Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "concurr��ncia" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca concurrència de culpes, n f
- es concurrencia de culpas
<Dret civil>
Definició
Nota
-
La concurrència de culpes s'esdevé quan la producció d'un dany és degut a la conducta d'una o més persones i a la de la mateixa víctima o, fins i tot, a la conducta de diversos tercers; i sense l'existència d'una d'aquestes conductes el dany no s'hauria produït.
Habitualment, es tracta d'un concepte utilitzat en l'àmbit de la responsabilitat civil extracontractual —que recull, d'una manera general, l'article 1902 i següents del Codi civil espanyol— o en l'àmbit penal, quan algú ha produït un dany a una altra persona i té l'obligació d'indemnitzar-la.
Així, davant d'una situació de concurrència de culpes es produeix una compensació pel que fa a l'apreciació de la quantia de la indemnització, de manera que s'ha de donar una indemnització més petita o, fins i tot, aquesta pot desaparèixer, si la víctima va contribuir amb la seva imprudència a la producció del dany. En resum, es produeix una ponderació de la contribució de la víctima en la causació del dany i una moderació de la responsabilitat de la tercera persona que deriva en una disminució de la indemnització que el condemnat ha de pagar.
Fent referència a una llei concreta, es pot esmentar la descripció que fa de la concurrència de culpes l'article 1.2 del Reial decret legislatiu 8/2004, del 29 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de responsabilitat civil i assegurança en la conducció de vehicles de motor, el qual disposa que: quan la víctima capaç de culpa civil contribueixi a la producció del dany es reduiran totes les indemnitzacions, incloses les relatives a les despeses en què hagi incorregut en els casos de mort, seqüeles i lesions temporals, en atenció a la culpa concurrent fins a un màxim del 75 %. S'entén que existeix aquesta contribució si la víctima, per falta d'ús o per un ús inadequat de cinturons, casc o altres elements protectors, incompleix la normativa de seguretat i provoca un agreujament del dany.
L'article també disposa que, en casos de seqüeles o lesions temporals, la culpa exclusiva de la víctima o concurrent de víctimes no conductores de vehicles de motor que siguin menors de catorze anys o que pateixin una disminució física, intel·lectual, sensorial o orgànica que els privi de capacitat de culpa civil, no suprimeix ni redueix la indemnització i s'exclou l'acció de repetició contra els pares, tutors i altres persones físiques que, si escau, hagin de respondre d'elles legalment; excepte si el menor o alguna de les persones esmentades han contribuït de manera dolosa a la producció del dany. - V. t.: compensació de culpes n f
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca conflicte de concurrència, n m
- es conflicto de concurrencia
<Negociació col·lectiva > Relacions col·lectives > Conflictes laborals>
Definició
Nota
- Un conflicte de concurrència es produeix, per exemple, si un conveni col·lectiu inclou disposicions sobre matèries que no pot regular, atès que el seu àmbit de negociació és inferior, entre les quals hi pot haver els períodes de prova, les modalitats de contractació generals, el règim disciplinaris, els grups professionals, la mobilitat geogràfica, la seguretat en el treball o la higiene en el treball.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca consecutio temporum [la], n f
- ca concordança temporal, n f sin. compl.
- ca correlació de temps, n f sin. compl.
- ca seqüència de temps, n f sin. compl.
- es concordancia temporal
- es consecutio temporum
- es correlación de tiempos
- es secuencia de tiempos
- fr concordance de temps
- fr consecutio temporum
- fr séquence de temps
- en consecutio temporum
- en sequence of tenses
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, en una oració completiva normalment s'utilitzarà un temps relatiu (un imperfet, un condicional o un plusquamperfet) si en la principal s'empra un passat: Em va dir que {estudiava / estudiaria / havia estudiat} filologia.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca coocurrència, n f
- es coocurrencia
- fr cooccurrence
- en cooccurrence
<Lingüística>
Definició
Nota
- Més específicament, la coocurrència remet a totes les relacions de dependència, de recció o d'exclusió entre els elements d'una cadena. És el cas, per exemple, de el, que manté una relació de coocurrència amb dia en el dia, però no amb home en *el home. En general, es diferencien tres tipus de relacions de coocurrència: la unidireccional, la bidireccional i la mútuament exclusiva.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca coocurrència bidireccional, n f
- es coocurrencia bidireccional
- fr cooccurrence bidirectionnelle
- en bidirectional cooccurrence
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, el verb transitiu es troba en coocurrència amb el complement directe, i aquest, amb el verb transitiu.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca coocurrència mútuament exclusiva, n f
- es coocurrencia mutuamente exclusiva
- fr cooccurrence mutuellement exclusive
- en mutual exclusivity cooccurrence
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, l'article definit i l'indefinit no poden coocórrer amb el mateix substantiu.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca coocurrència unidireccional, n f
- es coocurrencia unidireccional
- fr cooccurrence unidirectionnelle
- en unidirectional cooccurrence
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, l'adverbi es troba en coocurrència amb el verb, però aquest no ho fa amb l'adverbi.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca diagrama de concordança, n m
- es diagrama de concordancia
- fr diagramme de concordance
- it diagramma di concordanza
- en concordance diagram
- de Konkordanzdiagramm
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Gràfics i diagrames>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca diagrama de concordança, n m
- es diagrama de concordancia
- fr diagramme de concordance
- it diagramma di concordanza
- en concordance diagram
- de Konkordanzdiagramm
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Gràfics i diagrames>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca diagrama de concordança, n m
- es diagrama de concordancia
- fr diagramme de concordance
- it diagramma di concordanza
- en concordance diagram
- de Konkordanzdiagramm
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Gràfics i diagrames>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
