Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "compliment��s" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI compliment normatiu, acompliment normatiu o compliància? 0 CRITERI compliment normatiu, acompliment normatiu o compliància?

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI compliment normatiu, acompliment normatiu o compliància?
  • es  conformidad, n f
  • es  cumplimiento, n m
  • fr  conformité, n f
  • en  compliance, n
  • en  regulatory compliance, n
  • de  Regelüberwachung, n f
  • de  Überwachung, n f

<Economia. Empresa > Finances>

Definició
Es considera que la forma adequada, en aquest àmbit, és compliment normatiu (nom masculí), i no *acompliment normatiu ni *compliància.

Els motius de la tria de compliment normatiu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament adequada, d'acord amb el significat normatiu de compliment.
(2) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(3) Té l'aval de la majoria d'especialistes consultats.

En canvi, les formes *acompliment normatiu i *compliància presenten problemes:
- *acompliment normatiu, tot i tenir el suport d'alguns especialistes, no és adequat semànticament perquè
compliance fa referència al fet d'adequar-se a una norma, de complir-la, i no pas de portar a terme una cosa manada (que és el significat de acomplir).
- *compliància és una adaptació del manlleu anglès original, que no es pot justificar a partir del català (caldria un verb inexistent del tipus *compliar, igual que variar dona invariància); la proximitat semàntica i morfològica del verb complir fa innecessari recórrer a l'adaptació.

El compliment normatiu és l'adequació dels procediments i de les actuacions d'una entitat financera a la normativa en vigor.

Nota

  • 1. En relació amb el compliment normatiu i en el mateix àmbit, també hi ha els termes relacionats responsable de compliment normatiu (nom masculí i femení, en anglès compliance officer); departament de compliment normatiu (nom masculí, en anglès compliance department); cap del departament de compliment normatiu (nom masculí i femení, en anglès chief compliance officer), i compliment normatiu penal (nom masculí, en anglès criminal compliance).

    En canvi, en l'àmbit de la física, sí que es considera adequada la forma compliància (nom femení, en anglès compliance), per fer referència a la mesura de la docilitat amb què una estructura, un òrgan o una substància poden ser deformats per una força sense ruptura.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de responsable de compliment normatiu i compliància al Cercaterm i de compliment normatiu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Com es diu compliance en català? És adequat compliància?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-diu-compliance-catala-adequat-compliancia).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
  • ca  Estructura denominacions: tornassolada gran (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: tornassolada petita (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: verdeta d'ull blanc (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: verdeta d'ull ros (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura dos complements en denominació: muntanyesa puntejada pirinenca (EXCEPCIÓ), n f
  • ca  Estructura uninominal denominacions: arlequí (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  Estructura uninominal denominacions: cleòpatra (EXCEPCIÓ), n f

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.

A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS

Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)

Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])

Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).

Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).

Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
  • ca  Estructura denominacions: tornassolada gran (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: tornassolada petita (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: verdeta d'ull blanc (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: verdeta d'ull ros (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura dos complements en denominació: muntanyesa puntejada pirinenca (EXCEPCIÓ), n f
  • ca  Estructura uninominal denominacions: arlequí (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  Estructura uninominal denominacions: cleòpatra (EXCEPCIÓ), n f

<Zoologia > Insectes>

Definició
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.

A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS

Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)

Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])

Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).

Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).

Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
òrgan de compliment normatiu penal òrgan de compliment normatiu penal

<Empresa > Compliment normatiu > Compliment normatiu penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE 19601:2017 Sistemes de gestió del compliment normatiu (compliance) penal. Requisits amb guia d'ús.

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 307 Gestió de Riscos, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (ESCI-UPF).

La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  òrgan de compliment normatiu penal, n m
  • es  órgano de compliance penal, n m
  • en  criminal compliance body, n

<Compliment normatiu penal>

Definició
Òrgan de l'organització dotat de poders autònoms d'iniciativa i control al qual es confia la responsabilitat de supervisar el funcionament i l'observança del sistema de gestió del compliment normatiu penal.

Nota

  • L'òrgan de compliment normatiu penal, de naturalesa col·legiada o unipersonal, pot ser:

    1) Un òrgan de l'organització que tingui legalment encomanada la funció de supervisar l'eficàcia dels seus controls interns. En el cas de societats cotitzades, societats emissores de valors i societats d'interès públic, és requisit legal la creació d'una comissió d'auditoria amb la funció de supervisar els controls interns.

    2) Un òrgan o unitat de l'organització ad hoc al qual l'òrgan d'administració atorga poders d'iniciativa i control.

