Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "comte" dins totes les àrees temàtiques

amanida de magret d'ànec i formatge comté amb vinagreta de nous amanida de magret d'ànec i formatge comté amb vinagreta de nous

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de magret d'ànec i formatge comté amb vinagreta de nous
  • es  ensalada de magret de pato y queso comté con vinagreta de nueces
  • fr  salade de magret de canard et de fromage comté à la vinaigrette de noix
  • it  insalata di magret d'anatra e formaggio comté con vinaigrette di noci
  • en  magret of duck and Comté cheese salad with wallnut vinaigrette
  • de  Salat mit Entenmagret, Comté-Käse und Nussvinaigrette

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

Arecastrum romanzoffianum Arecastrum romanzoffianum

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Arecastrum romanzoffianum
  • es  palmera pindó
  • fr  cocotier du comte Romanzow
  • en  queen palm
  • nc  Arecastrum romanzoffianum
  • nc  Syagrus romanzoffianum

<Botànica>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
comté comté

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  comté
  • es  comté
  • fr  comté
  • it  comté
  • en  Comté
  • de  Comté

<Plats a la carta. Formatges>

comte | comtessa comte | comtessa

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comte | comtessa, n m, f
  • es  conde | condesa

<Història del dret>

Definició
Funcionari o funcionària delegat de l'autoritat pública que tenia assignada una demarcació territorial amb el títol de comtat.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Els comtes havien d'actuar com a representants del rei franc, que tenia la facultat tant de nomenar-los com de destituir-los. Llurs funcions, a més de les representatives, eren administratives, militars i judicials. Així, havien de rebre el jurament de fidelitat dels súbdits, publicar els manaments reials i encarregar-se de llur aplicació, administrar els béns fiscals -conjunt de béns assignats als comtes per a la retribució de llur càrrec- i percebre els drets corresponents en el marc del comtat, vigilar les encunyacions monetàries, reclutar i comandar l'host, mantenir l'ordre públic i presidir els tribunals de justícia. Els vescomtes eren llurs lloctinents i exercien funcions similars en àmbits més reduïts. Amb la creació de la Marca Hispànica (s. IX) es constituí un conglomerat de diversos comtats, al capdavant dels quals es nomenaren magnats gots («indígenes») o francs.
    El primer comte de Barcelona fou Berà, fill primogènit de Guillem de Tolosa, que era cosí de Carlemany, i d'una dama goda. Entre els comtats que formaven la Marca no existia una unitat, per bé que algun cop es confiés més d'una demarcació a una sola autoritat: el mateix Berà passà a governar un ampli conglomerat territorial que, a més de Barcelona, comprenia Girona, Besalú, el Conflent i Rasès.
    Des de la darreria del segle IX, els comtes catalans es començaren a desvincular dels reis de França. D'aquesta època en destaquen dues figures: Ramon I de Pallars-Ribagorça (mort després del 920) i Guifré el Pelós (†897), que era net del comte Bel·ló I de Carcassona (dinastia bel·lònida), i que fou comte d'Urgell-Cerdanya i de Barcelona-Girona-Besalú -comtat, aquest últim, que creà i feu repoblar. A l'un i l'altre, els succeïren llurs fills, moment a partir del qual s'inicià la pràctica de la transmissió hereditària de la dignitat comtal, juntament amb la creixent patrimonialització de la funció pública.
    Tanmateix, així com al començament predominà la pràctica del cogovern, segons la qual la totalitat dels fills heretaven del pare i governaven conjuntament presidits pel primogènit, gradualment s'anà afermant el dret de primogenitura, la qual cosa no evità la successiva fragmentació dels comtats: Pallars i Ribagorça se separaren a la mort del comte Ramon I (920), fet que donà lloc al naixement de dues cases comtals independents; Empúries i Rosselló se separaren el 991; Cerdanya i Besalú, el 994; Urgell se separà de Barcelona amb Ermengol I (992-1010), el primer de la sèrie dels comtes urgellesos. A partir del 1011, el Pallars restà dividit al seu torn en dos comtats (Jussà i Sobirà) que mai més no es tornarien a ajuntar. Així, dels primitius comtats catalans, nou arribaren a formar una línia dinàstica: Barcelona, Besalú, Cerdanya, Empúries, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ribagorça, Rosselló i Urgell.
    Aprofitant l'afebliment de la dinastia carolíngia (s. X), aquests comtes fruïren d'una independència de facto, que esdevingué plena arran del trasbals ocasionat per l'ofensiva d'Almansor contra Barcelona (985) i del relleu dinàstic operat a França, que portà a l'entronització dels reis capets (987), als quals ja només es reconeixeria una autoritat nominal. La plena independència de les cases comtals feu que cadascun dels titulars es presentés com a príncep en el seu domini respectiu.
    La futura Catalunya passà a ser regida, doncs, per diversos comtes independents, per bé que les seves famílies estaven emparentades. També estrenyeren lligams amb els homòlegs ultrapirinencs mitjançant aliances matrimonials: així, per exemple, Borrell II de Barcelona es casà amb Letgarda de Roergue i, després de la mort d'aquesta, amb Eimeruda d'Alvèrnia; Ramon Borrell es casà amb Ermessenda de Carcassona, i Ramon Berenguer I, en terceres núpcies, amb Almodis de la Marca, cosa que fixà les bases del futur expansionisme per terres occitanes. Els comtes de Cerdanya-Besalú, Empúries, Urgell i Ribagorça van establir vincles semblants, però van ser els de Barcelona els qui, aglutinant entorn seu els altres comtats, van conduir Catalunya cap a la seva època de plenitud, en un procés no exempt de dificultats. Ramon Berenguer I afrontà amb èxit la revolta dels feudals, que sotmeté obligant-los a prestar-li homenatge i jurament de fidelitat per les seves possessions.
