Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "compleci��" dins totes les àrees temàtiques

complexitat complexitat

<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>

  • ca  complexitat, n f
  • es  complejidad, n f
  • fr  complexité, n f
  • en  complex situation, n
  • en  complexity, n

<Atenció a salut mental i addiccions > Model d'atenció>

Definició
Situació d'una persona que presenta un perfil de necessitats socials i sanitàries múltiples i d'alta intensitat que requereixen una atenció compartida i un sistema de gestió de casos específic.

Nota

  • La complexitat es pot deure a factors diversos, com ara la concurrència de dos trastorns mentals o dos trastorns per ús de substàncies o més, una comorbiditat orgànica important, una discapacitat o condicions socials adverses.
complexitat complexitat

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  complexitat, n f
  • es  complejidad, n f
  • fr  complexité, n f
  • en  complex situation, n
  • en  complexity, n

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Definició
Situació d'una persona que presenta un perfil de necessitats complexes degudes a la presència o a la concurrència de malalties, a la seva manera d'utilitzar els serveis, al seu entorn o a la capacitat limitada de resposta per part del sistema, raó per la qual requereixen una atenció compartida i un pla individual específic.
complexitat educativa complexitat educativa

<Pedagogia. Ensenyament>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  complexitat educativa, n f
  • es  complejidad educativa
  • en  educational complexity

<Pedagogia. Ensenyament>

complicitat complicitat

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  complicitat, n f
  • es  complicidad
  • en  aiding and abetting
  • en  complicity

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Participació intencional en un fet delictiu consistent a instigar-lo, facilitar-ne els mitjans o ajudar l'autor principal.
conjunció completiva conjunció completiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  conjunció completiva, n f
  • es  conjunción completiva
  • fr  conjonction complétive
  • en  completive conjunction

<Lingüística>

Definició
Conjunció subordinant que introdueix una oració que desenvolupa una funció equivalent a la d'un sintagma nominal.

Nota

  • Per exemple, que en l'oració Volia que anàrem a Eivissa. Són completives les conjuncions que i si.
model de complexitat social model de complexitat social

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  model de complexitat social, n m
  • es  modelo de complejidad social
  • en  social complexity model

<Arqueologia > Teoria>

Definició
Model que infereix l'estructura i la complexitat d'una societat de les anàlisis de variabilitat de l'energia esmerçada en la construcció de tombes i els dipòsits funeraris.
obra menor obra menor

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  obra menor, n f
  • es  obra menor
  • fr  second oeuvre
  • en  completion
  • en  finish [US]
  • en  finishings [GB]
  • en  light work

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Obra que per la seva poca complexitat no exigeix l'elaboració de cap projecte ni la direcció tècnica per part d'un facultatiu.
oració completiva oració completiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració completiva, n f
  • es  oración completiva
  • fr  phrase complétive
  • en  complement clause

<Lingüística>

Definició
Oració que exerceix una funció sintàctica equivalent a la de qualsevol complement de l'oració simple.
oració completiva oració completiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració completiva, n f
  • es  oración completiva
  • fr  proposition complétive
  • en  complement clause

<Lingüística>

Definició
Oració subordinada que desenvolupa funcions equivalents a les del sintagma nominal i rep, per això, el nom de subordinada substantiva en la gramàtica tradicional.

Nota

  • Les completives estan introduïdes per la conjunció que o si si el verb té forma finita: Volia que anàrem a Eivissa, No sé si vindran. Si el verb té forma no finita, la completiva sol estar mancada de nexe: Volien anar a Eivissa. En algun cas, però, pot ser introduïda de manera opcional per la preposició de: Hem decidit d'anar-hi.
passada completa passada completa

<09 Esports de pilota > 07 Futbol americà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  passada completa, n f
  • es  pase completo
  • fr  passe complète
  • en  complete pass
  • en  completion

<Esport > 09 Esports de pilota > 07 Futbol americà>

Definició
Passada cap endavant en què la pilota, sense tocar el camp de joc, és rebuda pel company d'equip a qui anava destinada, que manté tots dos peus a l'interior del camp de joc.