Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "condret" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació d'ocupacions: Nombre del complement 0 CRITERI Denominació d'ocupacions: Nombre del complement

<Treball>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació d'ocupacions: Nombre del complement
  • ca  1. Complement que és un nom comptable no únic: administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics (EXEMPLE), n m, f
  • ca  1. Complement que és un nom comptable no únic: dissenyador de webs | dissenyadora de webs (EXEMPLE), n m, f
  • ca  1. Complement que és un nom comptable no únic: fabricant de matrius (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.1 Complement que és un nom incomptable: actor de doblatge | actriu de doblatge (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.1 Complement que és un nom incomptable: director de publicitat | directora de publicitat (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.2 Complement que és un nom comptable únic: assistent de pista (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.2 Complement que és un nom comptable únic: cap del servei mèdic (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.3 Complement que és un cas concret: [la] cap del servei informàtic (EXEMPLE), n m, f

<Treball>

Definició
Quan la denominació d'una ocupació presenta un complement referit als elements sobre els quals actua la persona, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa al nombre d'aquest complement:

(1) Escriure'l en plural quan és un nom comptable no únic.
Ex.: administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics; dissenyador de webs | dissenyadora de webs; fabricant de matrius

(2) Escriure'l en singular en els casos següents:

(2.1) Quan és un nom incomptable,
Ex.: actor de doblatge | actriu de doblatge; director de publicitat | directora de publicitat

(2.2) Quan és un nom comptable únic
Ex.: assistent de pista; cap del servei mèdic

(2.3) Quan el complement està referit a un cas concret.
Ex. 3: l'administrador del sistema informàtic [d'una organització determinada]

Nota

  • 1. Aquest criteri és paral·lel al criteri que se segueix en el diccionari normatiu per a establir el nombre singular o plural del segon element d'un nom compost format per un verb i un nom. Segons aquest criteri del diccionari normatiu:
    (a) Es fa servir la forma del singular quan el substantiu té un referent no comptable o un referent
    únic. (Per exemple, paraigua, rodamon.)
    (b) Es fa servir la forma del plural quan el substantiu té un referent comptable. (Per exemple, para-xocs, saltamarges.)
    (c) Són excepció als punts anteriors els mots patrimonials que tenen una forma fixada diferent.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Noms de professions, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/noms-professions.pdf).
0 CRITERI Denominació d'ocupacions: Nombre del complement 0 CRITERI Denominació d'ocupacions: Nombre del complement

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació d'ocupacions: Nombre del complement
  • ca  1. Complement que és un nom comptable no únic: administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics (EXEMPLE), n m, f
  • ca  1. Complement que és un nom comptable no únic: dissenyador de webs | dissenyadora de webs (EXEMPLE), n m, f
  • ca  1. Complement que és un nom comptable no únic: fabricant de matrius (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.1 Complement que és un nom incomptable: actor de doblatge | actriu de doblatge (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.1 Complement que és un nom incomptable: director de publicitat | directora de publicitat (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.2 Complement que és un nom comptable únic: assistent de pista (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.2 Complement que és un nom comptable únic: cap del servei mèdic (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.3 Complement que és un cas concret: [la] cap del servei informàtic (EXEMPLE), n m, f

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
Quan la denominació d'una ocupació presenta un complement referit als elements sobre els quals actua la persona, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa al nombre d'aquest complement:

(1) Escriure'l en plural quan és un nom comptable no únic.
Ex.: administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics; dissenyador de webs | dissenyadora de webs; fabricant de matrius

(2) Escriure'l en singular en els casos següents:

(2.1) Quan és un nom incomptable,
Ex.: actor de doblatge | actriu de doblatge; director de publicitat | directora de publicitat

(2.2) Quan és un nom comptable únic
Ex.: assistent de pista; cap del servei mèdic

(2.3) Quan el complement està referit a un cas concret.
Ex. 3: l'administrador del sistema informàtic [d'una organització determinada]

