Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "conciliar" dins totes les àrees temàtiques
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca concili d'Efes, n m
<Religions > Cristianisme>
Definició
Nota
- Enfront d'aquesta única filiació s'hi posicionava el nestorianisme.
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca concili de Calcedònia, n m
<Religions > Cristianisme>
Definició
Nota
- Algunes comunitats hi estaven en desacord, cosa que, a la llarga, va provocar ruptures en el si de l'Església. Al concili de Calcedònia, la seu de Jerusalem va ser elevada a patriarcat i va quedar constituïda la pentarquia, els cinc patriarcats de l'Església, en aquest ordre: Roma, Constantinoble, Alexandria, Antioquia i Jerusalem.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Concili de Charroux, n m
- es concilio de Charroux
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Unió Europea
-
Charroux és una ciutat situada al sud-est de Poitiers. Des de mitjan segle X, Charroux era la seu del comte de la Marca, que limitava amb els comtats de Poitiers, Angulema i Llemotges. Charroux va ser el primer concili que va tractar la pau de Déu, que als segles XI i XII es va estendre a l'Europa central.
Les fonts difereixen, perquè Labbé i Cossart (Sacrosancta concilia, París, 1671, t. IV, col. 733) i Mansi (Sacrorum conciliorum nova et amplissima collectio, Florència/Venècia 1784, t. XIX, p. 89-90) parlen de tres cànons i P. de la Lande (Conciliorum antiquorum Galliae a Jac. Sirmondo, S. J., editorum suplementa, París, 1666, t. IV, p. 328, de la col·lecció de J. Sirmond) parla, a més, d'un quart cànon.
Els tres primers cànons mostren característiques típiques de la pau de Déu. Només els bisbes hi estan implicats, com ara l'arquebisbe de Bordeus (alhora bisbe d'Agen) i el seu sufragani de Poitiers, Perigús, Saintes i Angulema, així com el bisbe de Llemotges. Els bisbes apel·len en el preàmbul als seus precursors, que ja advocaven pel respecte dels béns d'Església, la protecció dels clergues i pauperes (és a dir, els pobres, socialment i econòmicament dependents en la societat medieval), així com els seus béns en temps carolingis. En els tres cànons és comú que, en el cas de transgressió, hauria de ser pronunciat l'anatema, és a dir en la forma cerimoniosa maledictio (maledicció) expressant excomunió, l'exclusió completa de la comunitat eclesiàstica.
L'any 975 el bisbe Guido de Le Puy (Alvèrnia) va adoptar la primera mesura pacificadora, amb la qual va obligar tots els membres de la seva diòcesi, milites i rustici, a respectar la pau, a no atacar cap església i a deixar els béns dels pauperes intactes, així com a compensar les víctimes. Des de l'oposició el bisbe hi va fer anar les seves tropes, i als assistents els va fer jurar la pau davant Déu. Mentre Le Puy mostra una mesura de pau concreta, placitum publicum, els bisbes reunits a Charroux l'any 989 van unes formular normes de pau abstractes.
La confirmació d'aquestes normes en el concili de Poitiers (1000-1014), que no va ser convocat per l'arquebisbe de Bordeus, sinó per Guillem V, comte de Poitiers i duc d'Aquitània (conegut per Guillem III), així com la repetició de normalitzacions usades en els concilis de Llemotges (994), Le Puy (994), Beauvais (1023), Ivois Mosa (1023), Amiens (1033/1036), etc., va suggerir que les normes de la pau podien revelar una difusió probablement important a les diòcesis. A Poitiers es va denominar clarament sicut in concilio Karrofense constitutum est.
El concili de Bourges del 1038 s'adaptà explícitament a la tradició d'aquests concilis, mentre tornava enrere cinquanta anys i alhora s'apel·lava a Charroux: a quinto decimo anno et supra hac lege constringit.
Com a mitjans per a la confirmació de les normes de la pau de Déu es troba antany la prestació d'un jurament en forma de relíquies i l'ús de tòpics retòrics. Atès que amb el concili de Charroux totes les diòcesis de la província van ser representades pels seus bisbes, el sínode es va reunir completament i va poder decretar les normes de totes les diòcesis afectades: Nos ergo in Dei nomine specialiter congregati decrevimus (preàmbul). Els capitulars cronològicament anteriors a Charroux confirmen que aquestes normes van ser repetides en públic per a ajudar a convertir-les en autoritat, voluntat que també tenia el concili de Charroux, així com els concilis de pau que en van resultar, que es van fonamentar en la pau carolíngia.
Charroux representa una confirmació del dret més primerenc, ja que els mateixos continguts legals són copiats en els capitularis carolingis, el dret popular (Leges Barbarorum) i els concilis predecessors. Així ho demostren les regulacions paral·leles dels concilis d'Orleans (de 511 al 549), Tours (567), Mâcon (585), París (614), Quierzy (857), Ver-sur-Launette (884) i Metz (893), que mostren el mateix resultat. Quan els autors de la pau van recórrer sobretot als capitulars, no només es fa evident el caràcter conservador de la petició sinó, a més, una tendència que tracta l'ordre i el dret policial, parlant en termes moderns. Els capitulars ja contenien dret policial i administratiu.
