Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "conduent" dins totes les àrees temàtiques
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca codi de conducta, n m
- es código de conducta
- fr code de conduite
- en code of conduct
<Dret internacional>
Definició
<Empresa > Ètica empresarial. Responsabilitat social corporativa>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca codi de conducta, n m
- es código de conducta, n m
- fr code de conduite, n m
- en code of conduct, n
- en code of good practice, n
<Empresa > Ètica empresarial. Responsabilitat social corporativa>
Definició
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca codi de conducta, n m
- es código de conducta
- fr code de conduite
- it codice di condotta
- en code of conduct
- ar مدونة قواعد السلوك
<Àmbits de cooperació i conflicte > Acció humanitària i cooperació al desenvolupament>
Definició
<Empresa > Gestió de la qualitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 9000:2015 Sistemes de gestió de la qualitat. Principis bàsics i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 9000:2015).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 66 Gestió de la Qualitat i Avaluació de la Conformitat, la secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb UNE per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Càtedra UNESCO de Direcció Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Els equivalents italians, gallecs, portuguesos i romanesos procedeixen de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Terminologia de gestió de la qualitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/113/>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca codi de conducta de la satisfacció del client, n m
- es código de conducta de la satisfacción del cliente, n m
- fr code de conduite relatif à la satisfaction du client, n m
- gl código de conduta da satisfacción do cliente, n m
- pt código de conduta na relação com o cliente, n m
- ro cod de conduită adecvat pentru satisfacţia clientului, n n
- en customer satisfaction code of conduct, n
<Gestió de la qualitat > Sistemes de gestió>
Definició
Nota
- 1. Les disposicions relacionades poden incloure objectius, condicions, limitacions, informació de contacte i procediments de tractament de les queixes.
- 2. A la Norma ISO 10001:2007 s'empra el terme "codi" en comptes de "codi de conducta de la satisfacció del client".
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca Codi de conducta dels grups d'interès, n m
- oc Còdi de conducta des grops d'interès, n m
- es Código de conducta de los grupos de interés, n m
- fr Code de conduite des groupes d'intérêt, n m
- en Code of Conduct for Interest Groups, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definició
Nota
- 1. El Codi de conducta dels grups d'interès deriva de la legislació de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i les obligacions que conté són per a evitar també situacions de conflicte d'interessos derivades del Codi de conducta dels membres del Parlament.
- 2. L'incompliment de les regles del Codi de conducta dels grups d'interès pot donar lloc a l'adopció de mesures de suspensió o cancel·lació de la inscripció en el Registre de grups d'interès del Parlament.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca compliment de la condemna, n m
- ca compliment de la pena, n m
- es cumplimiento de la condena, n m
- es cumplimiento de la pena, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca compliment de la pena, n m
- ca compliment de la condemna, n m sin. compl.
- es cumplimiento de la condena
- es cumplimiento de la pena
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
És equiparable a l'expressió compliment de la condemna i, malgrat que el Codi penal (CP) regula diverses institucions que incideixen directament en el compliment de la pena, el significat jurídic real que té es troba en el context del procés. En efecte, la jurisdiccionalitat de la pena es posa de manifest no només en el fet que tan sols pot ser imposada per un tribunal penal, sinó també en el fet que és a aquest tribunal a que correspon l'exigència i el control del compliment de la pena, és a dir, el deure constitucional i legal de «fer executar el que ha estat jutjat» (art. 117 Constitució espanyola i art. 9 Llei d'enjudiciament criminal [LECr]). En conseqüència, l'expressió legal integra la major part del contingut de la fase d'execució del procés penal disciplinada en el llibre VII de la LECr, concretament en els articles 983 al 998, i en el desenvolupament és quan adquireix sentit la garantia d'execució recollida en l'article 3.1. del CP, l'article 18 de la Llei orgànica del poder judicial i l'article 21 de la Llei general penitenciària, pel que fa a les penes privatives de llibertat.
Des d'aquest punt de vista, pot ser definida, de manera general, com el compliment del deure de sotmetre's a la pena, coactivament exigible a la persona condemnada, de la manera legalment establerta i en el marc de les formes i garanties determinades, tot i que el compliment presenta les diferències lògiques i les particularitats derivades de la naturalesa de la pena imposada.
Així, les penes pecuniàries es compleixen amb el pagament de la multa imposada en la forma establerta en la sentència (art. 50 i 51 CP), bé voluntàriament, bé per la via de constrenyiment (art. 53 CP i art. 919 i s. LECr, supletòriament aplicable), i, en darrer terme, fent efectiva la responsabilitat personal subsidiària de l'article 53 del CP, pena que es pot substituir per treballs en benefici de la comunitat.
Les penes privatives de drets (art. 39 al 49 CP) es compleixen amb l'abstenció del penat de l'exercici del dret corresponent durant el període de temps fixat en la sentència.
La complexitat del compliment de les penes privatives de llibertat, a causa de l'ingrés tradicionalment necessari dels condemnats en un centre penitenciari i de la dificultat d'equilibrar les restriccions legítimes de drets fonamentals dels reclusos que la pena comporta amb l'exercici dels drets no afectats per la condemna, ha originat un corpus normatiu (molt formalitzat i reglamentat, i que ha esdevingut autònom respecte de les regles legals generals sobre execució de sentències penals, en la LECr) que regula tots els aspectes referents al compliment material de la pena en establiments penitenciaris, doctrinalment denominat dret penitenciari, i articulat, en el sistema legislatiu espanyol, per la Llei general penitenciària, del 26 de setembre de 1979, i pel Reglament penitenciari, del 9 de febrer de 1996, així com pel Reial decret del 26 d'abril de 1996, que estableix disposicions específiques per al compliment de les penes privatives de llibertat d'arrest de cap de setmana i dels treballs en benefici de la comunitat.
El CP, a més d'establir el compliment de la pena o condemna com una causa d'extinció de la responsabilitat criminal (art. 130.2), regula tres instruments jurídics que afecten directament el compliment de la pena privativa de llibertat: a) la suspensió de l'execució de la pena (art. 80 al 87), que es caracteritza essencialment per sotmetre el compliment efectiu de la pena (que se suspèn) al compliment d'una condició per part de la persona condemnada (no delinquir en el termini fixat pel tribunal) i també, en els casos legalment previstos, a l'acatament de les regles de conducta que el tribunal li imposi; b) la llibertat condicional (art. 90 al 93), institució en virtut de la qual els condemnats classificats en tercer grau penitenciari i respecte dels quals es pot fer un pronòstic favorable de reinserció que han complert les tres quartes parts de la pena privativa de llibertat imposada -les dues terceres parts en casos excepcionals o les tres quartes parts si compleixen setanta anys-, poden complir el que resta del termini en llibertat, sempre que no delinqueixin en aquest període i compleixin, si se'ls n'imposa cap, les regles de conducta de l'article 105 del CP; c) la limitació jurídica al principi d'exasperació material en l'aplicació de les penes (art. 76) determina que, si hi ha cap connexió entre els fets pels quals s'ha condemnat (connexió processal, art. 17 LECr), el compliment efectiu de la pena no pot ser superior al triple de la durada de la pena més greu de les imposades.
<Dret penal > Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca complir (una) condemna, v intr
- es cumplir (una) condena
<Dret penal > Dret penitenciari>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca complir (una) condemna, v intr
- es cumplir (una) condena, v intr
<Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca complir condemna
- ca complir una condemna sin. compl.
- es cumplir condena
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El van repatriar perquè complís condemna al seu país.
Ex.: Segons la sentència, ha de complir una condemna de vuit anys de presó.
