Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "compet��ncia" dins totes les àrees temàtiques

competència comunicativa competència comunicativa

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  competència comunicativa, n f
  • es  competencia comunicativa
  • fr  compétence communicative
  • en  communicative competence

<Educació > Didàctica > Currículum>

Definició
Coneixement pràctic i no necessàriament explícit de les regles gramaticals, culturals i socials que regeixen la utilització de la llengua en el context social.
competència comunicativa competència comunicativa

<Llengua > Lingüística > Lingüística textual>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:

ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  competència comunicativa, n f

<Lingüística textual>

Definició
Domini pràctic de la llengua que té un parlant en el mode productiu i el mode receptiu per a la consecució dels seus propòsits pragmàtics.

Nota

  • Són vessants de la competència comunicativa la competència discursiva, la competència gramatical, la competència semàntica i la competència pragmàtica.
competència comunicativa competència comunicativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  competència comunicativa, n f
  • ca  competència pragmàtica, n f sin. compl.
  • es  competencia comunicativa
  • es  competencia pragmática
  • fr  compétence communicative
  • fr  compétence pragmatique
  • en  communicative competence
  • en  pragmatic competence

<Lingüística>

Definició
Competència que inclou, a més del model abstracte de la llengua, la capacitat de dominar situacions de parla concretes en contextos apropiats.

Nota

  • En general, la competència comunicativa s'identifica amb allò que un parlant necessita saber per a comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants.
competència comunicativa competència comunicativa

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  competència comunicativa, n f
  • es  competencia comunicativa, n f
  • en  communicative competence, n

<Cultura i identitat > Llengua i comunicació>

Definició
Coneixement pràctic i no necessàriament explícit de les regles gramaticals, culturals i socials que regeixen la utilització de la llengua en el context social.

Nota

  • El terme competència comunicativa va ser encunyat pel lingüista i sociòleg estatunidenc Dell Hymes el 1962.
competència comunicativa competència comunicativa

<Llengua. Literatura > Estudis de traducció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Berta Martín Ayala, procedeix de l'obra següent:

MARTÍN AYALA, Berta. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Elaboració d'un diccionari terminològic de traductologia [recurs electrònic]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2023. Treball de fi de grau.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  competència comunicativa, n f
  • ca  competència pragmàtica, n f sin. compl.
  • es  competencia comunicativa, n f
  • es  competencia pragmática, n f sin. compl.
  • fr  compétence comunicative, n f
  • fr  compétence pragmatique, n f sin. compl.
  • en  comunicative competence, n
  • en  pragmatic competence, n sin. compl.

<Estudis de traducció>

Definició
Capacitat del traductor o intèrpret d'utilitzar correctament la llengua per a poder expressar i entendre els missatges.
competència concurrent competència concurrent

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  competència concurrent, n f
  • es  competencia concurrente
  • fr  compétence concurrente
  • en  concurrent jurisdiction

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Definició
Competència judicial internacional directa atribuïda per l'ordenament del fòrum als tribunals del fòrum, sense excloure la possibilitat de reconèixer, en aquest fòrum, una decisió procedent d'un altre estat sobre la mateixa matèria.
competència concurrent competència concurrent

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  competència concurrent, n f
  • es  competencia concurrente, n f

<Dret administratiu > Organització administrativa>

Definició
Competència administrativa sobre una matèria atribuïda a diversos òrgans o ens per títols jurídics diferents.
competència concurrent competència concurrent

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  competència concurrent, n f
  • es  competencia concurrente, n f

<Dret constitucional>

competència conjunta competència conjunta

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  competència conjunta, n f
  • es  competencia conjunta, n f

<Dret administratiu > Organització administrativa>

Definició
Competència administrativa sobre una matèria atribuïda a dos o més òrgans o ens, els quals intervenen sovint de manera successiva.
competència cultural competència cultural

<Ciències de la salut > Bioètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>

  • ca  competència cultural, n f
  • es  competencia cultural, n f
  • en  cultural competence, n

<Bioètica > Atenció sanitària > Relació assistencial>

Definició
Capacitat efectiva de relacionar-se amb persones de cultures diferents, a partir del reconeixement dels valors, les creences, els estils de vida i els costums propis d'altres cultures i del seu respecte.