Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "concubina" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladernó, n m
  • ca  coscoll marí, n m alt. sin.
  • ca  coscollina, n f alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  cosconilla, n f var. ling.
  • ca  coscullina, n f var. ling.
  • nc  Rhamnus alaternus L. var. balearica DC.
  • nc  Rhamnus alaternus L. var. myrtifolia auct catal. var. ling.
  • nc  Rhamnus alaternus L. var. prostrata auct. catal. var. ling.

<Botànica > ramnàcies>

aladernó aladernó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladernó, n m
  • ca  coscoll marí, n m alt. sin.
  • ca  coscollina, n f alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  cosconilla, n f var. ling.
  • ca  coscullina, n f var. ling.
  • nc  Rhamnus alaternus L. var. balearica DC.
  • nc  Rhamnus alaternus L. var. myrtifolia auct catal. var. ling.
  • nc  Rhamnus alaternus L. var. prostrata auct. catal. var. ling.

<Botànica > ramnàcies>

carabassina carabassina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassina, n f
  • ca  briònia, n f alt. sin.
  • ca  briònia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa morisca, n f alt. sin.
  • ca  carabasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassines bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  cep blanc, n m alt. sin.
  • ca  colobrina, n f alt. sin.
  • ca  nap coent, n m alt. sin.
  • ca  nap del diable, n m alt. sin.
  • ca  nap salvatge, n m alt. sin.
  • ca  truca, n f alt. sin.
  • ca  truquera, n f alt. sin.
  • ca  tuca, n f alt. sin.
  • ca  tuca blanca, n f alt. sin.
  • ca  britònia, n f var. ling.
  • ca  carbosina, n f var. ling.
  • ca  columbina, n f var. ling.
  • ca  columbrina, n f var. ling.
  • ca  nuez carbassina, n f var. ling.
  • ca  tucca blanca, n f var. ling.
  • ca  turca, n f var. ling.
  • nc  Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
  • nc  Bryonia alba auct. var. ling.
  • nc  Bryonia dioica Jacq. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassina, n f
  • ca  briònia, n f alt. sin.
  • ca  briònia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa morisca, n f alt. sin.
  • ca  carabasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassines bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  cep blanc, n m alt. sin.
  • ca  colobrina, n f alt. sin.
  • ca  nap coent, n m alt. sin.
  • ca  nap del diable, n m alt. sin.
  • ca  nap salvatge, n m alt. sin.
  • ca  truca, n f alt. sin.
  • ca  truquera, n f alt. sin.
  • ca  tuca, n f alt. sin.
  • ca  tuca blanca, n f alt. sin.
  • ca  britònia, n f var. ling.
  • ca  carbosina, n f var. ling.
  • ca  columbina, n f var. ling.
  • ca  columbrina, n f var. ling.
  • ca  nuez carbassina, n f var. ling.
  • ca  tucca blanca, n f var. ling.
  • ca  turca, n f var. ling.
  • nc  Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
  • nc  Bryonia alba auct. var. ling.
  • nc  Bryonia dioica Jacq. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

cinconina cinconina

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cinconina, n f
  • es  cinconina, n f
  • fr  cinchonine, n f
  • en  cinchonine, n
  • CAS  118-10-5

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>

Definició
Fàrmac antipalúdic, alcaloide de cincona.

Nota

  • La cinconina és emprada en el tractament de les infeccions per Plasmodium, en diverses fases del cicle d'infecció en humans. Prové de l'arbre de la quina.
cobra marina anellada cobra marina anellada

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cobra marina anellada, n f
  • es  cobra marina de Bali
  • es  cobra marina de bandas
  • en  banded sea krait
  • en  colubrine sea krait
  • en  large-scaled sea krait
  • en  yellow-lipped sea krait
  • nc  Laticauda colubrina

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Nota

  • Rèptil de la família dels elàpids.
commoció laberíntica commoció laberíntica

<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

  • ca  commoció laberíntica, n f
  • ca  concussió laberíntica, n f sin. compl.
  • es  concusión laberíntica
  • es  conmoción laberíntica
  • en  labyrinthine concussion

<Otorinolaringologia > Otologia > Semiologia>

Definició
Trastorn consistent en una alteració de les funcions del laberint produït per un traumatisme, sense que hi hagi fractura del penyal.
commoció retinal commoció retinal

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

  • ca  commoció retinal, n f
  • ca  concussió retinal, n f sin. compl.
  • ca  edema de Berlin, n m sin. compl.
  • es  concusión de la retina
  • es  conmoción de la retina
  • es  edema de Berlin
  • en  Berlin's edema
  • en  commotio retinae
  • en  concussion of retina

<Oftalmologia > Patologia>

Definició
Alteració visual produïda per un fort traumatisme ocular, que provoca un edema a la zona de la màcula lútia i l'aparició d'un escotoma central.
concebut concebut

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  concebut, n m
  • ca  nasciturus, n m sin. compl.
  • es  concebido
  • es  nasciturus

<Dret civil > Dret civil general>

Definició
Embrió o fetus humà durant el temps que va des de la concepció al naixement, però que es té per nascut per a tots els efectes civils que li puguin ser beneficiosos.

Nota

  • 1. El concebut no té la condició de persona física. 2. Nasciturus significa literalment 'qui ha de néixer'.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  concebut, n m
  • ca  nasciturus, n m sin. compl.
  • es  concebido, n m
  • es  nasciturus, n m sin. compl.

<Dret romà>