Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada

Resultats per a la cerca "comicitat" dins totes les àrees temàtiques

comunitat de béns

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comunitat de béns, n f
  • es  comunidad de bienes, n f

<Dret civil>

comunitat de béns

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comunitat de béns, n f
  • es  comunidad de bienes

<Dret civil>

Definició
Règim de béns en què es consideren comuns els béns compartits entre dues persones o béns sobre un mateix dret.

Nota

  • La situació jurídica que s'esdevé des que dues o més persones comparteixen un mateix dret sobre una cosa, atès que constitueix un efecte legal automàtic, es produeix amb independència de la font, sempre que hi hagi aquests dos pressupòsits: una pluralitat de titulars d'un mateix dret i la situació d'indivisió de la cosa comuna. En aquest sentit, la situació de comunitat s'esdevé per qualsevol de les maneres d'adquisició dels drets reals quan els adquiridors són més d'un. És a dir, la situació de comunitat es pot originar arran d'un negoci jurídic (com, per exemple, el que disposa l'article 621-41 del Codi civil de Catalunya [CCCat]) i, fins i tot, per disposició legal (és el cas de la commixtió, que fixa l'article 542-18 del CCCat).
    El Codi civil espanyol (CC) regula la comunitat de béns en el títol III del llibre II. Ara bé, els articles del 392 al 406 no estableixen la regulació general d'aquesta situació, sinó que pràcticament es limiten a determinar la copropietat ordinària o proindivisa; per contra, la comunitat de béns excedeix, per una banda, l'àmbit del dret de propietat i, per l'altra, l'àmbit de la comunitat romana o per quotes. Tradicionalment, la comunitat romana es contraposa a la comunitat germànica o Gesamthand (un model teòric, ja que no representa un institut real i operant en un temps i un lloc determinats), on el bé pertany a la col·lectivitat i, per tant, no hi pot tenir lloc ni la disposició individual dels comuners de llur dret ni tampoc la demanda la divisió de la cosa comuna.
    Ara bé, en realitat, l'únic exemple de comunitat de mancomú de l'ordenament jurídic és el règim dels forests veïnals que regula la Llei 55/1980, de l'11 de novembre. No obstant això, juntament amb la comunitat proindivisa hi ha tota una varietat de situacions o formes de comunitat d'igual o més transcendència jurídica, amb les particularitats que es dedueixen del propi règim jurídic; diferents comunitats a les quals —si bé es regeixen pels pactes dels respectius partícips en tot el que no s'oposi al que està fixat legalment amb caràcter imperatiu— difícilment se'ls pot aplicar com a normativa supletòria les regles disposades per a la comunitat proindivisa (art. 392.2 CC). Així, podem parlar de la comunitat hereditària quan concorren a la successió dels causants sense designació de parts una pluralitat d'hereus (art. 463-1 CCCat), com una situació comunitària transitòria que es perllonga fins que es produeix la partició de l'herència (art. 423-6 CCCat).
    La situació de comunitat també resulta de la constitució de diferents règims matrimonials, com ara el règim de guanys espanyol (art. 1344 i s. CC), el règim de comunitat que es pot pactar en capítols matrimonials a Catalunya (art. 232-30 i s. CCCat) i el pacte de convinença, o mitja guadanyeria, propi de la Vall d'Aran (art. 232-19 CCCat).
    Igualment, en l'àmbit de la propietat horitzontal disposat per la Llei sobre propietat horitzontal (reformada per la Llei 8/1999, del 6 d'abril), es dona la comunitat dels elements comuns, imprescindibles per a l'ús i gaudi de la propietat individual dels pisos i locals, i que en cap cas tampoc no es poden dividir ni alienar individualment (art. 396 CC).
    Representa una forma de comunitat de càrrega, tal com es configura en els articles 555-2 i següents del CCCat; que constitueix una comunitat especial que es caracteritza pel caràcter funcional de la paret de càrrega.
