Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "comesa" dins totes les àrees temàtiques

campaneta de mar campaneta de mar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campaneta de mar, n f
  • ca  corretjola marina, n f sin. compl.
  • ca  campanera de mar, n f alt. sin.
  • ca  campanera de platja, n f alt. sin.
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  campaneta d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  campaneta de la mar, n f alt. sin.
  • ca  campaneta marina, n f alt. sin.
  • ca  col marina, n f alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  coleta de mar, n f alt. sin.
  • ca  coleta marina, n f alt. sin.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjola de platja, n f alt. sin.
  • ca  corriola de platja, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de mar, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta marina, n f alt. sin.
  • ca  soldanella de mar, n f alt. sin.
  • ca  corritjola de platja, n f var. ling.
  • ca  corritjola marina, n f var. ling.
  • nc  Calystegia soldanella (L.) R. Br.
  • nc  Convolvulus soldanella L. sin. compl.

<Botànica > convolvulàcies>

caràngid irisat caràngid irisat

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caràngid irisat, n m
  • nc  Elagatis bipinnulata
  • es  macarela salmón
  • fr  arc-en-ciel
  • fr  comète saumon
  • it  cometa
  • en  rainbow runner
  • de  Regendogen-stachelmakrek

<Peixos > Caràngids>

caràngid irisat caràngid irisat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caràngid irisat, n m
  • nc  Elagatis bipinnulata
  • es  macarela salmón
  • fr  arc-en-ciel
  • fr  comète saumon
  • it  cometa
  • en  rainbow runner
  • de  Regendogen-stachelmakrek

<Peixos > Caràngids>

castanyoleta castanyoleta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyoleta, n f
  • ca  burra, n f sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella, n f sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  moret negre, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera negra, n f sin. compl.
  • ca  tuta, n f sin. compl.
  • ca  tutó [petit], n m sin. compl.
  • ca  castañola, n f var. ling.
  • ca  furcadella, n f var. ling.
  • ca  morito, n m var. ling.
  • ca  muret, n m var. ling.
  • ca  negrita, n f var. ling.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • nc  Chromis chromis
  • nc  Chromia castanea var. ling.
  • nc  Chromis vulgaris var. ling.
  • nc  Heliases chromis var. ling.
  • nc  Sparus chromis var. ling.
  • es  castañola
  • es  castañuela
  • es  negrita
  • es  soldado
  • fr  castagneau
  • fr  castagnole
  • fr  petite castagnole
  • it  castagnola
  • en  damselfish
  • en  small black fish
  • de  Mönchsfisch

<Peixos > Pomacèntrids>

castanyoleta castanyoleta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyoleta, n f
  • ca  burra, n f sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella, n f sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  moret negre, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera negra, n f sin. compl.
  • ca  tuta, n f sin. compl.
  • ca  tutó [petit], n m sin. compl.
  • ca  castañola, n f var. ling.
  • ca  furcadella, n f var. ling.
  • ca  morito, n m var. ling.
  • ca  muret, n m var. ling.
  • ca  negrita, n f var. ling.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • nc  Chromis chromis
  • nc  Chromia castanea var. ling.
  • nc  Chromis vulgaris var. ling.
  • nc  Heliases chromis var. ling.
  • nc  Sparus chromis var. ling.
  • es  castañola
  • es  castañuela
  • es  negrita
  • es  soldado
  • fr  castagneau
  • fr  castagnole
  • fr  petite castagnole
  • it  castagnola
  • en  damselfish
  • en  small black fish
  • de  Mönchsfisch

<Peixos > Pomacèntrids>

castanyoleta castanyoleta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  castanyoleta, n f
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  tuta, n f sin. compl.
  • es  castañuela, n f
  • es  negrita, n f
  • es  soldado, n m
  • fr  castagneau, n m
  • it  castagnola, n f
  • en  damselfish, n
  • de  Mönchsfisch, n m
  • nc  Chromis chromis

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix teleosti, de 8 a 10 centímetres de llarg, color marró o blau negrós, cua amb escotadura i aletes pectorals grosses.
cimera cimera

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cimera, n f
  • es  cumbre
  • en  summit

<Comunicació empresarial > Comunicació > Relacions públiques>

Definició
Reunió d'alts dignataris polítics, socials, empresarials, etc., per tractar assumptes d'especial importància.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cimera, n f
  • es  cumbre
  • en  summit

<Economia i empresa>

Definició
Reunió d'alts dignitaris polítics, socials, empresarials, etc., per tractar assumptes d'especial importància.
cimera cimera

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  cimera, n f
  • es  cumbrera

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Pintura i dibuix>, <Arts: arquitectura, escultura i pintura > Escultura>, <Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Casella que ocupa la part superior d'un retaule.
cimera cimera

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cimera, n f
  • ca  occípit, n m
  • ca  tos, n m sin. compl.
  • es  occipucio
  • es  testuz
  • fr  front
  • fr  occiput
  • en  occiput
  • en  poll

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>