    En el comtat, el comte era el cap de l'aristocràcia, situat al vèrtex de la piràmide feudal, tal com restà fixat en els Usatges de Barcelona. Així mateix, el comte barceloní imposà la supremacia del seu llinatge sobre els dels altres comtes: aquests reconegueren la seva senyoria superior i col·laboraren militarment en les empreses contra els sarraïns.
    L'època de Ramon Berenguer III assenyala un moment important en el procés vers la vertebració de Catalunya en un principat feudal sota l'hegemonia de Barcelona, quan també tingué lloc la incorporació dels comtats de Besalú (1111) i Cerdanya (1117) per la mort sense successió dels titulars respectius.
    El segle XII passà a ser l'època dels comtes reis per la unió amb Aragó arran de les esposalles (1137) de Ramon Berenguer IV amb l'hereva d'aquell regne, Peronella, filla de Ramir II d'Aragó. A partir d'aquest moment, el comte de Barcelona esdevingué príncep d'Aragó; els seus successors foren reis d'Aragó ensems que comtes de Barcelona, títol que, per raons de jerarquia, es mantingué en segon terme.
    A partir de mitjan segle XII es difongué l'escut dels quatre pals, l'emblema de la dinastia barcelonina que esdevingué el senyal de la casa reial d'Aragó. Les conquestes de Tortosa i de Lleida contribuïren a l'enaltiment del comte de Barcelona (a les Terres de Ponent, hi tingué un paper important el Casal d'Urgell, segon llinatge en importància després del barceloní). Tanmateix, els nous territoris de la Catalunya Nova ja no van donar lloc a nous comtats. Mentrestant, continuà el procés d'absorció dels que encara subsistien: Girard II va llegar el Rosselló (1172) a Alfons I de Catalunya-Aragó, després de morir sense descendència; el Pallars Jussà (1192) va ser cedit per Dolça, filla del comte Bernat Ramon I, al rei Alfons I.
    Entrant al segle XIII, tan sols es mantenien independents els comtats d'Urgell, Empúries i Pallars Sobirà. Aquest darrer, força més relacionat amb els territoris occitans, fou traspassat a la casa de Coserans (vers 1230) arran de la venda efectuada per la comtessa Guillema al seu segon marit, Roger II.
    Al segle XIII, el terme Catalunya designava el conjunt de terres configurades pels antics comtats més els territoris incorporats durant el segle anterior, amb zones veïnals en disputa amb Aragó.
    El vassallatge amb França, mantingut de iure, havia impedit als comtes barcelonins de prendre el títol de reis de Barcelona. Pel tractat de Corbeil (1258), Jaume I obtingué la sobirania de dret mitjançant la renúncia de Lluís IX de França a tota pretensió de sobirania sobre els territoris de l'antiga Marca Hispànica. Els sobirans de Catalunya, que per títol només eren comtes de Barcelona, foren considerats reis pels catalans.
    Amb Jaume II es reprengué la incorporació dels comtats d'Urgell i d'Empúries als dominis del Casal de Barcelona. Ermengol X d'Urgell lliurà el seu comtat al rei a canvi que la seva hereva, Teresa d'Entença, es casés amb l'infant Alfons, que, ja vidu, succeí el seu pare com a rei de la Corona d'Aragó. El 1328 Alfons va fer comte d'Urgell el seu segon fill, Jaume, que donà origen a un nou llinatge urgellenc, íntimament lligat a la Corona.
    La incorporació del comtat d'Empúries es produí poc després de la mort sense successor directe de Ponç VI. El 1325 passà a mans de l'infant Pere de Ribagorça, setè fill de Jaume II, que posteriorment el bescanvià amb el seu germà Ramon Berenguer pel comtat de les muntanyes de Prades, creat just un any abans. Així, als antics comtats (i vescomtats) carolingis se n'hi afegiren alguns de nous concedits per especial privilegi dels comtes reis a membres de llur família o als magnats més importants del país.
    Dels comtats antics ja només en quedava independent el Pallars Sobirà, ja que el de Ribagorça s'havia situat dins l'òrbita d'Aragó (1300). Pere III el Cerimoniós reincorporà als seus dominis (1343) els comtats de Rosselló i Cerdanya, que arrabassà al rei de Mallorca, que els posseïa des que Jaume I creà aquest reialme a favor del seu segon fill homònim.
    El 1353 es creava el comtat de Cervera, que es vinculà a la persona del primogènit reial. Amb Martí I l'Humà, mort sense descendència legítima directa, s'estroncà la línia masculina del Casal de Barcelona. El seu successor, Ferran d'Antequera, de la família Trastàmara, va haver de fer front a la revolta del comte Jaume II d'Urgell, que se saldà amb la confiscació del comtat, reincorporat de nou a la Corona (1413). Altres van quedar en mans de successives dinasties: el d'Empúries, després de romandre un cert temps en poder de la monarquia (1401-1436), fou traspassat a l'infant Enric, germà d'Alfons IV de Catalunya, que inaugurà una nova dinastia comtal.
    En aquesta època es comencen a produir els canvis de denominacions: el comtat de Girona esdevingué ducat a partir del 1351, i més tard (1414), principat; el vescomtat de Cardona fou elevat a la categoria de comtat el 1375 i posteriorment transformat en ducat (1491). El Pallars Sobirà perllongà la seva dinastia autòctona fins a la darreria del segle XV: l'últim comte fou Hug Roger III, a qui Ferran II confiscà el comtat per lliurar-lo als Cardona amb el títol de marquesat (1491).
    La monarquia hispànica recollí els diversos títols comtals catalans: a més del de Barcelona, els d'Urgell, Besalú, Cerdanya, Rosselló i Pallars Jussà, a banda també del de Ribagorça. Amb els Àustria, el Rosselló i la Cerdanya -el territori nord-pirinenc conegut com «els comtats»- fou un camp de batalla en les successives guerres sostingudes entre Espanya i França, fins que aquesta aconseguí la seva annexió en virtut del Tractat dels Pirineus (1659).
    Per la seva banda, la titularitat dels comtes d'Empúries va passar a mans de diverses cases nobiliàries castellanes. Diverses línies vescomtals, com ara la dels Rocabertí, la dels Cabrera (abans anomenats «de Girona») i la dels Bas (abans, «de Besalú») subsistiren com a integrants de la classe baronial catalana.
    Aquests títols esdevingueren honorífics arran de l'abolició, al segle XIX, de les jurisdiccions senyorials.
comte | comtessa comte | comtessa

