Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "combinaci�" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia
- ca A. Sinonímia en designacions de malalties: vacuna contra la pallola (EXEMPLE), n f
- ca B1. Sinonímia popular en vacunes combinades: vacuna triple vírica (EXEMPLE), n f
- ca B2. Sinonímia popular i especialitzada en vacunes combinades: vacuna pentavalent (EXEMPLE), n f
- ca C1. Sinonímia en vacunes polivalents per a pocs serotips: vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
- ca C2. Sinonímia en vacunes polivalents per a un nombre mitjà de serotips: vacuna antimeningocòccica tetravalent (EXEMPLE), n f
- ca C3. Sinonímia en vacunes polivalents per a un nombre elevat de serotips: vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A. SINONÍNIMA EN NOMS I ADJECTIUS REFERENTS A MALALTIES
Es dona sinonímia en els casos que hi ha més d'un nom o un adjectiu per fer referència a una malaltia.
Per establir quines formes s'han de recollir de manera prioritària o de manera única es tenen en compte els principis següents:
- Es recullen les designacions de malalties més adequades, més precises semànticament, més internacionals i amb més acceptació entre la comunitat científica.
- Complementàriament, es recullen altres designacions si són vigents i acceptades per la comunitat científica.
- En cas de variació dialectal, es recull la denominació considerada general i s'inclou la variant dialectal pròpia en nota.
Ex. vacuna antixarampionosa
vacuna contra el xarampió
Nota: També és adequada la forma vacuna contra la pallola. [ÉS LA FORMA PRÒPIA DEL VALENCIÀ MERIDIONAL I L'EIVISSENC]
B. SINONÍMIA EN VACUNES COMBINADES
Es dona sinonímia en els casos en què tant es pot fer referència al nom de les malalties combatudes com al nombre d'aquestes malalties.
Es proposa distingir segons si la denominació que fa referència al nombre de malalties combatudes és sobretot d'ús popular o bé és utilitzada també habitualment entre els especialistes:
B1. Denominacions sobre el nombre d'ús popular avalades pels experts
Es recullen com a forma prioritària la denominació referent al nom de les malalties i com a forma complementària la denominació referida al nombre.
Ex. 1: vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotídica, sinònim complementari vacuna triple vírica
Ex. 2: vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica, sinònim complementari vacuna triple bacteriana
B2. Denominacions sobre el nombre d'ús popular i especialitzat
Es recull com a forma única la denominació referent al nombre de malalties.
Ex. 1: vacuna pentavalent (vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus b, la poliomielitis)
Ex. 2: vacuna hexavalent (vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus b, la poliomielitis i l'hepatitis B)
C. SINONÍMIA EN VACUNES POLIVALENTS
Es dona sinonímia en els casos en què tant es pot fer referència al nom dels serotips per als quals és vàlida la vacuna com al nombre d'aquests serotips.
Es proposa distingir segons si la vacuna és útil per a pocs serotips o serogrups, per a un nombre mitjà o per a un nombre elevat:
C1. Vacunes útils per a pocs serotips (dos o tres)
Es recull com a forma prioritària la denominació que fa referència al nom dels serotips o serogrups.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B
. Es considera vàlida la denominació referent al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent), si no és confusionària.
Ex.: vacuna contra el virus del papil·loma humà divalent [Per a fer referència a la vacuna contra el virus del papil·loma humà tipus 16 i 18]
C2. Vacunes útils per a un nombre mitjà de serotips (tres o quatre)
Es recull com a forma prioritària la denominació que fa referència al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent).
Ex.: vacuna antimeningocòccica tetravalent
. Es considera vàlida la denominació referent al nom dels serotips o serogrups.
Ex.: vacuna antimenigococs A, C, W i Y
C3. Vacunes útils per a un nombre elevat de serotips (més de quatre)
Es recull com a forma única la denominació referida al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent).
