Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "comarc�" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma prefixada anglesa e-: Traducció
- en e- ([NOM] electrònic)
- en e-banking (banca electrònica) (EXEMPLE), n
- en e-book (llibre electrònic) (EXEMPLE), n
- en e-cash (diner electrònic) (EXEMPLE), n
- en e-commerce (comerç electrònic) (EXEMPLE), n
- en e-democracy (democràcia electrònica) (EXEMPLE), n
- en e-government (administració electrònica) (EXEMPLE), n
- en e-health (salut electrònica) (EXEMPLE), n
- en e-mail (adreça electrònica) (EXEMPLE), n
- en e-marketing (màrqueting electrònic) (EXEMPLE), n
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
De fet, el prefix anglès e- ja és una reducció de l'adjectiu electronic, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb la comunicació i la transferència de coneixement a través de la xarxa Internet.
Ex.: e-commerce, e-marketing, e-banking, e-book, e-mail, e-cash, e-government, e-democracy, e-health
En català, la conversió de electrònic -a en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix e- es recorre a l'adjectiu electrònic -a, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Ex.: comerç electrònic, màrqueting electrònic, banca electrònica, llibre electrònic, salut electrònica i també, com a formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT, adreça electrònica, diner electrònic, administració electrònica i democràcia electrònica.
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma prefixada anglesa m-: Traducció
- en m- ([NOM] mòbil)
- en m-administration (administració mòbil) (EXEMPLE), n
- en m-business (negocis mòbils) (EXEMPLE), n pl
- en m-commerce (comerç mòbil) (EXEMPLE), n
- en m-government (govern mòbil) (EXEMPLE), n
- en m-learning (aprenentatge mòbil) (EXEMPLE), n
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
De fet, el prefix anglès m- ja és una reducció de l'adjectiu mobile, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb transaccions, gestions o intercanvis d'informació fets amb dispositius mòbils.
Ex.: m-commerce, m-business, m-administration, m-learning, m-government
En català, la conversió de mòbil en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix m- es recorre a l'adjectiu mòbil, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Ex.: comerç mòbil, negocis mòbils, administració mòbil, aprenentatge mòbil i govern mòbil
Nota
- Podeu consultar el document de criteri original, Com es pot dir m-commerce en català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/198/).
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Àrea Preferencial de Comerç a l'Àfrica del Sud i de l'Est, n f
- ca PTA, n f sigla
- es Área Preferencial de Comercio en el África del Sur y del Este
- es PTA sigla
- fr Zone d'échanges préférentielle pour l'Afrique orientale et australe
- fr ZEP sigla
- en Eastern and Southern Africa Preferential Trade Area
- en ESAPTA sigla
- en PTA sigla
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Economia > Teoria econòmica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca índex de comerç al detall, n m
- ca índex de comerç detallista, n m
- ca índex de comerç minorista, n m
- ca ICD, n m sigla
- ca ICM, n m sigla
- es índice de comercio al por menor, n m
- es ICD, n m sigla
- en retail trade index, n
- en RTI, n sigla
<Economia > Teoria econòmica>
Definició
<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>
- ca acord comercial, n m
- ca tractat comercial, n m
- ca tractat de comerç, n m
- es acuerdo comercial, n m
- es tratado comercial, n m
- es tratado de comercio, n m
- fr accord commercial, n m
- fr accord de commerce, n m
- fr traité commercial, n m
- fr traité de commerce, n m
- en commercial agreement, n
- en commercial treaty, n
- en trade agreement, n
- en trade treaty, n
<Barreres al comerç internacional > 04 Política comercial>
Definició
Nota
- Els acords comercials tendeixen a facilitar la lliure circulació de béns i serveis entre les parts i solen establir clàusules que regulen, entre d'altres, aspectes com els drets de duana, el control de fronteres, els béns subjectes a preferències o la moneda base de referència en els intercanvis.
<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>
- ca Acord sobre Obstacles Tècnics al Comerç, n m
- es Acuerdo sobre Obstáculos Técnicos al Comercio, n m
- es Acuerdo OTC, n m sin. compl.
- fr Accord sur les obstacles techniques au commerce, n m
- fr Accord OTC, n m sin. compl.
- en Agreement on Technical Barriers to Trade, n
- en TBT Agreement, n
<Barreres al comerç internacional > 04 Política comercial>
Definició
Nota
- 1. L'Acord sobre Obstacles Tècnics al Comerç va entrar en vigor l'1 de gener del 1995 i és vinculant per a tots els membres de l'Organització Mundial del Comerç.
- 2. L'Acord sobre Obstacles Tècnics al Comerç prohibeix les mesures creades pels governs amb l'objectiu de limitar el comerç, però respecta les que tenen una motivació legítima com ara les que regulen la protecció de la salut de les persones o del medi ambient.
- 3. L'Acord sobre Obstacles Tècnics al Comerç estableix principis fonamentals com la no discriminació, l'establiment de condicions previsibles per a l'accés als mercats i l'assistència tècnica i el tracte especial i diferenciat per als països en desenvolupament.