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comte | comtessa, n m, f
  • es  conde | condesa, n m, f

<Història del dret>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  comte -essa, n m, f
  • es  conde

<Història>

Definició
Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, ve després del marquès i abans del vescomte.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  comte -essa, n m, f
  • es  conde

<Història>

Definició
En el règim feudal, senyor amb jurisdicció sobre un comtat.
gos del Franc Comtat gos del Franc Comtat

<Veterinària > Etnologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  gos del Franc Comtat, n m
  • ca  gos porcellana, n m
  • es  perro del Franco Condado, n m
  • es  perro porcelana, n m
  • fr  chien de franche-comté, n m
  • fr  porcelaine, n m

<Veterinària > Etnologia>

Definició
Raça de gos originària de la regió francesa del Franc Comtat.
sopa de comté i nous amb cebetes glacejades amb romaní, farigola, llorer i fino sopa de comté i nous amb cebetes glacejades amb romaní, farigola, llorer i fino

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  sopa de comté i nous amb cebetes glacejades amb romaní, farigola, llorer i fino
  • es  sopa de comté y nueces con cebollitas glaseadas con romero, tomillo, laurel y fino
  • fr  soupe de comté et de noix aux petits oignons glacés au romarin, au thym, au lauriel et au fino
  • it  zuppa di comté e noci con cipolline glassate, rosmarino, timo, alloro e fino
  • en  comté and walnuts soup with baby onions glazed with rosemary, thyme, laurel and fino
  • de  Compté-Walnuss-Suppe mit glacierten Jungzwiebeln mit Rosmarin, Thymian, Lorbeer und Fino

<Plats a la carta. Sopes, cremes i consomés>

vessana de comte vessana de comte

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  vessana de comte, n f
  • es  besana de conde

<Construcció > Urbanisme>