colla × M. balbisiana Colla sin. compl.
  • nc  Musa ×sapientum L. var. ling.

<Botànica > musàcies>

bananer gros bananer gros

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bananer gros, n m
  • ca  banana mascle (fruit), n f sin. compl.
  • ca  plàtan mascle (fruit), n m sin. compl.
  • ca  ananàs, n m alt. sin.
  • ca  banana, n f alt. sin.
  • ca  banana (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bananer, n m alt. sin.
  • ca  figuera d'Adam, n f alt. sin.
  • ca  plàtan, n m alt. sin.
  • ca  plàtan (fruit), n m alt. sin.
  • ca  plataner, n m alt. sin.
  • ca  ananà, n m var. ling.
  • ca  plàtano, n m var. ling.
  • ca  platero, n m var. ling.
  • nc  Musa ×paradisiaca L.
  • nc  Musa acuminata Colla × M. balbisiana Colla sin. compl.
  • nc  Musa ×sapientum L. var. ling.

<Botànica > musàcies>