Estudis recents de la història regional d'Aquitània han demostrat que els comtes de Poitiers i els ducs d'Aquitània van seguir la tradició carolíngia de poder. Amb llur política aspiraven a una cooperació estreta amb l'Església, fet que es manifesta en particular en la recerca de la pau, la justícia i la unitat en l'època de la reforma pregregoriana.
En l'edició de De la Lande del 1666 s'esmenta, tal com s'ha explicat anteriorment, el quart cànon, que pràcticament anticipa la reforma gregoriana: es va prohibir explícitament el nicolaisme i la simonia. La pau de Déu tracta, en definitiva, una intensificació prematura, sobretot de models de norma carolingis, que els prínceps d'Aquitània enyoraven. La presència de Guillem V en el concili de pau de Poitiers (1000-1014) presenta proves de l'aliança propera del poder eclesiàstic i del laic. La pau de l'any 1155 del rei Lluís VII, que cobria un període de deu anys, marca el final del moviment per a França, abans que les regulacions de pau fossin ignorades completament en el dret laic.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Concili de Tours, n m
- es Concilio de Tours
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Unió Europea
- En el Concili de Torus, per a poder dur a terme millor la instrucció del poble, s'ordenà als clergues de traduir les homilies llatines en llengua romànica vulgar -sermo vulgaris- o en la parla germànica dels pobles incorporats a l'imperi Carolingi que tot just s'havien cristianitzat. Això prova que, a les primeries del segle IX, la llengua que parlava el poble s'havia distanciat molt del llatí culte. Pel que fa al català, hom considera que ja devia existir aleshores com a fruit de l'evolució que s'havia produït durant el període de domini visigòtic. Tot i així, les primeres proves documentals són més tardanes -a partir de mitjan segle XI- i comencen amb noms i frases intercalades en alguns textos llatins, per continuar, ja al segle XII, amb documents redactats íntegrament en català, com són els greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales, les traduccions del Liber iudiciorum o Llibre jutge, i les famoses Homilies d'Organyà.
<Catolicisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca concili de Trento, n m
<Religions > Cristianisme > Catolicisme>
Definició
Nota
- El concili de Trento és un dels concilis ecumènics més importants de la història de l'Església catòlica. Un dels grans promotors va ser Carles V, que volia pacificar les relacions entre els corrents reformistes i catòlics del seu imperi. Des d'aquest punt de vista, el concili va ser un fracàs, atès que les faccions protestants pràcticament no hi van participar. El concili, a més de promoure una sèrie de decrets disciplinaris (per exemple, va exigir al clergat el compliment de l'obligació del celibat i va prescriure la creació de seminaris per a la formació del clergat), es va ocupar també de definir amb precisió alguns dogmes en resposta a qüestions discutides pel moviment reformista. Es va establir, per exemple, que la revelació es trobava també en la tradició eclesiàstica enlloc de només en la Bíblia i es va fixar en set el nombre de sagraments. En clara oposició a les interpretacions de Luter i Zwingli, es va reafirmar el dogma de la transsubstanciació, que afirma que durant l'eucaristia el pa i el vi esdevenen veritablement el cos i la sang de Jesucrist. El concili de Trento, doncs, va separar clarament l'Església catòlica i les esglésies protestants i va fonamentar un moviment de reacció a la Reforma protestant: la Contrareforma.
<Religió > Cristianisme>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca concili ecumènic, n m
- ca concili universal, n m
- es concilio ecuménico
- es concilio general
- en General Council
<Religió > Cristianisme>
Definició
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca concili ecumènic, n m
<Religions > Cristianisme>
Definició
Nota
- Els quatre primers concilis de la història, en els quals es van definir qüestions importants de la doctrina cristiana, són acceptats per gairebé totes les confessions. Els set primers, l'últim dels quals va tenir lloc el 787, són reconeguts com ecumènics tant per l'Església ortodoxa com per la catòlica, ja que van tenir lloc abans que aquestes esglésies se separessin l'any 1054. L'Església ortodoxa considera que no es pot qualificar d'ecumènic cap concili posterior a aquesta data. Per a l'Església catòlica, en canvi, s'han continuat celebrant concilis ecumènics que han reunit el conjunt de bisbes catòlics, convocats pel papa.
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca concili ecumènic, n m
- es concilio ecuménico, n m
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Catolicisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca concili II del Vaticà, n m
<Religions > Cristianisme > Catolicisme>
Definició
Nota
- El concili II del Vaticà va significar una renovació important de l'Església per a adaptar-la al món modern, amb reformes en la litúrgia, potenciació del paper dels laics i obertura a les altres esglésies cristianes, amb repercussions que duren fins avui.
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca concili plenari, n m
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
