Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "compte" dins totes les àrees temàtiques
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Aplicacions per xarxa > Xarxes socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari de les xarxes socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/156>
- ca compte, n m
- es cuenta, n f
- fr compte, n m
- fr compte utilisateur, n m
- gl conta, n f
- it account, n m
- pt conta, n f
- ro cont, n n
- en account, n
<Xarxes socials > Facebook>, <Xarxes socials > Twitter>, <Xarxes socials > Instagram>, <Xarxes socials > LinkedIn>, <Xarxes socials > YouTube>, <Xarxes socials > Pinterest>, <Xarxes socials > Snapchat>, <Xarxes socials > TikTok>
Definició
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>
- ca compte, n m
- es cuenta, n f
- fr compte, n m
- en account, n
<Màrqueting digital > Eines i plataformes>
Definició
<TIC > Àmbit: Economia i empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>
- ca compte, n m
- es cuenta, n f
- fr compte, n m
- en account, n
<Màrqueting digital > Eines i plataformes>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca compte, n m
- es cuenta, n f
<Dret mercantil>
<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca compte, n m
- es cuenta
- fr compte
- en count
<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
Definició
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca compte
- en caution
<Localització > Fraseologia>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca compte, n m
- es cuenta
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Presenta d'una manera sintètica l'estat del patrimoni de la unitat econòmica (béns i drets), el resultat o la renda de l'activitat econòmica, i informació bàsica sobre els fets rellevants per al funcionament de la unitat econòmica.
La funció de la comptabilitat és acumular i transmetre la informació econòmica i financera relativa a l'activitat empresarial, enregistrant les transaccions, els moviments de béns i mercaderies, els drets, les propietats i les possessions, i els deutes i les obligacions envers les terceres persones.
Es basa, en primer lloc, en l'enregistrament cronològic dels ingressos i les despeses, tant des del punt de vista econòmic com financer; en segon lloc, en llur presentació, i, finalment, en llur comprovació. Ha de seguir uns criteris homogenis i ha de tenir una forma normalitzada, per a permetre la comparació entre anys (exercicis) i empreses. La unitat elemental és l'assentament, que, al seu torn, s'agrupa amb altres del mateix tipus en comptes.
Aquest enregistrament es basa en uns principis comptables que, tot i ser arbitraris, són raonables. S'anomenen principis comptables generalment acceptats i es fonamenten en l'expressió de l'enregistrament en termes monetaris, en la consideració de l'empresa com a unitat econòmica, en la valoració dels actius al cost d'adquisició, i en la dualitat, o partida doble, ja que es manté la igualtat d'actiu i passiu.
En la formulació dels comptes segons el pla comptable, els principis comptables obligatoris són la concepció d'empresa en funcionament, la prudència, l'enregistrament, el preu d'adquisició, l'acreditament, la correlació ingressos-despeses, la no-compensació, la uniformitat i la importància relativa.
Les persones interessades en la comptabilitat són tant externes a la gestió de l'empresa (accionistes, creditors, estat, empleats i públic en general) com internes a la gestió (directius i responsables). L'empresari, amb independència de les obligacions fiscals a què pot estar sotmès, està obligat per la legislació mercantil a portar la comptabilitat segons el que estableix el Codi de comerç, i d'acord amb el Pla General de Comptabilitat. Per a les societats anònimes, el text refós de la Llei n'estableix extensivament el contingut.
Els comptes anuals que han de formular comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, i la memòria, que formen una unitat. El balanç reflecteix la situació estàtica del patrimoni en un moment donat; comprèn els béns i drets que formen l'actiu de l'empresa i les obligacions que constitueixen el passiu, amb especificació dels fons propis. El compte de pèrdues i guanys quantifica la renda de l'empresa; recull els ingressos i les despeses de cada exercici i, per diferència, mostra el resultat corresponent. Finalment, la memòria completa, amplia i comenta la informació que s'obté del balanç i del compte de pèrdues i guanys.
Aquests documents o informes s'obtenen dels diferents llibres de comptes obligatoris. Els llibres de comptes obligatoris són el llibre diari i el llibre d'inventaris i comptes anuals. També és obligatori per a les societats anònimes el llibre d'actes. Fiscalment, hi ha altres llibres obligatoris: per exemple, per a l'impost sobre el valor afegit, el registre de factures emeses, el de factures rebudes, el de béns d'inversió, i el de determinades operacions comunitàries, entre altres.
El llibre diari és l'anotació correlativa de tots els fets economicoadministratius relatius a l'activitat de l'empresa.
El llibre d'inventaris i comptes anuals està format per l'inventari, els balanços de comprovació de sumes i saldos, i els comptes anuals. L'inventari recull la totalitat de béns, drets i obligacions, amb indicació de la quantitat i del valor de cada element, i la identificació corresponent. El balanç de comprovació de sumes i saldos presenta la totalitat dels comptes, ordenats correlativament segons les normes del pla comptable, i reflecteix la suma del deure i de l'haver, és a dir, resumeix la situació de tots els elements patrimonials.