    3) En el cas de les persones jurídiques de dimensions reduïdes, l'òrgan de compliment normatiu penal pot ser el mateix òrgan de govern.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acomplir, v tr
  • ca  complir, v tr sin. compl.
  • ca  donar compliment sin. compl.
  • ca  dur a terme sin. compl.
  • ca  executar, v tr sin. compl.
  • ca  portar a cap sin. compl.
  • ca  portar a efecte sin. compl.
  • ca  portar a terme sin. compl.
  • ca  realitzar, v tr sin. compl.
  • es  cumplimentar
  • es  cumplir
  • es  dar cumplimiento
  • es  desempeñar
  • es  ejecutar
  • es  llevar a cabo
  • es  llevar a efecto
  • es  llevar a término
  • es  verificar

<Dret públic>

Definició
Donar efecte o donar cap {a un projecte, a una ordre o a un encàrrec}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El personal administratiu ha d'acomplir les tasques que li pertoquen.

    Ex.: Ha de complir les seves obligacions com a president.

    Ex.: Cal donar compliment als objectius fixats en la reunió de la direcció.

    Ex.: Per encàrrec del seu cap, haurà de dur a terme un estudi de mercat.

    Ex.: El Govern ha executat un nou pla per fer front a la crisi.

    Ex.: El director ha demanat als treballadors que portin a cap les tasques més urgents.

    Ex.: Enguany, l'Ajuntament ha portat a efecte cinc projectes importants al municipi.

    Ex.: L'entitat escollida portarà a terme les activitats culturals fixades per l'Ajuntament.

    Ex.: Ha realitzat puntualment el projecte que li havia manat l'empresa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ADNc, n m
  • ca  cDNA, n m
  • ca  DNA complementari, n m
  • es  DNA complementario, n m
  • es  ADNc, n m sigla
  • es  cDNA, n m sigla
  • fr  ADN complémentaire, n m
  • fr  ADNc, n m sigla
  • fr  cDNA, n m sigla
  • en  complementary DNA, n
  • en  cDNA, n sigla

<Genètica molecular>

Definició
DNA que és sintetitzat per l'enzim transcriptasa inversa utilitzant l'mRNA com a motlle. El producte inicial és un DNA de cadena simple que és complementari a l'mRNA.
alimentació complementària alimentació complementària

<Alimentació infantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  alimentació complementària, n f
  • es  alimentación complementaria, n f
  • fr  alimentation complémentaire, n f
  • fr  alimentation d'appoint, n f
  • fr  régime additionel, n m
  • en  additional feeding, n
  • en  complementary feeding, n
  • en  weaning, n
  • de  Beikost, n f
  • de  Zukost, n f

<Alimentació infantil>

Definició
Alimentació que es proporciona al lactant addicionalment a la llet materna o la llet adaptada, que se sol iniciar després dels sis primers mesos d'alletament exclusiu.

Nota

  • L'equivalent anglès weaning fa referència, específicament, al procés d'acostumar l'infant a altres aliments a més de la llet materna o la llet adaptada, i els equivalents alemanys Beikost i Zukost es refereixen als aliments que es proporcionen a l'infant en aquest tipus d'alimentació.
al·lèrgia a l'alimentació enteral i als complements alimentaris al·lèrgia a l'alimentació enteral i als complements alimentaris

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a l'alimentació enteral i als complements alimentaris, n f
  • ca  al·lèrgia a l'alimentació enteral i als complements nutricionals, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la nutrició enteral i als complements alimentaris, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la nutrició enteral i als complements nutricionals, n f sin. compl.
  • en  enteral and supplement feeds allergy, n
  • cod  294918007

<Al·lergologia>

amplificador complementari amplificador complementari

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  amplificador complementari, n m
  • es  amplificador complementario
  • es  amplificador push-pull
  • en  push-pull amplifier

<Telecomunicacions > Tecnologia electrònica>

Definició
Amplificador, generalment de potència, que usa dos elements actius complementaris connectats i excitats de manera que en cada instant de temps l'un es troba en l'estat que es trobaria l'altre si funcionés a contrafase. Per exemple, el ^transistor NPN^, el ^transistor PNP^, el ^transistor PMOS^ i el transistor ^NMOS^. Aplicat a estructures de classe A, AB o B fa que l'eficiència sigui teòricament el doble.
angle complementari angle complementari

<Matemàtiques>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  angle complementari, n m
  • es  ángulo complementario
  • en  complementary angle

<Matemàtiques>