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acte de comerç, n m
- es acto de comercio, n m
<Dret mercantil>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acte de comerç, n m
- es acto de comercio
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'acte de comerç es troba recollit en l'article 2 del vigent Codi de comerç (CCom) del 1885. En aquest article es defineixen com a actes de comerç aquells actes «siguin o no comerciants els qui els executen, i estiguin o no especificats en el CCom, regint-se per les disposicions contingudes en el CCom i, si de cas hi manquen, pels usos del comerç observats en cada plaça amb caràcter general i, a manca de les dues regles anteriors, per les del dret comú». El segon apartat del mateix article 2 del CCom considera actes de comerç els actes recollits en el CCom i qualsevol altre acte de naturalesa anàloga.
De la definició donada pel CCom dels actes de comerç se'n poden extreure les conclusions següents: a) l'acte de comerç es defineix des d'un punt de vista objectiu, ja que és qualsevol acte que se sotmeti a la regulació establerta en el CCom; b) l'acte de comerç no ha de ser exercitat necessàriament per un comerciant o empresari, i c) l'acte de comerç és qualsevol acte que tingui una naturalesa anàloga als actes continguts en el CCom (criteri de l'analogia).
No existeix un criteri clarificador en el dret mercantil sobre què és un acte de comerç, ja que es poden qualificar de mercantils aquells actes en què participa un comerciant, com en el cas del contracte de comissió (art. 244 CCom), de transport (art. 349 CCom), de dipòsit (art. 303 CCom) o de préstec (art. 311 CCom). També es consideren actes de comerç els contractes mercantils, atenent a la connexió de l'acte amb el gènere de comerç que practica el comerciant o empresari; així mateix, hi ha actes de comerç que reben aquesta qualificació pel simple fet de ser regulats en el CCom.
L'acte de comerç es recull per primera vegada en el CCom del 1829 per delimitar les competències dels tribunals de comerç per mitjà d'una descripció objectiva. Per determinar aquesta delimitació competencial, si les obligacions i els drets procedents de les negociacions, els contractes i les operacions estaven recollits en les disposicions contingudes en el Codi, eren qualificades d'actes de comerç. Per tant, aquesta delimitació objectiva de la competència judicial dels tribunals de comerç es determina per la celebració d'un acte de comerç tal com es definia per les disposicions del CCom.
Tanmateix, aquesta delimitació no era exactament objectiva, ja que en alguns casos, segons el CCom, perquè un acte fos qualificat d'acte de comerç, hi havia de participar com a mínim un comerciant.
Aquesta concepció tradicional de l'acte de comerç com a acte delimitador de les competències judicials dels tribunals de comerç tendeix a desaparèixer amb l'eliminació de l'ordenament jurídic espanyol dels tribunals de comerç, quan entra en vigor el CCom del 1885 i no es promulga la Llei d'enjudiciament mercantil, inicialment encarregada a la mateixa Comissió redactora del CCom del 1885, sorgeix el fenomen de l'evolució del dret mercantil envers la seva objectivació. L'acte de comerç es va mantenir en la redacció del CCom del 1885 per a delimitar, entre altres funcions, el contingut del dret mercantil, conseqüència històrica derivada de l'evolució del dret mercantil adreçada a objectivar-ne el contingut i sorgeix quan es determina que l'ordenament jurídic mercantil s'aplicarà a les relacions del tràfic jurídic, no segons la persona que intervé en l'operació -comerciant o empresari- sinó segons la mena d'acte que es conclou.
Aquest objectiu no s'ha complert plenament pel fet que el mateix CCom del 1885 no estableix uns criteris únics que caracteritzin i delimitin aquests actes. La concepció de l'acte de comerç com a element delimitador de la matèria mercantil ha fet que una part de la doctrina mercantilista entengués que el dret mercantil regula principalment els actes de comerç, una posició doctrinal que ha estat considerada insuficient, atès que els actes de comerç no inclouen tot l'àmbit material del dret mercantil com ara la figura dels comerciants o empresaris, llur estatut ni obligacions o institucions com ara les borses i els bancs, entre altres institucions.
En el CCom els actes de comerç no són determinats per una enumeració o una llista d'actes de comerç (criteri de l'enumeració que té com a defecte principal excloure els futurs actes de comerç que vagin sorgint amb l'evolució juridicoeconòmica de la societat), ni les seves característiques estan definides per identificar-los o per delimitar-ne el contingut (criteri de la definició, que té com a defecte principal que es pot considerar imprecís).
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Administració comarcal, n f
- es Administración comarcal
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca assegurança multirisc de comerç, n f
- es seguro multirriesgo de comercios
- en commercial block insurance [US]
- en commercial comprehensive insurance
- en mercantile block insurance [US]
<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de danys > Assegurança multirisc>
Definició
Nota
- Les garanties més habituals són incendi, robatori, danys per aigua, trencament de vidres, responsabilitat civil, accidents personals, pèrdua de beneficis i reposició d'arxius, títols i valors.
