Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "coincident" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI defúsing, defusing, debrífing o debriefing? 0 CRITERI defúsing, defusing, debrífing o debriefing?

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI defúsing, defusing, debrífing o debriefing?
  • es  (debrífing) debriefing, n m
  • es  (defúsing) defusing, n m
  • es  (defúsing) desactivación, n f
  • es  (defúsing) desactivación emocional, n f
  • fr  (debrífing) bilan post-traumatique, n m
  • fr  (debrífing) débriefing, n m
  • fr  (debrífing) séance de verbalisation, n f
  • fr  (defúsing) désamorçage, n m
  • fr  (defúsing) désamorçage du stress, n m
  • it  (defúsing) defusing, n m
  • en  (debrífing) critical incident stress debriefing, n
  • en  (debrífing) debriefing, n
  • en  (defúsing) critical incident stress defusing, n
  • en  (defúsing) defusing, n

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Definició
Tant defúsing com debrífing (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que designen dos tipus d'intervencions psicoeducatives que es presten en moments diferents i amb formats diferents als professionals que han intervingut en un esdeveniment crític; en canvi, es consideren menys adequades en català les formes *defusing i *debriefing.

- El defúsing (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una intervenció psicoeducativa poc estructurada i de caràcter breu, d'una durada entre vint i seixanta minuts, que es practica immediatament després de l'esdeveniment crític als professionals, per a ajudar-los a gestionar l'estrès emocional i a tornar a la normalitat.
. Els equivalents castellans són defusing, desactivación i desactivación emocional; els francesos, désamorçage i désamorçage du stress; l'italià, defusing, i els anglesos, critical incident stress defusing i defusing.

- El debrífing (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una intervenció psicoeducativa estructurada i de caràcter relativament breu, d'una durada aproximada de dues hores, que es practica uns dies després de l'esdeveniment crític, de manera col·lectiva, als professionals, per a normalitzar la seva reacció emocional i reduir-los el risc de patir seqüeles.
. L'equivalent castellà és debriefing; els francesos, bilan post-traumatique, débriefing i séance de verbalisation, i els anglesos, critical incident stress debriefing i debriefing.

. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Les formes originals estan justificades semànticament: de + fuse, 'Apaivagar, calmar, relaxar' --> defusing; de + brief', "Elaborar un informe d'una missió o un esdeveniment" --> debriefing.
(2) Tant en català com en les altres llengües romàniques es fan servir les formes angleses, quasi de manera exclusiva.
(3) Divergeixen molt poc de la forma anglesa, tant en la grafia (sobretot defúsing, amb una modificació mínima) com en la pronúncia habitual entre els especialistes catalans (especialment debrífing).
(4) Són termes d'autor, concretament el doctor Jeffrey T. Mitchell, cosa que dificulta la implantació d'alternatives.
. En canvi, *defusing i *debriefing tenen l'inconvenient de la falta d'adaptació a l'ortografia catalana, fet que pot generar dubtes sobre quina ha de ser la pronúncia en català.

Nota

angle d'incidència angle d'incidència

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9


Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  angle d'incidència, n m
  • es  ángulo de incidencia
  • en  incident angle

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Definició
Angle format per la direcció d'un raig i la superfície d'incidència.
angle d'incidència angle d'incidència

<Energia > Energia solar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  angle d'incidència, n m
  • es  ángulo de incidencia
  • fr  angle d'incidence
  • en  angle of incidence
  • en  incidence angle
  • en  incident angle

<Energia solar>

Definició
Angle comprès entre un raig i la normal al pla sobre el qual incideix.
angle d'incidència normal angle d'incidència normal

<Energia > Energia solar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  angle d'incidència normal, n m
  • es  ángulo de incidencia normal
  • fr  angle d'incidence normale
  • en  normal incident angle

<Energia solar>

Definició
Angle d'incidència de 90°.
boscarla de Swinhoe boscarla de Swinhoe

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  boscarla de Swinhoe, n f
  • es  carricero de Swinhoe
  • fr  rousserolle de Swinhoe
  • en  blunt-winged warbler
  • de  Strauchrohrsänger
  • nc  Acrocephalus concinens

<36.076 Ocells > Passeriformes > Acrocefàlids>

Nota

  • El nom específic de Swinhoe fa referència a Robert Swinhoe (1836-1877), diplomàtic britànic a la Xina, col·leccionista i naturalista.
boscarla de Swinhoe boscarla de Swinhoe

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  boscarla de Swinhoe, n f
  • es  carricero de Swinhoe
  • fr  rousserolle de Swinhoe
  • en  blunt-winged warbler
  • de  Strauchrohrsänger
  • nc  Acrocephalus concinens

<36.076 Ocells > Passeriformes > Acrocefàlids>

Nota

  • El nom específic de Swinhoe fa referència a Robert Swinhoe (1836-1877), diplomàtic britànic a la Xina, col·leccionista i naturalista.
bossa ileal continent bossa ileal continent

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu baix>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bossa ileal continent, n f
  • ca  reservori intestinal continent, n m sin. compl.
  • es  reservorio intestinal continente, n m
  • fr  réservoir intestinale continent, n m
  • en  continent intestinal reservoir, n

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu baix>

Definició
Enteroplàstia creada per a constituir un reservori d'emmagatzematge del contingut intestinal, acoblat a un estoma cutani, dotat d'un mecanisme continent que evita la sortida contínua del contingut intestinal cap a una bossa externa col·lectora.

