Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "coerci�" dins totes les àrees temàtiques
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Àrea Preferencial de Comerç a l'Àfrica del Sud i de l'Est, n f
- ca PTA, n f sigla
- es Área Preferencial de Comercio en el África del Sur y del Este
- es PTA sigla
- fr Zone d'échanges préférentielle pour l'Afrique orientale et australe
- fr ZEP sigla
- en Eastern and Southern Africa Preferential Trade Area
- en ESAPTA sigla
- en PTA sigla
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Economia > Teoria econòmica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca índex de comerç al detall, n m
- ca índex de comerç detallista, n m
- ca índex de comerç minorista, n m
- ca ICD, n m sigla
- ca ICM, n m sigla
- es índice de comercio al por menor, n m
- es ICD, n m sigla
- en retail trade index, n
- en RTI, n sigla
<Economia > Teoria econòmica>
Definició
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca acció coercitiva, n f
- ca mesura coercitiva, n f
- es acción coercitiva
- es medida coercitiva
- fr action coercitive
- fr mesure coercitive
- it azione coercitiva
- it misura coercitiva
- en coercive action
- en enforcement action
- en enforcement measure
- ar تدبير قمعي
<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>
Definició
Nota
- 1. Són exemples d'accions coercitives la ruptura de relacions diplomàtiques o l'ús de la força militar.
- 2. D'acord amb el capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, en els casos més greus aquesta organització pot recórrer a una acció coercitiva per a restablir o mantenir la pau internacional.
<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>
- ca acord comercial, n m
- ca tractat comercial, n m
- ca tractat de comerç, n m
- es acuerdo comercial, n m
- es tratado comercial, n m
- es tratado de comercio, n m
- fr accord commercial, n m
- fr accord de commerce, n m
- fr traité commercial, n m
- fr traité de commerce, n m
- en commercial agreement, n
- en commercial treaty, n
- en trade agreement, n
- en trade treaty, n
<Barreres al comerç internacional > 04 Política comercial>
Definició
Nota
- Els acords comercials tendeixen a facilitar la lliure circulació de béns i serveis entre les parts i solen establir clàusules que regulen, entre d'altres, aspectes com els drets de duana, el control de fronteres, els béns subjectes a preferències o la moneda base de referència en els intercanvis.
<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>
- ca Acord sobre Obstacles Tècnics al Comerç, n m
- es Acuerdo sobre Obstáculos Técnicos al Comercio, n m
- es Acuerdo OTC, n m sin. compl.
- fr Accord sur les obstacles techniques au commerce, n m
- fr Accord OTC, n m sin. compl.
- en Agreement on Technical Barriers to Trade, n
- en TBT Agreement, n
<Barreres al comerç internacional > 04 Política comercial>
Definició
Nota
- 1. L'Acord sobre Obstacles Tècnics al Comerç va entrar en vigor l'1 de gener del 1995 i és vinculant per a tots els membres de l'Organització Mundial del Comerç.
- 2. L'Acord sobre Obstacles Tècnics al Comerç prohibeix les mesures creades pels governs amb l'objectiu de limitar el comerç, però respecta les que tenen una motivació legítima com ara les que regulen la protecció de la salut de les persones o del medi ambient.
- 3. L'Acord sobre Obstacles Tècnics al Comerç estableix principis fonamentals com la no discriminació, l'establiment de condicions previsibles per a l'accés als mercats i l'assistència tècnica i el tracte especial i diferenciat per als països en desenvolupament.
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acte de comerç, n m
- es acto de comercio, n m
<Dret mercantil>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acte de comerç, n m
- es acto de comercio
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'acte de comerç es troba recollit en l'article 2 del vigent Codi de comerç (CCom) del 1885. En aquest article es defineixen com a actes de comerç aquells actes «siguin o no comerciants els qui els executen, i estiguin o no especificats en el CCom, regint-se per les disposicions contingudes en el CCom i, si de cas hi manquen, pels usos del comerç observats en cada plaça amb caràcter general i, a manca de les dues regles anteriors, per les del dret comú». El segon apartat del mateix article 2 del CCom considera actes de comerç els actes recollits en el CCom i qualsevol altre acte de naturalesa anàloga.
