Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "comicitat" dins totes les àrees temàtiques
<Dret / Agricultura>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca comunitat de regants, n f
- es comunidad de regantes
- fr communauté d'irrigants
- en association of irrigators
<Dret / Agricultura>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca comunitat de reparcel·lació, n f
- es comunidad de reparcelación, n f
<Dret administratiu > Urbanisme>
Definició
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca comunitat de seguretat, n f
- es comunidad de seguridad
- fr communauté de sécurité
- it comunità di sicurezza
- en security community
- ar مجتمع أمني
<Aproximacions teòriques i doctrines>
Definició
Nota
- 1. El terme comunitat de seguretat va ser formulat per Karl Deutsch el 1957.
- 2. Hi ha dos tipus de comunitats de seguretat: la comunitat de seguretat amalgamada és la unió de dos o més estats prèviament independents en un nou estat amb un sol govern; la comunitat de seguretat pluralista és l'associació de dos o més estats independents amb el propòsit de cooperar, en què cada estat manté la unitat política i el seu govern.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca comunitat diglòssica, n f
- es comunidad diglósica
- fr communauté diglossique
- en diglossic community
<Lingüística>
Definició
Nota
- En aquestes comunitats la llengua A (o alta) és, generalment, la que s'ensenya a l'escola, s'usa en els actes religiosos, en els mitjans de comunicació, en l'administració, en les obres literàries, etc., i, per tant, és la que té un major prestigi social. La llengua B (o baixa), en canvi, s'usa en els àmbits familiars i informals.
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Comunitat Econòmica de l'Àfrica de l'Oest, n f
- ca CEAO, n f sigla
- es Comunidad Económica del Africa Occidental
- es CEAO sigla
- fr Communauté économique de l'Afrique de l'Ouest
- fr CEAO sigla
- en West African Economic Community
- en WAEC sigla
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Central, n f
- ca CEEAC, n f sigla
- es Comunidad Económica de los Estados Centro-Africanos
- es CEEAC sigla
- fr Communauté économique des États d'Afrique centrale
- fr CEEAC sigla
- en Economic Community of Central African States
- en CEEAC sigla
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca Comunitat Econòmica Europea, n f
- ca CEE, n f sigla
- es Comunidad Económica Europea
- en European Economic Community
<Economia i empresa>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca comunitat educativa, n f
- es comunidad educativa
- fr communauté éducative
- en educational community
<Educació > Organització i gestió educatives > Planificació i gestió educatives>
Definició
Nota
- La comunitat educativa d'un centre educatiu està formada pel professorat, l'alumnat, els pares i mares d'alumnes, el personal no docent i, en el cas d'un centre públic, també per una representació de l'ajuntament del municipi.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca comunitat en mà comuna, n f
- ca comunitat germànica, n f sin. compl.
- es comunidad en mano común
- es comunidad germánica
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La disposició sobre el bé que els copropietaris tenen en copropietat i la dissolució de la comunitat requereixen una actuació conjunta de tots els comuners. Així, a diferència de la comunitat romana, la comunitat en mà comuna té més vocació de permanència.
La comunitat en mà comuna no té regulació general en el dret català ni en l'espanyol. D'aquesta manera, només es poden enumerar casos concrets que responen a aquest model; per exemple, la societat de gananciales (art. 1344 al 1410 CC) o les adquisicions oneroses amb pacte de supervivència (art. 231-15 al 231-18 CCCat). - V. t.: comunitat romana n f
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca comunitat especial per torns, n f
- es comunidad especial por turnos
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Les situacions de comunitat són aquelles en què dues persones o més comparteixen de manera conjunta i concurrent la titularitat d'una propietat o d'un altre dret real sobre un mateix bé o un mateix patrimoni, i n'és un exemple la comunitat especial per torns. Aquesta última comunitat, concretament, és regulada per l'article 554-1 del Codi civil de Catalunya (CCCat).
