Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "concretar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula? 0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?
  • ca  A1. Estats concrets: Estat francès (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Referències genèriques determinades: l'Estat (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Estats i referències indeterminats: cap d'estat (EXEMPLE), n m, f
  • ca  B. Estats i referències indeterminats: un estat (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Definició
Es considera que en català tant poden ser adequades la grafia Estat com la grafia estat, en posició no inicial de frase, si bé la tria d'una grafia o altra no és lliure sinó que respon a uns criteris generalment establerts.

Els criteris que determinen la tria de la grafia Estat o la grafia estat són els següents:

(A) Grafia Estat:

A1. Estats concrets
D'una manera general, s'escriuen amb majúscula les referències a un estat concret, tant si són referències que corresponen a la designació completa (seria el cas de Estat italià) com si estan escurçades al nucli (és a dir, Estat entenent Estat italià).
. Ex.: els departaments de l'Estat francès, els pressupostos de l'Estat

A2. Determinades referències genèriques
Especialment en contextos d'especialitat, s'escriuen amb majúscula les referències genèriques a aquesta formació social i històrica o al seu aparell administratiu si no se n'especifica cap característica concreta, se'n fa un ús singular i s'hi aplica un article definit.
. Ex.: la immunitat de l'Estat, el terrorisme patrocinat per l'Estat

(B) Grafia estat:

S'escriuen amb minúscula les referències a grups d'estats o estats indeterminats, que són pròpies de referències genèriques en què s'especifica alguna característica, s'utilitza el plural, no hi ha article o bé hi ha article indefinit.
. Ex.: l'estat acreditant [especificació de característica]; els estats [ús plural]; la cap d'estat, raons d'estat [absència d'article]; un estat [article indefinit]; un estat membre [especificació de característica i article indefinit]

Un estat és una forma d'organització política caracteritzada per l'existència d'un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre el territori i sobre la població.

Nota

  • 1. En contextos especialitzats hi ha una forta tendència a escriure aquest terme sempre amb majúscula, tant en català com en les altres llengües, tot i que en català es consideren preferibles els criteris exposats.
  • 2. A diferència del català, en castellà i en francès les principals obres lexicogràfiques i terminològiques estableixen l'ús habitual de la majúscula en contextos especialitzats (Estado, État), i en anglès, tot i no haver-hi aquesta norma establerta, també és majoritari l'ús de la majúscula (State).
    . Ex.: El Diccionario de la lengua española prescriu Estado en les referències a un país sobirà, la forma d'organització política o el conjunt de poders i òrgans de govern d'un país sobirà; els principals diccionaris francesos escriuen els exemples anàlegs en majúscules.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Estat o estat?: sobre l'ús de la majúscula i la minúscula, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/estat-o-estat-lus-la-majuscula-i-la-minuscula&gt;).
0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula? 0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?
  • ca  A1. Estats concrets: Estat francès (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Referències genèriques determinades: l'Estat (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Estats i referències indeterminats: cap d'estat (EXEMPLE), n m, f
  • ca  B. Estats i referències indeterminats: un estat (EXEMPLE), n m

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Definició
Es considera que en català tant poden ser adequades la grafia Estat com la grafia estat, en posició no inicial de frase, si bé la tria d'una grafia o altra no és lliure sinó que respon a uns criteris generalment establerts.

Els criteris que determinen la tria de la grafia Estat o la grafia estat són els següents:

(A) Grafia Estat:

A1. Estats concrets
D'una manera general, s'escriuen amb majúscula les referències a un estat concret, tant si són referències que corresponen a la designació completa (seria el cas de Estat italià) com si estan escurçades al nucli (és a dir, Estat entenent Estat italià).
. Ex.: els departaments de l'Estat francès, els pressupostos de l'Estat

A2. Determinades referències genèriques
Especialment en contextos d'especialitat, s'escriuen amb majúscula les referències genèriques a aquesta formació social i històrica o al seu aparell administratiu si no se n'especifica cap característica concreta, se'n fa un ús singular i s'hi aplica un article definit.
. Ex.: la immunitat de l'Estat, el terrorisme patrocinat per l'Estat

(B) Grafia estat:

S'escriuen amb minúscula les referències a grups d'estats o estats indeterminats, que són pròpies de referències genèriques en què s'especifica alguna característica, s'utilitza el plural, no hi ha article o bé hi ha article indefinit.
. Ex.: l'estat acreditant [especificació de característica]; els estats [ús plural]; la cap d'estat, raons d'estat [absència d'article]; un estat [article indefinit]; un estat membre [especificació de característica i article indefinit]

Un estat és una forma d'organització política caracteritzada per l'existència d'un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre el territori i sobre la població.

