Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "condolença" dins totes les àrees temàtiques

àguila de Cassin àguila de Cassin

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  àguila de Cassin, n f
  • es  aguila congoleña
  • fr  aigle de Cassin
  • en  Cassin's hawk-eagle
  • de  Schwarzachseladler
  • nc  Aquila africana
  • nc  Aquila africanus alt. sin.
  • nc  Spizaetus africanus alt. sin.

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

àguila de Cassin àguila de Cassin

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  àguila de Cassin, n f
  • es  aguila congoleña
  • fr  aigle de Cassin
  • en  Cassin's hawk-eagle
  • de  Schwarzachseladler
  • nc  Aquila africana
  • nc  Aquila africanus alt. sin.
  • nc  Spizaetus africanus alt. sin.

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

aconsellament genètic aconsellament genètic

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  aconsellament genètic, n m
  • es  consejo genético
  • fr  conseil génétique
  • it  consiglio genetico
  • it  consulenza genetica
  • en  genetic counseling

<Sinologia > Conceptes generals>

Definició
Intervenció de naturalesa preventiva que consisteix a informar una persona o un grup de persones sobre un diagnòstic genètic o una avaluació de riscos genètics i a oferir-los orientació per a afrontar la presa de decisions que eventualment se'n puguin derivar.
cònsol | cònsol, consolessa cònsol | cònsol, consolessa

<Ciències socials > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cònsol | cònsol, consolessa, n m, f
  • es  cónsul
  • fr  consul
  • en  consul

<Ciències socials > Ocupacions>

Definició
Agent diplomàtic establert a determinades ciutats d'un estat per protegir-hi els interessos de l'estat que l'envia i dels seus ciutadans.
condoneria condoneria

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  condoneria, n f
  • es  condonería, n f
  • fr  condomerie, n f
  • en  condom shop, n
  • en  condom store, n

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>

Definició
Establiment on es venen condons.
conducència conducència

<Psicologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  conducència, n f
  • es  conducencia

<Psicologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  coneixença, n f
  • es  conocimiento

<Dret>

Definició
Idea més o menys completa que hom té d'alguna cosa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Venir a coneixença d'un fet.
  • Ex.: Arribar a coneixença d'un fet.
  • Ex.: Pervenir a coneixença d'un fet.
  • Ex.: Tenir coneixença d'un fet.
  • Ex.: Haver coneixença d'un fet.
continença continença

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  continença, n f

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Salut mental>

Definició
Manera de captenir-se algú tocant a l'expressió del seu semblant, el seu posat, les seves actituds, les seves accions.
convinença convinença

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  convinença, n f
  • ca  mitja guadanyeria, n f
  • ca  pacte de convinença, n m
  • es  pacto de convinença

<Dret civil > Dret de família>

Definició
Associació de caràcter familiar que s'organitza com a règim econòmic de comunitat de béns limitada.

Nota

  • La convinença és pròpia de la Vall d'Aran.
convinença convinença

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  convinença, n f
  • ca  mitja guadanyeria, n f sin. compl.
  • es  pacto de convinença

<Història del dret>

Definició
Règim matrimonial comunitari propi de la Vall d'Aran.

Nota

  • Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
  • A la Vall d'Aran era costum que els contraents atorguessin «convinensa en mitja guadanyeria», per la qual tots dos participaven de la mateixa manera en els guanys i millores obtinguts durant el matrimoni de tots els béns haguts des d'abans de celebrar-se l'enllaç i dels que adquirien després qualsevol d'ells.
    Podien participar en aquests pactes els pares dels cònjuges i també estranys, i l'administració del patrimoni en qüestió corresponia al marit o al cap de casa.
    Aquest règim consuetudinari es reconeixia en el privilegi de la Querimònia, atorgat per Jaume I el 1213, i fou confirmat per Pere III el 1352, el qual afegia que el marit podia acollir la dona en «convinensa» en qualsevol moment durant el matrimoni (amb satisfacció recíproca dels guanys i millores ja obtinguts) i declarava que en aquest cas no era aplicable la prohibició romana de les donacions entre cònjuges.
    La convinença no era incompatible amb el sistema dotal, i els seus guanys i millores quedaven afectats per la nova comunitat conjugal.