Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "coneixen�a" dins totes les àrees temàtiques
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca coneixença, n f
- es conocimiento
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Venir a coneixença d'un fet.
- Ex.: Arribar a coneixença d'un fet.
- Ex.: Pervenir a coneixença d'un fet.
- Ex.: Tenir coneixença d'un fet.
- Ex.: Haver coneixença d'un fet.
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contesa electoral, n f
- es contienda electoral, n f
<Ciència política>
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Salut mental>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca continença, n f
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Salut mental>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca convinença, n f
- ca mitja guadanyeria, n f
- ca pacte de convinença, n m
- es pacto de convinença
<Dret civil > Dret de família>
Definició
Nota
- La convinença és pròpia de la Vall d'Aran.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca convinença, n f
- ca mitja guadanyeria, n f sin. compl.
- es pacto de convinença
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
-
A la Vall d'Aran era costum que els contraents atorguessin «convinensa en mitja guadanyeria», per la qual tots dos participaven de la mateixa manera en els guanys i millores obtinguts durant el matrimoni de tots els béns haguts des d'abans de celebrar-se l'enllaç i dels que adquirien després qualsevol d'ells.
Podien participar en aquests pactes els pares dels cònjuges i també estranys, i l'administració del patrimoni en qüestió corresponia al marit o al cap de casa.
Aquest règim consuetudinari es reconeixia en el privilegi de la Querimònia, atorgat per Jaume I el 1213, i fou confirmat per Pere III el 1352, el qual afegia que el marit podia acollir la dona en «convinensa» en qualsevol moment durant el matrimoni (amb satisfacció recíproca dels guanys i millores ja obtinguts) i declarava que en aquest cas no era aplicable la prohibició romana de les donacions entre cònjuges.
La convinença no era incompatible amb el sistema dotal, i els seus guanys i millores quedaven afectats per la nova comunitat conjugal.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca convinença, n f
- es pacto de convinença
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Els pactes anomenats convenientae, o convinences, tingueren un gran ressò durant els segles en què predominà el sistema feudal a Catalunya, és a dir, als segles XI i XII.
El sistema feudal es caracteritzà per instituir relacions que aprofitaven el buit polític i jurídic, fruit de la manca de l'autoritat, tant pública com privada. Una d'aquestes institucions -molt esteses- foren les convinences feudals. De fet, eren un contracte entre dues parts, fet amb tota llibertat, i sense intermediació de cap jurisprudència, ja fos pública o privada, que establien uns pactes o vincles, segellats amb un jurament convenient.
Algunes de les convinences més corrents eren els pactes sobre compravendes o arrendaments de terres o d'altres béns, pactes sobre la institució matrimonial, temes d'àmbit testamentari o successori; àdhuc, afectaven afers dins l'àmbit eclesiàstic: en són un exemple les investidures d'episcopats o d'abadies -que, sovint, donaven lloc a les pràctiques simoníaques, posteriorment molt perseguides pels sectors eclesiàstics reformadors.
Tanmateix, el més comú a l'època foren les convinences feudals, és a dir, els pactes entre els senyors i llurs vassalls. En general, s'establien els drets i les obligacions dels senyors i dels vassalls, encara que els deures vassallàtics eren molt més estrictes, i minuciosament enumerats i descrits en els documents que segellaven la convinença. Sovint, aquests deures dels vassalls eren hereditaris, mentre que les obligacions del senyor -per exemple, el de la protecció en cas de perill armat- eren més laxos. El vassall prometia homenatge i fidelitat al senyor, i es distingia entre els deures vassallàtics (de caràcter personal) i el feu concedit (dret real).
Els serveis que el vassall prestava al senyor eren nombrosos, i en els documents corresponents es detallaven amb la màxima minuciositat. Àdhuc, sovint es transcrivia íntegrament la promesa de fidelitat i homenatge del vassall envers el senyor. També, al final del diploma, se solien precisar els requisits per al trencament d'aquest contracte feudal.
Aquestes convinences foren molt emprades pels senyors feudals envers llurs castlans, com a responsables dels castells, sovint situats en zones de frontera amb l'Islam. Entre els senyors es feien pactes de pau, o bé aliances militars, en casos en què hi havia -o es preveien- enfrontaments bèl·lics, tan habituals en aquells segles de domini de la cavalleria feudal.
Dins el context de les lluites feudals es feien convinences per tal de contractar tot un exèrcit a sou. En general, les convinences estructuraren moltes de les relacions de Catalunya, en el període de la seva màxima feudalització.
<.FITXA REVISADA>, <Pediatria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca creixement insuficient, n m
- ca fallada de creixença, n f sin. compl.
- ca guany de pes insuficient, n m sin. compl.
- es fallo de medro, n m
- es ganancia de peso insuficiente, n f
- es insuficiencia en el crecimiento, n f
- es retardo de crecimiento, n m
- es retraso del crecimiento, n m
- es retraso del desarrollo, n m
- fr retard de croissance, n m
- fr retard de croissance staturo-pondérale, n m
- fr retard staturo-pondéral, n m
- en failure to thrive, n
- en faltering weight, n
- en growth failure, n
- en weight faltering, n
- en FTT, n sigla
<.FITXA REVISADA>, <Pediatria>
Definició
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca creixença, n f
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia>
Definició
<Botànica > Fisiologia vegetal>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca creixença secundària, n f
- ca engruiximent secundari, n m sin. compl.
<Botànica > Fisiologia vegetal>
Definició
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Pediatria>, <Reumatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca dolor de creixença, n m
- en growing pains
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Pediatria>, <Reumatologia>