El Pla General de Comptabilitat, o pla comptable, la versió actual fou aprovada el 1990, regula la forma de comptabilització i de presentació dels assentaments comptables de cada empresa; és l'instrument tècnic bàsic de la normalització comptable espanyola. Està estructurat en cinc parts: principis comptables, quadre de comptes, definicions i relacions comptables, comptes anuals i normes de valoració.
Del pla comptable se n'han fet diverses adaptacions sectorials: empreses constructores, immobiliàries, federacions esportives, de societats anònimes esportives, i hi ha previstes les del sector elèctric, societats concessionàries d'autopistes de peatge, i d'empreses del sector de captació, depuració i distribució d'aigües, entre altres.
Els comptes anuals, juntament amb l'informe de gestió i la proposta d'aplicació dels resultats, han de ser formulats pels administradors en els tres mesos posteriors al tancament de l'exercici social, i s'han de sotmetre a l'aprovació de la junta general. Els comptes i l'informe de gestió han de ser revisats i comunicats per un auditor de comptes, que ha de dictaminar si expressen la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera de la societat, si els comptes expressen el resultat de les operacions i els recursos obtinguts i aplicats en el període revisat, i si concorden amb l'informe de gestió.
En el termini d'un mes a partir de l'aprovació per la junta general, els comptes s'han de dipositar en el Registre Mercantil, juntament amb l'informe dels auditors i l'acord d'aprovació, i el d'aplicació del resultat. El Boletín Oficial del Registro Mercantil els publica posteriorment perquè tots els interessats en tinguin coneixement. El Registre conserva durant sis anys els comptes dipositats.
En el Codi d'Hammurabi (any 2000 aC) hi figuren textos que són un testimoni que llavors ja es portaven els comptes. També n'hi ha constància entre els egipcis, els grecs i els romans. La comptabilitat i, en conseqüència, els comptes, en la formulació actual, basada en la partida doble, el principi de la qual és l'enregistrament simultani dels assentaments a dos comptes diferents, sorgeix a principis del segle XIII a Itàlia, fruit de la pràctica mercantil, i s'estén posteriorment per Europa, alhora que es perfecciona (llibre de Massari, Gènova, 1340). Amb posterioritat, n'hi ha constància escrita dins un compendi dels coneixements matemàtics de l'època: Summa de arithmetica, geometria, proportioni e proporcionalità (1494), del frare italià Luca Pacioli, en el Tractatus XI: Particularis de computis et scripturis. El 1458, Benedetto Cotrugli, cònsol de Ragusa a Nàpols, escriu un manuscrit, publicat el 1573, sobre la matèria: Della mercatura e del mercante perfetto. Més recentment, cal assenyalar que al segle XX s'ha fet un gran esforç en la normalització comptable, per a aconseguir l'homogeneïtat de les dades i facilitar-ne la comprovació i agrupació. Així, les normes comptables dels serveis públics americans, dictades per la Federal Trade Commission el 1906, el Congrés Internacional de Barcelona del 1929, la unificació internacional de les comptabilitats d'assegurances del 1939, i els plans comptables que des de França (1947) es van estenent per diversos països, entre els quals, l'Estat espanyol. El primer pla comptable espanyol es va aprovar el 1973. El 1990, se'n va aprovar un d'adaptat als requeriments de la Comunitat Econòmica Europea. Aquesta adaptació era necessària, atesa la llibertat d'establiment que estableix el tractat de constitució de la CEE, i que implica una harmonització del dret de societats dels països membres.
La Directiva 78/660/CEE, del 25 de juliol, del Consell de la CEE (Quarta Directiva), regula els comptes dels diferents tipus de societats: anònima, anònima laboral, de responsabilitat limitada, etc., amb la finalitat de protegir els socis i terceres persones, coordinar les disposicions dels països membres relatives a l'estructura, el contingut i la publicitat dels comptes anuals i de l'informe de gestió, i establir unes condicions jurídiques mínimes equivalents relatives a l'amplitud de les informacions financeres que s'han de posar a l'abast del públic; determinar els esquemes obligatoris per a l'elaboració del balanç i del compte d'explotació i fixar el contingut mínim de la memòria i de l'informe de gestió, per tal que els comptes presentin una imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de la societat; coordinar les formes de valoració per permetre la comparació de la informació continguda, i, finalment, establir l'obligació de control dels comptes per part de persones habilitades. La Directiva 83/349/CEE, del 13 de juny, del Consell de la CEE (Setena Directiva), regula els comptes consolidats dels grups de societats.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca compte, n m
- es cuenta
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Llibre de comptes.
- Ex.: Portar els comptes en una casa de comerç, en una empresa.
- Ex.: Obrir un compte de crèdit.
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca compte, n m
- ca comptatge, n m sin. compl.
- es recuento
- fr comptage
- en count
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
Definició
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca compte, n m
- es cuenta, n f
- fr addition, n f
- en bill, n
- en check, n
- de Rechnung, n f
<Turisme > Gastronomia i restauració>