Nota

  • 1. Aquest criteri és paral·lel al criteri que se segueix en el diccionari normatiu per a establir el nombre singular o plural del segon element d'un nom compost format per un verb i un nom. Segons aquest criteri del diccionari normatiu:
    (a) Es fa servir la forma del singular quan el substantiu té un referent no comptable o un referent
    únic. (Per exemple, paraigua, rodamon.)
    (b) Es fa servir la forma del plural quan el substantiu té un referent comptable. (Per exemple, para-xocs, saltamarges.)
    (c) Són excepció als punts anteriors els mots patrimonials que tenen una forma fixada diferent.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Noms de professions, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/noms-professions.pdf).
0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula? 0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?
  • ca  A1. Estats concrets: Estat francès (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Referències genèriques determinades: l'Estat (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Estats i referències indeterminats: cap d'estat (EXEMPLE), n m, f
  • ca  B. Estats i referències indeterminats: un estat (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Definició
Es considera que en català tant poden ser adequades la grafia Estat com la grafia estat, en posició no inicial de frase, si bé la tria d'una grafia o altra no és lliure sinó que respon a uns criteris generalment establerts.

Els criteris que determinen la tria de la grafia Estat o la grafia estat són els següents:

(A) Grafia Estat:

A1. Estats concrets
D'una manera general, s'escriuen amb majúscula les referències a un estat concret, tant si són referències que corresponen a la designació completa (seria el cas de Estat italià) com si estan escurçades al nucli (és a dir, Estat entenent Estat italià).
. Ex.: els departaments de l'Estat francès, els pressupostos de l'Estat

A2. Determinades referències genèriques
Especialment en contextos d'especialitat, s'escriuen amb majúscula les referències genèriques a aquesta formació social i històrica o al seu aparell administratiu si no se n'especifica cap característica concreta, se'n fa un ús singular i s'hi aplica un article definit.
. Ex.: la immunitat de l'Estat, el terrorisme patrocinat per l'Estat

(B) Grafia estat:

S'escriuen amb minúscula les referències a grups d'estats o estats indeterminats, que són pròpies de referències genèriques en què s'especifica alguna característica, s'utilitza el plural, no hi ha article o bé hi ha article indefinit.
. Ex.: l'estat acreditant [especificació de característica]; els estats [ús plural]; la cap d'estat, raons d'estat [absència d'article]; un estat [article indefinit]; un estat membre [especificació de característica i article indefinit]

Un estat és una forma d'organització política caracteritzada per l'existència d'un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre el territori i sobre la població.

Nota

  • 1. En contextos especialitzats hi ha una forta tendència a escriure aquest terme sempre amb majúscula, tant en català com en les altres llengües, tot i que en català es consideren preferibles els criteris exposats.
  • 2. A diferència del català, en castellà i en francès les principals obres lexicogràfiques i terminològiques estableixen l'ús habitual de la majúscula en contextos especialitzats (Estado, État), i en anglès, tot i no haver-hi aquesta norma establerta, també és majoritari l'ús de la majúscula (State).
    . Ex.: El Diccionario de la lengua española prescriu Estado en les referències a un país sobirà, la forma d'organització política o el conjunt de poders i òrgans de govern d'un país sobirà; els principals diccionaris francesos escriuen els exemples anàlegs en majúscules.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Estat o estat?: sobre l'ús de la majúscula i la minúscula, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/estat-o-estat-lus-la-majuscula-i-la-minuscula&gt;).
0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula? 0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?
  • ca  A1. Estats concrets: Estat francès (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Referències genèriques determinades: l'Estat (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Estats i referències indeterminats: cap d'estat (EXEMPLE), n m, f
  • ca  B. Estats i referències indeterminats: un estat (EXEMPLE), n m

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Definició
Es considera que en català tant poden ser adequades la grafia Estat com la grafia estat, en posició no inicial de frase, si bé la tria d'una grafia o altra no és lliure sinó que respon a uns criteris generalment establerts.