    Pel que fa a la communio iuris romani, el que la diferencia de la resta de situacions comunitàries és el fet que cada comuner participi en la cosa en proporció a la seva quota o porció ideal, que constitueix una participació de la qual pot disposar individualment i, fins i tot, pot demanar l'actio communi dividundo en qualsevol moment. En aquest sentit, la quota determina la mesura de les utilitats, de les despeses i també del resultat de la liquidació, és a dir, del règim de participació de cada comuner o comunera en la cosa comuna (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 24.07.2001). No en va es fa la triple distinció entre la quota de beneficis, la quota de despeses i la quota de propietat, pel fet que desenvolupa una doble funció: en un primer moment, mentre la situació de comunitat existeix, la quota determina els beneficis, els fruits i les despeses que corresponen a cada comuner o comunera; i en una segona etapa, quan la comunitat s'extingeix, la quota serveix per a atribuir la part de la cosa o del preu corresponent a cadascun dels copartícips. Per tant, la quota és el barem que mesura la participació de cada comuner o comunera en la comunitat i la que determina el contingut individual dels drets i deures respectius, d'acord amb el principi de proporcionalitat, tot això amb independència de quina sigui la naturalesa (es defensi la teoria plúrima total, o la teoria plúrima parcial). Cada persona titular és propietària de la cosa en la mesura que determina la quota, que serveix per a determinar els beneficis i les despeses, per a la formació de majories, així com per a fixar la part que correspon a cada persona comunera a l'hora de fer la divisió de la cosa. En aquest sentit, quan no es pot preveure la proporció que correspon a cadascun dels partícips, les quotes es presumeixen iguals (art. 393, paràgraf segon, CC).
    Pel que fa al règim de l'objecte comú, s'ha de tenir en compte que en l'àmbit de la comunitat ordinària els drets individuals dels diferents comuners subsisteixen de manera conjunta; per tant, el dret de cadascun d'ells es troba limitat pels drets de la resta, atès que sempre preval l'interès comú. En aquest sentit, el règim de l'objecte comú s'organitza d'acord amb la quota respectiva de cada comuner o comunera. No obstant això, l'ús del bé no esdevé restringit, en principi, per la quota respectiva, en la mesura que l'article 394 del CC en disposa l'ús solidari, és a dir, del total de la cosa per cada persona copropietària. Ara bé, l'ús que en faci cada cotitular ha de ser adequat a la finalitat social i econòmica del bé, i en tot cas no ha de perjudicar ni els drets ni els interessos de la resta; en aquest sentit, la quota opera de manera específica per delimitar la col·lisió amb els drets de la resta de cotitulars, és a dir, només quan l'ús simultani per tots els comuners no sigui possible.
    No obstant això, els comuners poden pactar la distribució d'aquest ús —sigui en termes de temps, sigui en funció de les diferents utilitats— d'acord amb les respectives quotes (STS del 6.3.2002). L'acord solament requereix la major part de participacions, ja que es tracta d'un acte d'administració (art. 398 CC). D'altra banda, els comuners poden gaudir dels fruits, dels rendiments i de les utilitats de la cosa comuna en proporció a llur quota (art. 393 i 399 CC), però també han de contribuir a les despeses necessàries a fi de conservar l'objecte en bon estat (art. 395 CC).
    Pel que fa a l'administració de la cosa comuna, si bé en principi aquesta correspon a tots els comuners, la gestió s'ha de dur a terme d'acord amb el que es convingui: tots conjuntament o a càrrec només d'algun d'ells, o fins i tot d'una tercera persona o administrador. Ara bé, en cas de desacord, preval el que decideixin els partícips que representen la major part d'interessos segons les quotes de participació (art. 398.2 CC).