Nota

  • 1. En contextos especialitzats hi ha una forta tendència a escriure aquest terme sempre amb majúscula, tant en català com en les altres llengües, tot i que en català es consideren preferibles els criteris exposats.
  • 2. A diferència del català, en castellà i en francès les principals obres lexicogràfiques i terminològiques estableixen l'ús habitual de la majúscula en contextos especialitzats (Estado, État), i en anglès, tot i no haver-hi aquesta norma establerta, també és majoritari l'ús de la majúscula (State).
    . Ex.: El Diccionario de la lengua española prescriu Estado en les referències a un país sobirà, la forma d'organització política o el conjunt de poders i òrgans de govern d'un país sobirà; els principals diccionaris francesos escriuen els exemples anàlegs en majúscules.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Estat o estat?: sobre l'ús de la majúscula i la minúscula, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/estat-o-estat-lus-la-majuscula-i-la-minuscula&gt;).
acord sobre matèries concretes acord sobre matèries concretes

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  acord sobre matèries concretes, n m
  • es  acuerdo sobre materias concretas

<Negociació col·lectiva > Conceptes generals>

Definició
Conveni col·lectiu concertat entre les organitzacions sindicals i les patronals més representatives pel qual es regulen matèries específiques o aspectes determinats de la relació de treball.

Nota

  • Generalment un acord sobre matèries concretes determina la disposició de la jornada, la formació professional o el període de vacances.
aixafament aixafament

<Construcció > Enginyeria estructural>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aixafament, n m
  • es  aplastamiento
  • fr  écrasement
  • en  concrete crushing
  • en  crushing

<Construcció > Enginyeria estructural>

Definició
Trencament del formigó o d'un altre material petri per una compressió excessiva.
aixafament aixafament

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  aixafament, n m
  • es  aplastamiento
  • en  concrete crushing

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Trencament del formigó o d'un altre material petri per una compressió excessiva.
alció de Malàisia alció de Malàisia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alció de Malàisia, n m
  • es  alción malayo
  • fr  martin-chasseur trapu
  • en  rufous-collared kingfisher
  • de  Malaienliest
  • nc  Actenoides concretus

<31.06 Ocells > Coraciformes > Alcedínids>

alció de Malàisia alció de Malàisia

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alció de Malàisia, n m
  • es  alción malayo
  • fr  martin-chasseur trapu
  • en  rufous-collared kingfisher
  • de  Malaienliest
  • nc  Actenoides concretus

<31.06 Ocells > Coraciformes > Alcedínids>

animus contrahendi animus contrahendi

<Dret > Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  animus contrahendi, n m
  • ca  voluntat de contractar, n f
  • es  voluntad de contratar, n f
  • fr  volonté de contracter, n f
  • it  volontà di contrarre, n f

<Dret romà>

aplaçar aplaçar

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aplaçar, v tr
  • es  contratar
  • es  emplear

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Contractar o donar treball {a un operari o operària}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'empresari ha aplaçat dos treballadors.
barrera de formigó barrera de formigó

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  barrera de formigó, n f
  • es  barrera de hormigón
  • en  concrete barrier

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Barrera de seguretat rígida que disposa en el costat pel qual poden incidir els vehicles d'un perfil determinat que permet de retornar-los a la seva trajectòria i reconvertir l'energia cinètica horitzontal en energia cinètica vertical.

Els perfils més usats són l'F, el J i el Tric-bloc. Les barreres de formigó poden ser prefabricades o construïdes in situ.