Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "condecent" dins totes les àrees temàtiques
<Música>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca concent, n m
<Música>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca concent, n m
- es concento
- en concent
<Música>
Definició
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca concreció, n f
- es concreción
- fr concrétion
- en concrement
- en concretion
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca concreció, n f
- es concreción
- fr concrétion
- en concrement
- en concretion
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Anatomia>, <Anatomia patològica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca concreció, n f
- ca simpexi, n f sin. compl.
- es concreción
- es simpexis
- fr concrétion
- en concrement
- en concretion
- en sympexion
<Anatomia>, <Anatomia patològica>
Definició
Nota
- La denominació simpexi prové del grec sýmpexis 'condensació, coagulació'.
<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca concurrent, adj
- ca convergent, adj
- es concurrente
- es convergente
- en concurrent
- en convergent
<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca condemnat | condemnada, n m, f
- ca penat | penada, n m, f
- ca reu | rea, n m, f sin. compl.
- es condenado | condenada, n m, f
- es penado | penada, n m, f
- es reo, n m, f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca condemnat | condemnada, n m, f
- es condenado | condenada, n m, f
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca condemnat | condemnada, n m, f
- ca culpable, n m, f sin. compl.
- ca penat | penada, n m, f sin. compl.
- ca reu | rea, n m, f sin. compl.
- es condenado | condenada
- es culpable
- es penado | penada
- es reo | rea
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
La condició de la persona condemnada o penada no és una situació fàctica, sinó un concepte jurídic amb contorns ben definits en el marc de la normativa penal material: és la persona que ha estat objecte de la imposició de la pena legalment determinada; aquest concepte, però, adquireix significat des d'una perspectiva processal, fet que deixa clara una característica important de la pena, diferenciadora d'altres sancions regulades en l'ordenament jurídic: la seva jurisdiccionalitat.
L'afirmació anterior comporta, d'una banda, que no tinguin la condició de persona penada els condemnats en primera instància, que són acusats i continuen gaudint del dret constitucional de la presumpció d'innocència, mentre no hagi transcorregut el termini per a interposar el recurs, o mentre, si s'ha interposat un recurs, no hi hagi hagut una resolució confirmatòria de la condemna en la segona instància o en la cassació, segons el procediment de què es tracti. D'altra banda, cal assenyalar que la condició de persona penada no sempre coincideix amb la persona que compleix la pena imposada, malgrat que normativament l'expressió s'utilitzi en aquest sentit.
L'equiparació entre aquestes figures és habitual en la pràctica jurisprudencial, que sovint els usa indistintament, i es reflecteix en les lleis penals, en les quals hi ha nombrosos exemples d'ús indiscriminat d'una denominació o d'una altra per a fer referència als subjectes sotmesos a la normativa penal. Per bé que les diferents denominacions utilitzades són materialment semblants, no ho són jurídicament.
D'aquesta manera, el Codi penal (CP) utilitza reu (art. 138 CP), responsable (art. 116 CP), condemnat (art. 136 CP) i culpable (art. 76 CP). La Llei d'enjudiciament criminal (LECr) utilitza culpable (art. 371 i 988 LECr), responsable (art. 503 LECr) i reu (art. 512 i 845 LECr). La Llei orgànica 1/1979, del 26 de setembre, general penitenciària fa servir penat, sentenciat i, de manera excepcional, condemnat, per a fer referència als interns que compleixen una pena privativa de llibertat.
Tot i això, és possible matisar els element anteriors de la manera descrita a continuació. a) La figura dels reus ha tingut històricament un doble significat processal: ho són tant els qui han estat condemnats en una sentència ferma com els qui compleixen una pena privativa de llibertat. Malgrat tot, el CP utilitza reu de manera equivalent a responsable d'un delicte i, per tant, de subjecte mereixedor de la pena típica (art. 139 CP). b) Les formes responsable i culpable tenen un significat penal clar: són responsables les persones de les quals es declara en una sentència que han comès un fet típicament antijurídic, i són culpables els qui, consegüentment, poden ser objecte de la imposició d'una pena. I c) La forma penat, en canvi, té un doble significat: penal i processal. Des del punt de vista del dret penal material, són els qui han estat declarats responsables d'una infracció penal i se'ls ha imposat una pena de qualsevol naturalesa en una sentència ferma, és a dir, el que processalment són els condemnats. En l'àmbit processal, penat s'utilitza per a fer referència se a la persona sotmesa a l'exigència efectiva de la pena, és a dir, a l'execució de la pena, ja sigui privativa de llibertat, pecuniària o de privació de drets.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca condemnat | condemnada, adj
- ca penat | penada, adj sin. compl.
- ca reu | rea, adj sin. compl.
- es condenado | condenada
- es penado | penada
- es reo | rea
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Les persones condemnades són conduïdes a la presó.
Ex.: Els condemnats en primera instància no tenen la condició de persones penades.
Ex.: Treballen per la reinserció de la població rea en llibertat.