Ex, 1: vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent
Ex. 2: vacuna antivirus del papil·loma humà nonavalent
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques i CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia
- ca A. Sinonímia en designacions de malalties: vacuna contra la pallola (EXEMPLE), n f
- ca B1. Sinonímia popular en vacunes combinades: vacuna triple vírica (EXEMPLE), n f
- ca B2. Sinonímia popular i especialitzada en vacunes combinades: vacuna pentavalent (EXEMPLE), n f
- ca C1. Sinonímia en vacunes polivalents per a pocs serotips: vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
- ca C2. Sinonímia en vacunes polivalents per a un nombre mitjà de serotips: vacuna antimeningocòccica tetravalent (EXEMPLE), n f
- ca C3. Sinonímia en vacunes polivalents per a un nombre elevat de serotips: vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent (EXEMPLE), n f
<Ciències de la salut > Salut pública>
Definició
A. SINONÍNIMA EN NOMS I ADJECTIUS REFERENTS A MALALTIES
Es dona sinonímia en els casos que hi ha més d'un nom o un adjectiu per fer referència a una malaltia.
Per establir quines formes s'han de recollir de manera prioritària o de manera única es tenen en compte els principis següents:
- Es recullen les designacions de malalties més adequades, més precises semànticament, més internacionals i amb més acceptació entre la comunitat científica.
- Complementàriament, es recullen altres designacions si són vigents i acceptades per la comunitat científica.
- En cas de variació dialectal, es recull la denominació considerada general i s'inclou la variant dialectal pròpia en nota.
Ex. vacuna antixarampionosa
vacuna contra el xarampió
Nota: També és adequada la forma vacuna contra la pallola. [ÉS LA FORMA PRÒPIA DEL VALENCIÀ MERIDIONAL I L'EIVISSENC]
B. SINONÍMIA EN VACUNES COMBINADES
Es dona sinonímia en els casos en què tant es pot fer referència al nom de les malalties combatudes com al nombre d'aquestes malalties.
Es proposa distingir segons si la denominació que fa referència al nombre de malalties combatudes és sobretot d'ús popular o bé és utilitzada també habitualment entre els especialistes:
B1. Denominacions sobre el nombre d'ús popular avalades pels experts
Es recullen com a forma prioritària la denominació referent al nom de les malalties i com a forma complementària la denominació referida al nombre.
Ex. 1: vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotídica, sinònim complementari vacuna triple vírica
Ex. 2: vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica, sinònim complementari vacuna triple bacteriana
B2. Denominacions sobre el nombre d'ús popular i especialitzat
Es recull com a forma única la denominació referent al nombre de malalties.
Ex. 1: vacuna pentavalent (vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus b, la poliomielitis)
Ex. 2: vacuna hexavalent (vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus b, la poliomielitis i l'hepatitis B)
C. SINONÍMIA EN VACUNES POLIVALENTS
Es dona sinonímia en els casos en què tant es pot fer referència al nom dels serotips per als quals és vàlida la vacuna com al nombre d'aquests serotips.
Es proposa distingir segons si la vacuna és útil per a pocs serotips o serogrups, per a un nombre mitjà o per a un nombre elevat:
C1. Vacunes útils per a pocs serotips (dos o tres)
Es recull com a forma prioritària la denominació que fa referència al nom dels serotips o serogrups.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B
. Es considera vàlida la denominació referent al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent), si no és confusionària.
Ex.: vacuna contra el virus del papil·loma humà divalent [Per a fer referència a la vacuna contra el virus del papil·loma humà tipus 16 i 18]
C2. Vacunes útils per a un nombre mitjà de serotips (tres o quatre)
Es recull com a forma prioritària la denominació que fa referència al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent).
Ex.: vacuna antimeningocòccica tetravalent
. Es considera vàlida la denominació referent al nom dels serotips o serogrups.
Ex.: vacuna antimenigococs A, C, W i Y
C3. Vacunes útils per a un nombre elevat de serotips (més de quatre)
Es recull com a forma única la denominació referida al nombre de serotips o serogrups (amb l'estructura x-valent).
Ex, 1: vacuna antipneumocòccica conjugada decavalent
Ex. 2: vacuna antivirus del papil·loma humà nonavalent
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques i CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- es n f
- fr n f
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>
Definició
Nota
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- es n f
- fr n f
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>
Definició
Nota
<Esport > Gimnàstica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 5)
ISBN 84-7739-219-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca acta de compilació, n f
- es acta recopilativa
- fr feuille de compilation
- en compilation sheet
<Esport > Gimnàstica>
Definició
<Indústria > Indústria de la pell > Processos d'elaboració>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca adob mixt, n m
- es curtición mixta
- es curtido mixto
- fr tannage combiné
- it concia combinata
- en combination
- en tannage
- de Kombinationsgerbung
<Indústria > Indústria de la pell > Processos d'elaboració>
Definició
<Operacions i processos de la pell>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca adob mixt, n m
- es curtido mixto
- fr tannage mixte
- it concia combinata
- en combination tannage
- de Kombinationsgerbung
<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca agregació espacial, n f
- ca combinació, n f sin. compl.