    En relació amb l'adopció d'acords, el CC diferencia entre els actes d'administració i els actes que excedeixen la mera administració (una qüestió molt complexa), ja que mentre que els primers es poden prendre per la major part de participacions o interessos (art. 398 CC), per alienar o gravar es requereix unanimitat, ja que cap dels comuners pot alterar la cosa comuna sense el consentiment de la resta, encara que representi un avantatge per a tothom (art. 397 CC). Ara bé, en última instància, l'article 398 obre la via judicial, de manera positiva, per a l'adopció d'acords, ja que en cas que no s'aconsegueixi majoria qualsevol dels comuners pot demandar el jutge que resolgui; i, també, de manera negativa, que impugni l'acord que perjudica greument algun dels interessats en la cosa comuna. És més, en ambdós casos els jutges poden nomenar un administrador (art. 398.3 CC).
    D'altra banda, cada comuner pot disposar lliurement del seu dret individualment, dins els límits de la seva quota. Ara bé, com es dedueix de l'article 399 del CC, una cosa és la disposició de la quota respectiva, i una altra, transmetre la part que li correspondrà quan la comunitat es divideixi. Ja que mentre que en el primer cas la persona copropietària disposa dels drets i deures que li corresponen en la cosa comuna i, per tant, la part adquiridora s'integra en la comunitat com un cotitular més; en el segon, els efectes de la transmissió tindran lloc quan es produeix la divisió de la cosa comuna i, per tant, es tracta d'una disposició futura i també condicionada a l'adjudicació efectiva i concreta d'una part de la cosa o, si escau, del preu obtingut. Tots dos casos són perfectament vàlids, com ho és la renúncia d'un comuner o d'una comunera a la part de domini que li pertany (art. 395 CC), que constitueix un acte de disposició particular. En aquest sentit, el CC permet la renúncia alliberadora dels comuners, que no tan sols representa l'acreixement de la quota respectiva de la resta de comuners i, per tant, de l'actiu de la comunitat, sinó que també pot augmentar el passiu, ja que li permet alliberar-se de les despeses de conservació, fins i tot de les exigibles amb anterioritat a la renúncia i, per tant, no limita la renúncia en interès de terceres persones (art. 6.2 CC).
    Pel que fa al retracte de comuners (art. 1522 CC), es fa palès que no tan sols constitueix una limitació a la lliure disposició del dret individual de cada comuner, en la mesura que aquest dret d'adquisició preferent forma part del contingut del dret que li confereix la quota de participació respectiva en la comunitat de béns (STS del 22.5.1996). En qualsevol cas, cap comuner està obligat a romandre en la comunitat romana (nemo invitus compelitur ad communionem); en aquest sentit, l'actio communi dividundo (que es configura en els articles del 400 al 406 com un dret absolut) és una acció imprescriptible (art. 1965 CC), irrenunciable (STS del 28.3.2003), i que constitueix la causa principal d'extinció de la comunitat de béns, atès que es pot exercir en tot moment i sense cap motiu objectiu. Ni tan sols la indivisió de la cosa per causes materials (art. 404 CC) i jurídiques (art. 401 CC), que en tot cas correspon apreciar als jutges (en tant que la fórmula utilitzada per aquest últim precepte és molt genèrica i imprecisa), limiten l'exercici de l'acció de divisió, ja que en ambdós casos es duu a terme la divisió econòmica de la cosa, sigui per l'adjudicació a un dels comuners que ha d'indemnitzar la resta, sigui per la venda i el posterior repartiment del preu en proporció a la quota respectiva de cadascú. Ara bé, l'article 400, paràgraf segon, del CC permet que tots els comuners puguin acordar per unanimitat la indivisió de la cosa, ja que en la comunitat de béns preval sempre la voluntat dels comuners.
    En aquest sentit, els comuners poden acordar unànimement la divisió de la cosa comuna i ocupar-se de tot el que hi faci referència; ara bé, si manca un pacte o si no es pot arribar a aquest acord són els jutges o una tercera persona, o àrbitre, els encarregats de dur-la a terme (art. 402 i 406 CC). En qualsevol cas, la divisió de la cosa no es pot fer en perjudici de terceres persones, que si bé no poden paralitzar aquesta acció, la poden impugnar en frau de creditors (art. 403 i 405 CC).
comunitat de marca