La comunitat per torns es regeix pel títol de constitució, que també s'ha d'adequar a les disposicions del CCCat i, supletòriament, per les normes de la propietat horitzontal, d'acord amb la naturalesa específica que tingui.
Així doncs, tocant al règim jurídic, en una comunitat especial per torns els titulars tenen dret a gaudir del bé sobre el qual recau, amb caràcter exclusiu, i per unitats temporals discontínues i periòdiques. Aquest règim implica: l'existència del torn, que delimita la participació dels titulars en la comunitat; la configuració d'una organització per a l'exercici dels drets i el compliment dels deures dels titulars dels torns, i l'exclusió de l'acció de divisió i dels drets d'adquisició de caràcter legal entre els titulars.
Poden ser objecte de comunitat per torns els edificis destinats a habitatges unifamiliars dotats de mobiliari i instal·lacions suficients que siguin susceptibles d'un ús reiterat i divisible en torns; i també els vaixells i les aeronaus no comercials i els béns mobles identificables d'una manera clara i equipats adequadament per a un ús també reiterat i divisible en torns.
En aquest sentit, l'article 554-3 CCCat defineix en què consisteix el torn: determina que es tracta d'una unitat temporal, discontínua i periòdica, no inferior a una setmana, que serveix de mòdul per a atribuir l'aprofitament exclusiu del bé i la contribució a les despeses generals. La titularitat d'un, sigui quin sigui el seu valor, atribueix un vot en la junta de la comunitat.
En canvi, no poden ser objecte de la comunitat per torns els edificis dividits en règim de propietat horitzontal ni els elements privatius que en formen part, tret que es tracti d'edificis amb menys de set elements privatius i es constitueixi una comunitat per torns per a cada unitat o element.
L'aprofitament per torns que s'estableix sobre un edifici o un conjunt immobiliari, o sobre un sector diferenciat d'aquests per a l'explotació turística o de vacances per temporada, s'ha de regir necessàriament per les normes del contracte d'aprofitament per torns.
Per a constituir una comunitat per torns cal atorgar un títol de constitució una vegada s'hagi acabat la construcció del bé sobre el qual recau, i aquest hagi estat moblat i equipat adequadament. El títol de constitució ha de constar en escriptura pública i s'ha d'inscriure en el Registre de la Propietat, i ha de ser atorgat pels propietaris de la comunitat.
En el títol de constitució cal que constin, entre altres dades, la identificació del bé, la durada de la comunitat, la fixació del torn, la determinació de la quota de contribució, el mobiliari i els serveis inherents al bé. I cal fer-hi una reserva, com a mínim, de dues setmanes l'any que no es poden configurar com a torns, per a reparacions, neteja, manteniment i altres finalitats d'utilitat comuna. Aquest títol de constitució també pot contenir uns estatuts.
Amb relació als drets, el torn faculta el titular a aprofitar el bé que és objecte de la comunitat d'una manera exclusiva durant el període de temps que representa o a cedir l'aprofitament a una altra persona; a participar en la gestió, l'administració i la representació de la comunitat, d'acord amb el que estableix el títol de constitució, i a disposar del torn, entre vius o per causa de mort, a títol onerós o gratuït (art. 554-9 CCCat).
Pel que fa a les obligacions, l'article 554-10 del CCCat estableix que el titular ha de pagar les despeses generals i les inherents al torn que li pertoquin; utilitzar el bé d'acord amb l'ús corresponent, respectar els drets dels altres titulars i actuar en interès de la comunitat, i pagar els desperfectes que pateixi el bé la setmana o les setmanes en què en gaudeix, sense perjudici de les accions que li corresponguin contra terceres persones.
El règim de comunitat per torns s'extingeix voluntàriament per acord unànime dels titulars i, forçosament, pel transcurs del termini que fixa el títol de constitució, que no pot ser inferior a tres anys ni superior a cinquanta; també per la pèrdua o destrucció del bé. L'extinció de la propietat per torns comporta una situació de comunitat ordinària.