Nota

  • L'objectiu de la bossa ileal continent és permetre el buidatge periòdic del reservori, a voluntat del pacient, generalment amb l'ajuda d'una sonda especial per a desbloquejar el mecanisme valvular.

    Es tracta d'un procediment delicat que necessita un pacient o un cuidador experts que sàpiguen manipular la bossa amb seguretat per a evitar el dany accidental per lesió de l'estoma o del reservori.
cònjuge o convivent en parella estable del progenitor o progenitora cònjuge o convivent en parella estable del progenitor o progenitora

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cònjuge o convivent en parella estable del progenitor o progenitora, n m, f
  • es  cónyuge o conviviente en pareja estable del progenitor

<Dret civil>

Definició
Parella, matrimonial o no, amb qui conviu el progenitor i els seus fills amb caràcter estable.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • El concepte es vincula al fenomen de la reconstitució familiar i pot ser el resultat de la viduïtat del progenitor, del divorci, la separació o la ruptura de la convivència marital, o de la filiació determinada només respecte d'un progenitor. A Catalunya el 2007 el 6,23 % del conjunt d'unions amb fills corresponia a nuclis de famílies reconstituïdes, és a dir, formades per una parella, casada o no, i amb almenys un fill nascut d'una unió precedent. El 52,1 % d'aquest tipus de llar corresponia a matrimonis i el 47,9 % a parelles estables. Actualment, en la major part dels casos les famílies reconstituïdes provenen de situacions de crisi matrimonial i maternitat extramatrimonial i, amb menys freqüència, de viduïtat. A l'anterior, se li ha de sumar el cas de les parelles homosexuals que conviuen amb fills d'un dels seus membres, ja siguin fruit d'una relació anterior, o concebuts mitjançant tècniques de reproducció assistida en una parella de dues dones, amb la filiació establerta només respecte de la gestant, o bé adoptats per un sol dels membres de la parella.
    El llibre II del Codi civil de Catalunya (CCCat), relatiu a la persona i la família atorga, per primer cop, cert reconeixement legal a aquestes persones, a les quals atribueix alguns drets i facultats. Així doncs, d'acord amb l'article 236-14, si durant la relació amb el progenitor aquest té la guarda dels fills, el seu cònjuge o convivent en parella estable té dret a participar en la presa de decisions sobre els assumptes relatius a la vida diària dels menors. En cas de desacord entre el progenitor i el seu cònjuge o convivent en parella estable preval, com és lògic, el criteri del progenitor. En cas de risc imminent per al menor, el cònjuge o el convivent en parella estable del progenitor que té la guarda del fill pot adoptar les mesures necessàries per al benestar del menor, de les quals ha d'informar sense demora el seu cònjuge o convivent, el qual al seu torn i si és el cas, n'haurà d'informar l'altre progenitor.
    L'article 236-15 també atorga una sèrie de drets al cònjuge o convivent en parella estable en cas de finalització de la convivència per mort del progenitor. Si bé la regla general és que un cop mort el progenitor que tenia atribuïda la guarda de manera exclusiva, l'altre progenitor la recupera, excepcionalment l'autoritat judicial, a sol·licitud del cònjuge o convivent del progenitor difunt, amb l'informe favorable del ministeri fiscal, li pot atribuir la guarda i les altres responsabilitats parentals si l'interès del fill ho requereix.
    Perquè això sigui possible s'han de complir dos requisits addicionals: en primer lloc, que el cònjuge o convivent del progenitor difunt i el menor hagin conviscut prèviament (la norma no requereix un temps mínim de convivència), i, en segon lloc, que s'hagi escoltat l'altre progenitor i el menor, si té la maduresa suficient i en tot cas a partir dels dotze anys, en els termes de l'article 211-6.2. En cas que no procedeixi la guarda del menor, el cònjuge o convivent en parella estable del progenitor difunt pot sol·licitar a l'autoritat judicial un règim de relació, sempre que l'interès del menor ho justifiqui i s'acrediti la convivència amb el menor durant els dos darrers anys.
cas cas

<Informàtica > Aplicacions informàtiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cas, n m
  • es  caso, n m
  • es  incidente, n m
  • es  ticket, n m
  • fr  ticket, n m
  • fr  ticket d'assistance, n m
  • fr  ticket d'assistance technique, n m
  • fr  ticket de soutien, n m
  • fr  ticket de soutien technique, n m
  • it  biglietto, n m
  • it  ticket, n m
  • en  issue, n
  • en  support ticket, n
  • en  technical support ticket, n
  • en  ticket, n
  • de  Ticket, n n

<Informàtica > Aplicacions informàtiques>

Definició
Entrada registrada en un sistema de gestió de casos, identificada numèricament, on es detalla una incidència, una petició, una consulta o una proposta de millora d'un usuari i la relació de les actuacions que es van realitzant per donar-hi resposta, des del principi fins que es tanca.
ceràmica grisa d'occident ceràmica grisa d'occident

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  ceràmica grisa d'occident, n f
  • es  cerámica gris de occidente
  • en  Western grey pottery

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Ceràmica fabricada a Marsella durant el segle Vl aC, imitació de la ceràmica grisa focea.