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>, <Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  comunitat de marca, n f
  • es  comunidad de marca, n f
  • fr  communauté de marque, n f
  • en  brand community, n

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>, <Empresa > Comunicació empresarial>

Definició
Grup de consumidors o usuaris que se senten fortament vinculats a una marca determinada i que interactuen habitualment amb la marca i entre ells, d'acord amb els interessos que els uneixen.

Nota

  • Les comunitats de marca ofereixen a les empreses una via per relacionar-se de manera directa amb els seus clients més fidels, per conèixer els seus gustos i les seves opinions. Fer una bona gestió, activa i continuada, de la seva comunitat de marca és un punt clau per a l'èxit de les organitzacions.
comunitat de marca

<TIC > Àmbit: Economia i empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>

  • ca  comunitat de marca, n f
  • es  comunidad de marca, n f
  • fr  communauté de marque, n f
  • en  brand community, n

<Màrqueting digital > Públics>

Definició
Grup de consumidors o usuaris que se senten fortament vinculats a una marca determinada i que interactuen habitualment amb la marca i entre ells, d'acord amb els interessos que els uneixen.

Nota

  • Les comunitats de marca ofereixen a les empreses una via per a relacionar-se de manera directa amb els seus clients més fidels, per a conèixer els seus gustos i les seves opinions. Fer una bona gestió, activa i continuada, de la seva comunitat de marca és un punt clau per a l'èxit de les organitzacions.
comunitat de marca

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>

  • ca  comunitat de marca, n f
  • es  comunidad de marca, n f
  • fr  communauté de marque, n f
  • en  brand community, n

<Màrqueting digital > Públics>

Definició
Grup de consumidors o usuaris que se senten fortament vinculats a una marca determinada i que interactuen habitualment amb la marca i entre ells, d'acord amb els interessos que els uneixen.

Nota

  • Les comunitats de marca ofereixen a les empreses una via per a relacionar-se de manera directa amb els seus clients més fidels, per a conèixer els seus gustos i les seves opinions. Fer una bona gestió, activa i continuada, de la seva comunitat de marca és un punt clau per a l'èxit de les organitzacions.
comunitat de parla

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  comunitat de parla, n f
  • ca  comunitat lingüística, n f sin. compl.
  • es  comunidad de habla
  • fr  communauté de langue
  • en  speech community

<Lingüística>

Definició
Comunitat lingüística que es caracteritza per un coneixement compartit d'una o unes varietats lingüístiques i de les restriccions comunicatives i les normes de comportament social.

Nota

  • Entesa així, la comunitat de parla exigeix una mateixa competència lingüística i comunicativa. Així, serien comunitats de parla la barcelonina, la rossellonesa, la de les comarques catalanoaragoneses, la valenciana meridional, etc. En general, però, el terme comunitat de parla s'usa com a sinònim de comunitat lingüística. [V. comunitat lingüística]
comunitat de pastures

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comunitat de pastures, n f
  • es  comunidad de pastos, n f

<Dret civil>

comunitat de pràctica

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  comunitat de pràctica, n f
  • es  comunidad de práctica

<Serveis socials > Persones > Agents>

Definició
Comunitat constituïda per a desenvolupar un coneixement especialitzat, compartint aprenentatges basats en la reflexió compartida sobre experiències pràctiques.
comunitat de propietaris

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  comunitat de propietaris, n f
  • es  comunidad de propietarios

<Dret civil > Drets reals>

Definició
Situació de copropietat respecte a un bé moble o immoble.
comunitat de propietaris

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comunitat de propietaris, n f
  • es  comunidad de propietarios