De la definició donada pel CCom dels actes de comerç se'n poden extreure les conclusions següents: a) l'acte de comerç es defineix des d'un punt de vista objectiu, ja que és qualsevol acte que se sotmeti a la regulació establerta en el CCom; b) l'acte de comerç no ha de ser exercitat necessàriament per un comerciant o empresari, i c) l'acte de comerç és qualsevol acte que tingui una naturalesa anàloga als actes continguts en el CCom (criteri de l'analogia).
No existeix un criteri clarificador en el dret mercantil sobre què és un acte de comerç, ja que es poden qualificar de mercantils aquells actes en què participa un comerciant, com en el cas del contracte de comissió (art. 244 CCom), de transport (art. 349 CCom), de dipòsit (art. 303 CCom) o de préstec (art. 311 CCom). També es consideren actes de comerç els contractes mercantils, atenent a la connexió de l'acte amb el gènere de comerç que practica el comerciant o empresari; així mateix, hi ha actes de comerç que reben aquesta qualificació pel simple fet de ser regulats en el CCom.
L'acte de comerç es recull per primera vegada en el CCom del 1829 per delimitar les competències dels tribunals de comerç per mitjà d'una descripció objectiva. Per determinar aquesta delimitació competencial, si les obligacions i els drets procedents de les negociacions, els contractes i les operacions estaven recollits en les disposicions contingudes en el Codi, eren qualificades d'actes de comerç. Per tant, aquesta delimitació objectiva de la competència judicial dels tribunals de comerç es determina per la celebració d'un acte de comerç tal com es definia per les disposicions del CCom.
Tanmateix, aquesta delimitació no era exactament objectiva, ja que en alguns casos, segons el CCom, perquè un acte fos qualificat d'acte de comerç, hi havia de participar com a mínim un comerciant.
Aquesta concepció tradicional de l'acte de comerç com a acte delimitador de les competències judicials dels tribunals de comerç tendeix a desaparèixer amb l'eliminació de l'ordenament jurídic espanyol dels tribunals de comerç, quan entra en vigor el CCom del 1885 i no es promulga la Llei d'enjudiciament mercantil, inicialment encarregada a la mateixa Comissió redactora del CCom del 1885, sorgeix el fenomen de l'evolució del dret mercantil envers la seva objectivació. L'acte de comerç es va mantenir en la redacció del CCom del 1885 per a delimitar, entre altres funcions, el contingut del dret mercantil, conseqüència històrica derivada de l'evolució del dret mercantil adreçada a objectivar-ne el contingut i sorgeix quan es determina que l'ordenament jurídic mercantil s'aplicarà a les relacions del tràfic jurídic, no segons la persona que intervé en l'operació -comerciant o empresari- sinó segons la mena d'acte que es conclou.
Aquest objectiu no s'ha complert plenament pel fet que el mateix CCom del 1885 no estableix uns criteris únics que caracteritzin i delimitin aquests actes. La concepció de l'acte de comerç com a element delimitador de la matèria mercantil ha fet que una part de la doctrina mercantilista entengués que el dret mercantil regula principalment els actes de comerç, una posició doctrinal que ha estat considerada insuficient, atès que els actes de comerç no inclouen tot l'àmbit material del dret mercantil com ara la figura dels comerciants o empresaris, llur estatut ni obligacions o institucions com ara les borses i els bancs, entre altres institucions.
En el CCom els actes de comerç no són determinats per una enumeració o una llista d'actes de comerç (criteri de l'enumeració que té com a defecte principal excloure els futurs actes de comerç que vagin sorgint amb l'evolució juridicoeconòmica de la societat), ni les seves característiques estan definides per identificar-los o per delimitar-ne el contingut (criteri de la definició, que té com a defecte principal que es pot considerar imprecís).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arbre de l'amor, n m
- ca arbre de Judea, n m sin. compl.
- ca arbre de Judes, n m sin. compl.
- ca arbre d'amor, n m alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrover bord, n m alt. sin.
- nc Cercis siliquastrum L.
<Botànica > cesalpiniàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arbre de l'amor, n m
- ca arbre de Judea, n m sin. compl.
- ca arbre de Judes, n m sin. compl.
- ca arbre d'amor, n m alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrover bord, n m alt. sin.
- nc Cercis siliquastrum L.
<Botànica > cesalpiniàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arbre de l'amor, n m
- es árbol del amor, n m
- es ciclamor, n m
- fr arbre de Judée, n m
- fr arbre de l'amour, n m
- en Judas tree, n
- en redbud, n
- nc Cercis siliquastrum
<Enginyeria forestal>
