Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "comicitat" dins totes les àrees temàtiques
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca Comunitat Europea de l'Energia Atòmica, n f
- ca CEEA, n f sigla
- es Comunidad Europea de la Energía Atómica
- es CEEA sigla
- es EURATOM sigla
- en European Community of the Atomic Energy
- en EURATOM sigla
<Economia i empresa>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, n f
- ca CECA, n f sigla
- es Comunidad Europea del Carbón y del Acero
- es CECA sigla
- en European Community of the Coal and the Steel
- en ECSC sigla
<Economia i empresa>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca comunitat familiar, n f
- es comunidad familiar
<Dret civil>
Definició
Nota
-
És una institució del dret civil català històric consuetudinari que té la base en els heretaments, que, segons el derogat article 71 de la Compilació del dret civil especial de Catalunya, s'entenien atorgats a favor dels contraents sota el pacte d'unitat econòmica familiar. S'elevava a llei, llevat que s'establís en contra, el costum que organitzava la família (constituïda per l'heretant, l'hereu i llurs respectives esposes i els fills comuns) des de la unitat econòmica i el treball posat en comú, amb l'aportació d'ingressos i rendes consegüent, a fi d'atendre millor les necessitats de la casa i les particulars dels membres que tenia.
El concepte de casa transcendeix el significat literal de la paraula i fa referència a una comunitat convivencial localitzada en un lloc determinat, amb vocació de ser perllongada sense solució de continuïtat en el transcurs del temps i de les generacions que integren la família.Històricament, aquest ens tenia la raó de ser essencial en una explotació, normalment agrícola i/o ramadera, i res no impedia que fos de caràcter industrial o comercial.
Aquesta casa comunitat ha de ser considerada una espècie d'ens moral que integra tots els individus que hi són acollits, les necessitats de la qual i les conveniències col·lectives estan per sobre de les dels subjectes que la formen.
L'esmentat article 71 fou substituït per l'article 75.1 de la Llei 40/1991, del 30 de desembre, del Codi de successions (CS), també derogat amb l'entrada en vigor del llibre quart del Codi civil de Catalunya (CCCat), que va suprimir la presumpció del pacte de convivència, i, que amb una redacció més realista i moderna, establí que els heretaments a favor dels contraents no obliguen l'hereu i l'heretant, ni llurs famílies, a compartir una sola llar ni a constituir una comunitat familiar. El precepte afirma que es poden atorgar heretaments sota el pacte d'unitat econòmica familiar, que, excepte estipulació en contra, l'heretant, l'hereu i llurs consorts respectius contreguin l'obligació d'unir els esforços sota l'adreça i la lliure administració del primer i d'aportar a la comunitat familiar tots els ingressos i les rendes dels seus béns per a atendre millor les necessitats de la casa i les particulars dels membres que en formen part.
Era unànime la doctrina que considerava que el pacte de convivència era compatible i no s'oposava en res al règim econòmic matrimonial, que normalment és el legal de separació de béns. El pacte de convivència es podia resoldre si les voluntats de tots els implicats s'unien en aquest sentit.
D'altra banda, si es trencava la convivència del grup i no s'havia pactat res en contra, calia atenir-se al contingut del pacte; però si no s'havia convingut res, la doctrina entenia que no es produïa la resolució automàtica de l'heretament, però l'heretant tenia la possibilitat de resoldre-ho per l'alteració substancial de les bases del contracte; si no fos així, se'n perdria la finalitat. Encara que el matrimoni es dissolgués per divorci, els heretaments i les donacions a favor d'un dels contraents conservaven l'eficàcia si l'afavorit continuava treballant per la casa i hi havia descendència del matrimoni. Però, en cas contrari, i si el cònjuge contreia nou matrimoni, l'heretament i les donacions eren revocables per la voluntat de l'heretant o donant.
Alguns autors consideraven antiquada aquesta part de la llei i dubtaren de la seva utilitat, tenint en compte el gran canvi experimentat en la societat actual, tant en l'àmbit social com en l'econòmic, el sociològic i, fins i tot, el psicològic i el cultural, i en les persones d'avui en relació amb l'època en què aquesta figura tenia raó de ser. Per aquest motiu, l'esmentada institució no s'ha incorporat en l'actual regulació vigent del CCCat.
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca comunitat germànica, n f
- ca comunitat en mà comuna, n f sin. compl.
- es comunidad en mano común
- es comunidad germánica
<Dret civil > Drets reals>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca comunitat hereditària, n f
- es comunidad hereditaria
<Dret civil > Dret de successions>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca comunitat hereditària, n f
- es comunidad hereditaria
<Dret civil>
Definició
Nota
-
La comunitat hereditària no disposava anteriorment de cap regulació específica i unitària com a situació en la normativa catalana. Arran de l'aprovació del llibre quart del Codi civil de Catalunya (CCCat) hi ha un capítol que la regula.