<Dret civil>

Definició
Situació en què dues o més persones comparteixen de manera conjunta i concurrent la titularitat d'una propietat o d'un altre dret real sobre un mateix bé o un mateix patrimoni.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • L'article 551-1 i següents del títol V del llibre V del Codi civil de Catalunya (CCCat) regulen les situacions de comunitat en què dues persones o més comparteixen de manera conjunta i concurrent la titularitat d'una propietat o d'un altre dret real sobre un mateix bé o un mateix patrimoni.
    Aquestes situacions no es poden pressuposar com a segures, tret que així s'estableixi mitjançant una disposició legal expressa; en les situacions de comunitat sí que es pressuposa la comunitat romana si no es prova altra cosa. A part d'aquesta darrera, es pot parlar del règim jurídic de la propietat horitzontal, de la comunitat especial per torns i de la comunitat especial per raó de mitgeria, com a altres tipus de comunitat.
    La primera es regeix per les normes de l'autonomia de la voluntat i, supletòriament, per les disposicions del CCCat; la comunitat en règim de propietat horitzontal es regeix pel títol de constitució, que s'ha d'adequar a les disposicions d'aquest mateix codi; la comunitat per torns es regeix per títol de constitució, que també s'ha d'adequar a les disposicions d'aquesta regulació i, supletòriament, per les normes de la propietat horitzontal, d'acord amb la naturalesa específica que tingui. La mitgeria també es regeix per aquest codi.
    En cas de comunitat es pressuposa l'existència d'una comunitat romana, regulada pels articles 552-1 i següents del CCCat, que implica l'existència de tants drets com cotitulars hi ha. El dret de cada titular queda limitat pels drets dels altres cotitulars. Cada dret indica la quota de participació en l'ús, el gaudi, els rendiments, les despeses i les responsabilitats de cada membre de la comunitat. Per aquest motiu, els drets i les quotes es consideren iguals llevat que es provi el contrari.
    La comunitat es pot constituir a partir d'un negoci jurídic, ja sigui per adquisició conjunta per més d'una persona de la propietat, ja sigui per una alienació d'una part indivisa amb reserva d'una altra part; d'usucapió, de disposicions per causa de mort o de la llei.
    En la comunitat romana cada titular pot disposar lliurement del seu dret en la comunitat, alienar-lo i gravar-lo, cadascun pot disposar de l'objecte indeterminat que li correspondrà en el moment futur de la divisió; ja que mentre dura la situació d'indivisió l'adquirent no s'incorpora a la comunitat i, per tant, no pot exigir la divisió.
    Si es vol alienar un dret a títol onerós a favor de terceres persones alienes a la comunitat, si no s'ha atorgat altra cosa en el títol de constitució de la comunitat, correspon als altres cotitulars el dret de tanteig per a adquirir-lo pel mateix preu o valor i en les condicions convingudes amb aquelles. Els cotitulars que volen transmetre un dret han de notificar a la resta de la comunitat, d'una manera fefaent, la decisió d'alienar i les circumstàncies de la transmissió. El tanteig es pot exercir en el termini d'un mes comptat des del moment en què es fa la notificació. Si no hi ha notificació o si la transmissió es fa per un preu o en unes circumstàncies diferents de les que hi consten, el tanteig comporta el dret a retracte, que es pot exercir en el termini de tres mesos comptats des del moment en què els altres cotitulars tenen coneixement de l'alienació i de les circumstàncies en què s'ha fet o des de la data en què s'inscriu la transmissió en el registre corresponent.
    Si hi ha diversos cotitulars que pretenen exercir-lo els correspon el tanteig i retracte en proporció amb els drets respectius en la comunitat. Aquests drets són renunciables i en el títol de constitució de la comunitat també es poden excloure; i si l'objecte de la comunitat és la propietat sobre un bé immoble cal que la renúncia es faci en escriptura pública.
    L'article 552-5 estableix la renúncia dels drets de la comunitat, la qual implica l'acreixement dels altres cotitulars en proporció amb llurs drets sense la necessitat d'acceptació expressa, però sens perjudici de poder-hi renunciar. La renúncia no eximeix els renunciants del compliment de les obligacions anteriors i pendents per raó de la comunitat, i aquesta ha de constar en escriptura pública si la comunitat té per objecte la propietat o un dret real sobre un bé immoble o sobre participacions en societats mercantils.