Els criteris que determinen la tria de la grafia Estat o la grafia estat són els següents:

(A) Grafia Estat:

A1. Estats concrets
D'una manera general, s'escriuen amb majúscula les referències a un estat concret, tant si són referències que corresponen a la designació completa (seria el cas de Estat italià) com si estan escurçades al nucli (és a dir, Estat entenent Estat italià).
. Ex.: els departaments de l'Estat francès, els pressupostos de l'Estat

A2. Determinades referències genèriques
Especialment en contextos d'especialitat, s'escriuen amb majúscula les referències genèriques a aquesta formació social i històrica o al seu aparell administratiu si no se n'especifica cap característica concreta, se'n fa un ús singular i s'hi aplica un article definit.
. Ex.: la immunitat de l'Estat, el terrorisme patrocinat per l'Estat

(B) Grafia estat:

S'escriuen amb minúscula les referències a grups d'estats o estats indeterminats, que són pròpies de referències genèriques en què s'especifica alguna característica, s'utilitza el plural, no hi ha article o bé hi ha article indefinit.
. Ex.: l'estat acreditant [especificació de característica]; els estats [ús plural]; la cap d'estat, raons d'estat [absència d'article]; un estat [article indefinit]; un estat membre [especificació de característica i article indefinit]

Un estat és una forma d'organització política caracteritzada per l'existència d'un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre el territori i sobre la població.

Nota

  • 1. En contextos especialitzats hi ha una forta tendència a escriure aquest terme sempre amb majúscula, tant en català com en les altres llengües, tot i que en català es consideren preferibles els criteris exposats.
  • 2. A diferència del català, en castellà i en francès les principals obres lexicogràfiques i terminològiques estableixen l'ús habitual de la majúscula en contextos especialitzats (Estado, État), i en anglès, tot i no haver-hi aquesta norma establerta, també és majoritari l'ús de la majúscula (State).
    . Ex.: El Diccionario de la lengua española prescriu Estado en les referències a un país sobirà, la forma d'organització política o el conjunt de poders i òrgans de govern d'un país sobirà; els principals diccionaris francesos escriuen els exemples anàlegs en majúscules.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Estat o estat?: sobre l'ús de la majúscula i la minúscula, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/estat-o-estat-lus-la-majuscula-i-la-minuscula&gt;).
ètica professional ètica professional

<Empresa > Ètica empresarial. Responsabilitat social corporativa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  ètica professional, n f
  • es  ética profesional, n f
  • fr  conduite professionnelle, n f
  • fr  éthique professionnelle, n f
  • en  professional conduct, n
  • en  professional ethics, n

<Empresa > Ètica empresarial. Responsabilitat social corporativa>

Definició
Ètica dedicada a la reflexió sobre la correcció de la pràctica professional, que té per objectiu identificar i delimitar les responsabilitats dels professionals.

Nota

  • Convé distingir l'ètica professional, que té en compte la reflexió sobre la correcció de la pràctica professional, de la deontologia, que s'ocupa de regular normativament aquesta pràctica.
actes de congrés actes de congrés

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 4a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021.
<<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180

  • ca  actes de congrés, n f pl
  • es  actas de congreso, n f pl
  • en  conference proceedings, n n pl

<Gestió universitària > Recerca / Research>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferradissa, n f
  • ca  congret d'ase, n m alt. sin.
  • ca  endrapallengües, n m/f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  raspeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de quatre fulles, n f alt. sin.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. peregrina

<Botànica > rubiàcies>

aligot gris meridional aligot gris meridional

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aligot gris meridional, n m
  • es  busardo gris meridional
  • fr  buse cendrée
  • en  grey-lined hawk
  • de  Zweibindenbussard
  • nc  Buteo nitidus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

aligot vesper cuallarg aligot vesper cuallarg

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aligot vesper cuallarg, n m
  • es  milano colilargo
  • fr  bondrée à longue queue
  • en  long-tailed honey-buzzard
  • de  Langschwanzweih
  • nc  Henicopernis longicauda

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

aligot vesper de les Filipines aligot vesper de les Filipines

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aligot vesper de les Filipines, n m
  • es  abejero de Filipinas
  • fr  bondrée de Steere
  • en  Philippine honey-buzzard
  • de  Philippinenwespenbussard
  • nc  Pernis steerei
  • nc  Pernis celebensis steerei alt. sin.

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>