Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "comunicaci��" dins totes les àrees temàtiques

competència comunicativa competència comunicativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  competència comunicativa, n f
  • es  competencia comunicativa
  • fr  compétence communicative
  • en  communicative competence

<Lingüística>

Definició
Capacitat d'un individu de produir i entendre oracions gramaticals i adequades a l'entorn situacional enquè es produeixen i als propòsits de la interacció.
competència comunicativa competència comunicativa

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  competència comunicativa, n f
  • es  competencia comunicativa
  • fr  compétence communicative
  • en  communicative competence

<Educació > Didàctica > Currículum>

Definició
Coneixement pràctic i no necessàriament explícit de les regles gramaticals, culturals i socials que regeixen la utilització de la llengua en el context social.
competència comunicativa competència comunicativa

<Llengua > Lingüística > Lingüística textual>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:

ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  competència comunicativa, n f

<Lingüística textual>

Definició
Domini pràctic de la llengua que té un parlant en el mode productiu i el mode receptiu per a la consecució dels seus propòsits pragmàtics.

Nota

  • Són vessants de la competència comunicativa la competència discursiva, la competència gramatical, la competència semàntica i la competència pragmàtica.
competència comunicativa competència comunicativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  competència comunicativa, n f
  • ca  competència pragmàtica, n f sin. compl.
  • es  competencia comunicativa
  • es  competencia pragmática
  • fr  compétence communicative
  • fr  compétence pragmatique
  • en  communicative competence
  • en  pragmatic competence

<Lingüística>

Definició
Competència que inclou, a més del model abstracte de la llengua, la capacitat de dominar situacions de parla concretes en contextos apropiats.

Nota

  • En general, la competència comunicativa s'identifica amb allò que un parlant necessita saber per a comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants.
competència comunicativa competència comunicativa

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  competència comunicativa, n f
  • es  competencia comunicativa, n f
  • en  communicative competence, n

<Cultura i identitat > Llengua i comunicació>

Definició
Coneixement pràctic i no necessàriament explícit de les regles gramaticals, culturals i socials que regeixen la utilització de la llengua en el context social.

Nota

  • El terme competència comunicativa va ser encunyat pel lingüista i sociòleg estatunidenc Dell Hymes el 1962.
comunicació comunicació

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

  • ca  comunicació, n f
  • es  comunicación, n f
  • fr  communication, n f
  • pt  comunicação, n f
  • en  paper, n

<Fires i congressos > Reunions>

Definició
Exposició oral sobre un tema de recerca que es presenta en un congrés, especialment a especialistes d'un camp determinat.
comunicació comunicació

<Ciències socials > Antropologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  comunicació, n f
  • es  comunicación
  • en  communication

<Antropologia>

Definició
Interacció que es produeix entre un emissor i un receptor, que consisteix en el pas d'informació del primer al segon per mitjà d'un codi que es transmet a través d'un canal.
comunicació comunicació

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  comunicació, n f
  • es  comunicación
  • fr  communication
  • en  communication

<Lingüística>

Definició
Interacció que es produeix entre un emissor i un receptor, consistent en el pas d'informació del primer al segon per mitjà d'un codi que es transmet a través d'un canal.
comunicació comunicació

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  comunicació, n f
  • es  comunicación
  • fr  communication
  • en  communication

<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació>

Definició
Transmissió d'informació codificada, per mitjà d'un o més canals, entre un emissor i un receptor.
comunicació comunicació

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  comunicació, n f
  • es  comunicación
  • en  communication

<Comunicació empresarial > Comunicació>, <Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Psicologia>

Definició
Pas efectiu d'informació codificada, transmesa a través d'un o més canals, entre un emissor i un receptor.