    Pel que fa als drets i deures sobre l'objecte de la comunitat, els titulars en poden fer ús d'acord amb la seva finalitat social i econòmica, i de manera que no perjudiqui els interessos de la comunitat ni els dels altres cotitulars. Els fruits i rendiments que se'n derivin són dels cotitulars en proporció amb la quota que tenen, i si n'hi ha de percebuts només per un cotitular, aquest ha de retre compte als altres d'acord amb les normes de l'administració de béns aliens.
    Un cotitular no pot modificar l'objecte de la comunitat, ni tan sols per a millorar-lo o fer-lo més rendible, si no és amb el consentiment dels altres; no obstant això, si un cotitular fa obres que milloren aquest objecte sense que els altres hi manifestin oposició expressa dins l'any següent a llur execució, pot exigir el rescabalament amb els interessos legals meritats des del moment en què els reclama fefaentment.
    Pel que fa a l'administració de la comunitat, l'article 552-7 del CCCat disposa que correspon a tots els cotitulars; i aquests per majoria acorden els actes d'administració ordinària, que obliguen la minoria dissident. Els actes d'administració extraordinària s'acorden amb una majoria de tres quartes parts de les quotes.
    La distribució de les despeses es duu a terme en proporció amb la quota de cada cotitular en relació amb les despeses necessàries per a la conservació, l'ús i el rendiment de l'objecte de la comunitat i també amb les de reforma i millora que hagi acordat la majoria. Els cotitulars que han avançat despeses poden exigir als altres el reemborsament de la part que els correspon més els interessos legals meritats des del moment en què els reclamin.
    Les causes de dissolució d'una comunitat són: a) divisió de la cosa o patrimoni comú; b) reunió en una sola persona de la totalitat dels drets; c) destrucció de la cosa comuna o pèrdua del dret; d) conversió en una comunitat especial; e) acord unànime o renúncia de tots els cotitulars, i f) venciment del termini o compliment de la condició resolutòria pactats.
    Qualsevol titular pot exigir, en qualsevol moment i sense expressar-ne els motius, la divisió de l'objecte de la comunitat; i se'n pot pactar la indivisibilitat per unanimitat durant deu anys com a màxim. La divisió no es pot reclamar quan l'objecte és una nau o un local que es destina a places d'aparcament o trasters, de manera que cada titular té l'ús d'una plaça o de més d'una, si no s'acorda prèviament modificar-ne l'ús.
    Qualsevol titular, si no es posen d'acord per a dividir la comunitat, pot instar la divisió davant l'autoritat judicial, i si el bé és susceptible d'adoptar el règim de propietat horitzontal, es pot establir aquest règim adjudicant els elements privatius de manera proporcional als drets en la comunitat i compensant en metàl·lic els excessos, distribuint proporcionalment les obres i les despeses necessàries. També es pot fer la divisió adjudicant a un o diversos cotitulars el dret real d'usdefruit sobre el bé objecte de la comunitat i als altres la nua propietat.
    Quan un cotitular té quatre cinquenes parts de les quotes o més pot exigir l'adjudicació de la totalitat del bé objecte de la comunitat pagant en metàl·lic el valor pericial de la participació dels altres cotitulars.
    A part, si l'objecte de la comunitat és indivisible o desmereix de valor en dividir-se, o és una col·lecció que integra patrimoni artístic, bibliogràfic o documental, s'adjudica al cotitular que hi tingui interès i, s'hi n'hi ha més d'un, al que tingui la participació més gran.
    Les comunitats ordinàries entre cònjuges es poden dividir en un procediment de separació, divorci o nul·litat matrimonial; i es poden dividir en la totalitat o en una part dels béns.
    L'efecte de la divisió és l'atribució a cada adjudicatari en exclusiva de la propietat del bé, i no perjudica les terceres persones, que conserven els drets sobre l'objecte de la comunitat.
  • V. t.: propietat horitzontal n f
  • V. t.: comunitat especial per torns n f
  • V. t.: mitgeria n f