Així, l'article 463-1 del CCCat estableix, en relació amb la concurrència d'una pluralitat d'hereus a la successió, simultàniament, que aquests adquireixen el patrimoni hereditari en proporció a les quotes respectives; i les obligacions i les càrregues hereditàries es divideixen entre els cohereus en proporció a les quotes respectives, sense solidaritat entre ells.
La comunitat hereditària sorgeix quan són cridats a una mateixa herència simultàniament una pluralitat d'hereus que l'accepten. La simultaneïtat és essencial, ja que és indispensable la coincidència temporal efectiva de les distintes titularitats que s'adquireixen amb l'acceptació; altrament, hi hauria hereus successius, però no cohereus. Igualment, cal que els cridats ho siguin a una mateixa herència no partida, és a dir, que el testador no hagi procedit per si mateix a dividir l'herència entre els instituïts.
La vocació hereditària ho ha de ser a títol universal, la qual cosa exclou els successors a títol particular, com ara el legatari, i els cridats a un valor, com ara el legitimari que no sigui a més hereu i el legatari de part alíquota. No són cohereus, tampoc, els instituïts en cosa certa, vitalíciament i en usdefruit, llevat que pel joc dels principis successoris hagin de ser considerats com a hereus universals, purs i lliures.
Sigui com sigui, la situació de comunitat hereditària és transitòria, perquè qualsevol cohereu té legitimació per a sol·licitar la partició de l'herència i perquè hi ha un límit temporal. No obstant això, pel que fa a la durada de la comunitat, el causant pot ordenar, i els hereus acordar unànimement, que, tant respecte a l'herència com a béns concrets d'aquesta, no es faci la partició durant un termini que no pot excedir els deu anys a comptar de l'obertura de la successió. Aquest termini d'indivisió, tanmateix, es pot allargar fins a quinze anys respecte de la residència habitual dels cohereus si aquest és cònjuge, convivent en parella estable o fill del causant. En cas que el causant o cohereus pactin un termini superior a l'esmentat, se n'ha de reduir l'excés.
Encara que hi hagi una prohibició o un pacte d'indivisió, el jutge, a instància de qualsevol cohereu, pot autoritzar la partició o una bestreta parcial en béns de l'herència o en diners encara que no n'hi hagi, si sobrevé una causa justa.
L'article 463-3 del CCCat disposa que els cohereus poden usar els béns de la comunitat i apropiar-se'n els fruits i els rendiments; l'ús i el gaudi exclusiu de determinats béns de la comunitat hereditària per part d'un o alguns dels cohereus no deixa aquests béns fora de la partició hereditària, llevat que hagin estat usucapits per llurs posseïdors en concepte de titulars exclusius.
Pel que fa a l'administració, si no hi ha cap persona especialment legitimada per a administrar l'herència, a instància de qualsevol interessat, el jutge pot adoptar les mesures que consideri oportunes per a conservar el cabal hereditari, fins i tot, pot nomenar un administrador. En cas que no hi hagi una persona especialment legitimada per cap d'aquestes vies, l'administració del cabal hereditari correspon als hereus. Els cohereus estan legitimats individualment per a fer els actes necessaris de conservació i defensa dels béns.
En relació amb els actes de disposició de béns, la comunitat hereditària els acorda per unanimitat. Les contraprestacions i les indemnitzacions percebudes per raó d'actes de disposició o de la pèrdua o el menyscabament de béns de la comunitat hereditària, i també els béns adquirits a càrrec d'aquestes contraprestacions i indemnitzacions, s'integren en la comunitat per subrogació real (art. 463-5 CCCat).
Per acabar, cada cohereu pot disposar de la seva quota hereditària i, en cas de compravenda o dació en pagament a favor de persones que no siguin cohereves, els altres cohereus poden exercir en proporció a les quotes respectives els drets de tanteig i retracte, dins el termini i la forma establerts per la llei (art. 463-6 CCCat).
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Comunitat i Mercat Comú del Carib, n f
- ca Comunitat del Carib, n f sin. compl.
- ca CARICOM, n f sigla
- es Comunidad del Caribe
- es Comunidad y Mercado Común del Caribe
- es Mercado Común del Caribe
- es CARICOM sigla
- fr Communauté des Caraïbes
- fr Marché commun des Caraïbes
- fr CARICOM sigla
- en Caribbean Community
- en Caribbean Community and Common Market
- en CARICOM sigla
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca comunitat internacional, n f
- es comunidad internacional, n f
<Dret internacional>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca comunitat internacional, n f
- es comunidad internacional
- fr communauté internationale
- it comunità internazionale
- en international community
- ar مجتمع دولي
<Aproximacions teòriques i doctrines>
Definició
<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Aprenentatge i Llenguatge en l'Educació Infantil [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, [2007]. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149379_37211_mestre_indd.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca comunitat lingüística, n f
- es comunidad lingüística, n f
- en speech community, n
<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>