- es agregación espacial
- es combinación
- en merging
- en spatial aggregation
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica>
Definició
Nota
-
1. En el cas que els elements que cal agregar siguin adjacents, l'agregació espacial genera un element nou del mateix tipus geomètric, mentre que, en el cas que siguin disjunts, el resultat és de tipus multielement. En tots dos casos, el procés és automàtic i es pot realitzar interactivament, seleccionant els elements que cal agregar, o bé massivament, emprant els valors d'un atribut com a criteri d'agregació.
2. Quan l'agregació espacial té per finalitat produir una representació cartogràfica simplificada, el resultat és sempre una àrea que engloba els elements originals, amb independència del tipus geomètric que tinguin i del fet que siguin o no adjacents. Generalment, aquest procés s'ha de fer manualment, dibuixant les noves àrees agregades.
3. En alguns casos, els programes ofereixen la possibilitat d'agregar també els atributs associats als elements originals, generalment per mitjà de la suma, si són valors quantitatius, però també per mitjà d'altres estadístics descriptius, com la mitjana.
4. Són exemples d'agregació espacial l'agrupació de districtes per a formar municipis i la reunió d'edificacions aïllades properes per a definir una àrea edificada. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca agregació espacial, n f
- ca combinació, n f sin. compl.
- es agregación espacial
- es combinación
- en merging
- en spatial aggregation
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica>
Definició
Nota
-
1. En el cas que els elements que cal agregar siguin adjacents, l'agregació espacial genera un element nou del mateix tipus geomètric, mentre que, en el cas que siguin disjunts, el resultat és de tipus multielement. En tots dos casos, el procés és automàtic i es pot realitzar interactivament, seleccionant els elements que cal agregar, o bé massivament, emprant els valors d'un atribut com a criteri d'agregació.
2. Quan l'agregació espacial té per finalitat produir una representació cartogràfica simplificada, el resultat és sempre una àrea que engloba els elements originals, amb independència del tipus geomètric que tinguin i del fet que siguin o no adjacents. Generalment, aquest procés s'ha de fer manualment, dibuixant les noves àrees agregades.
3. En alguns casos, els programes ofereixen la possibilitat d'agregar també els atributs associats als elements originals, generalment per mitjà de la suma, si són valors quantitatius, però també per mitjà d'altres estadístics descriptius, com la mitjana.
4. Són exemples d'agregació espacial l'agrupació de districtes per a formar municipis i la reunió d'edificacions aïllades properes per a definir una àrea edificada. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca agregació espacial, n f
- ca combinació, n f sin. compl.
- es agregación espacial
- es combinación
- en merging
- en spatial aggregation
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica>
Definició
Nota
-
1. En el cas que els elements que cal agregar siguin adjacents, l'agregació espacial genera un element nou del mateix tipus geomètric, mentre que, en el cas que siguin disjunts, el resultat és de tipus multielement. En tots dos casos, el procés és automàtic i es pot realitzar interactivament, seleccionant els elements que cal agregar, o bé massivament, emprant els valors d'un atribut com a criteri d'agregació.
2. Quan l'agregació espacial té per finalitat produir una representació cartogràfica simplificada, el resultat és sempre una àrea que engloba els elements originals, amb independència del tipus geomètric que tinguin i del fet que siguin o no adjacents. Generalment, aquest procés s'ha de fer manualment, dibuixant les noves àrees agregades.
3. En alguns casos, els programes ofereixen la possibilitat d'agregar també els atributs associats als elements originals, generalment per mitjà de la suma, si són valors quantitatius, però també per mitjà d'altres estadístics descriptius, com la mitjana.
4. Són exemples d'agregació espacial l'agrupació de districtes per a formar municipis i la reunió d'edificacions aïllades properes per a definir una àrea edificada. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
