Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "confeccionar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI sucre de llustre, sucre llustre o sucre glace? 0 CRITERI sucre de llustre, sucre llustre o sucre glace?

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI sucre de llustre, sucre llustre o sucre glace?
  • es  azúcar de lustre, n m/f
  • es  azúcar glas, n m/f
  • es  azúcar glasé, n m/f
  • es  azúcar glaseada, n f
  • es  azúcar glaseado, n m
  • es  azúcar impalpable, n m/f
  • es  azúcar lustre, n m/f
  • fr  sucre à glacer, n m
  • fr  sucre farine, n m
  • fr  sucre glace, n m
  • fr  sucre impalpable, n m
  • it  zucchero a velo, n m
  • it  zucchero velo, n m
  • en  confectioner's sugar, n
  • en  icing sugar, n
  • en  powdered sugar, n

<Alimentació. Gastronomia > Productes de pastisseria>

Definició
Es considera que les formes adequades són sucre de llustre i, com a sinònim complementari, sucre llustre (i l'escurçament llustre; en tots tres casos, noms masculins); en canvi, no es consideren adequades les formes *sucre glace, *sucre glacé, *sucre glas, *sucre glaça ni *sucre glaç. (A Menorca, a més, s'utilitza la forma floreti, probablement originària d'un dialecte italià.)

Els motius de la tria de sucre de llustre i sucre llustre són els següents:
(1) Sucre de llustre és la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el significat genèric 'sucre en pols'.
(2) Segons els especialistes, sucre glace i sucre de llustre denominen exactament el mateix concepte.
(3) Sucre de llustre i sucre llustre són les formes més utilitzades en l'àmbit professional de la pastisseria.
(4) Tenint en compte els punts anteriors, es considera innecessari incorporar el manlleu del francès sucre glace o les diverses adaptacions gràfiques que se n'han fet (com ara *sucre glacé, *sucre glas, *sucre glaça o *sucre glaç:)

El sucre de llustre, o el sinònim complementari sucre llustre, és un sucre en pols format per cristalls d'un diàmetre inferior a 0,15 mm que s'obté de la molta de sucre comú; aquest sucre s'utilitza sobretot per a empolvorar dolços i per a elaborar glaces i determinades masses.

Nota

aconfessional aconfessional

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aconfessional, adj
  • es  aconfesional, adj

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

angiografia convencional angiografia convencional

<Angiologia>, <Cardiologia>, <Cirurgia > Cirurgia vascular>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  angiografia convencional, n f

<Angiologia>, <Cardiologia>, <Cirurgia > Cirurgia vascular>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Angiografia que hom efectuava per punció percutània (directa) d'un vas de trajecte superficial o bé per mitjà de l'exposició quirúrgica del vas que calia cateteritzar. Actualment es realitza per cateterisme arterial, mitjançant la punció arterial a distància (tècnica de Seldinger); l'abordatge arterial usat habitualment és el de l'artèria femoral comuna, per bé que també es fa servir l'abordatge axil·lar i humeral.
arma convencional arma convencional

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arma convencional, n f
  • es  arma convencional
  • fr  armement conventionnel
  • en  conventional weapon

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició
Arma que té com a objectiu deixar fora de combat el major nombre possible de persones.

Nota

  • Per la seva crueltat, la utilització d'algunes d'aquestes armes han estat prohibides per alguns convenis internacionals.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arranjar, v tr
  • ca  endegar, v tr sin. compl.
  • ca  endreçar, v tr sin. compl.
  • es  acondicionar

<Dret>

Definició
Disposar en l'ordre que convé o en la manera més adequada a un fi.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Han arranjat l'arxiu de manera que sigui més fàcil la consulta dels documents classificats.

    Ex.: Han endegat la sala per improvisar-hi una reunió.

    Ex.: El president ha demanat que li endrecessin els documents per poder presidir la reunió en ordre.
brocater | brocatera brocater | brocatera

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  brocater | brocatera, n m, f
  • es  confeccionador de brocados
  • fr  confectionneur du brocart
  • en  brocade maker

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició
Persona que confecciona teixits en què fils d'argent o d'or formen una decoració sobre una tela de base generalment de seda.
butaca d'orelles butaca d'orelles

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  butaca d'orelles, n f
  • ca  confessionari, n m
  • es  sillón de orejas, n m
  • es  sillón en confesional, n m
  • es  sillón orejero, n m sin. compl.
  • fr  bergère à oreilles, n f
  • fr  bergère à orillons, n f
  • fr  bergère en confessionnal, n f
  • fr  confessionnal, n m
  • fr  fauteuil à oreilles, n m
  • fr  fauteuil en confessionnal, n m
  • en  wing chair, n
  • eu  besaulki belarridun, n
  • eu  konfesionala, n

<Fusteria > Mobles>

càmera no mètrica càmera no mètrica

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  càmera no mètrica, n f
  • ca  càmera convencional, n f sin. compl.
  • ca  càmera sense format, n f sin. compl.
  • es  cámara no métrica
  • es  cámara sin formato
  • en  nonmetric camera

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Càmera de consum general, poc estable i poc precisa geomètricament, amb geometria complexa o bé no basada en la projecció central.

Nota

  • 1. El sistema òptic té una distorsió geomètrica elevada, accentuada en alguns casos per l'existència de zoom. Els paràmetres d'orientació interna d'una càmera no mètrica són desconeguts, la distància focal és aproximada i la planitud de la pel·lícula no està garantida. L'avantatge de les càmeres no mètriques és la seva mida, el pes i el cost reduïts, i també la disponibilitat de nombrosos dispositius d'automatització com l'enfocament automàtic o el zoom. Tot i que no està dissenyada per a ús fotogramètric, pot tenir aquesta aplicació si es realitza un calibratge in situ.

    2. Són exemples de càmera no mètrica la càmera panoràmica i la càmera contínua.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
càmera no mètrica càmera no mètrica

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  càmera no mètrica, n f
  • ca  càmera convencional, n f sin. compl.
  • ca  càmera sense format, n f sin. compl.
  • es  cámara no métrica
  • es  cámara sin formato
  • en  nonmetric camera

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Càmera de consum general, poc estable i poc precisa geomètricament, amb geometria complexa o bé no basada en la projecció central.

Nota

  • 1. El sistema òptic té una distorsió geomètrica elevada, accentuada en alguns casos per l'existència de zoom. Els paràmetres d'orientació interna d'una càmera no mètrica són desconeguts, la distància focal és aproximada i la planitud de la pel·lícula no està garantida. L'avantatge de les càmeres no mètriques és la seva mida, el pes i el cost reduïts, i també la disponibilitat de nombrosos dispositius d'automatització com l'enfocament automàtic o el zoom. Tot i que no està dissenyada per a ús fotogramètric, pot tenir aquesta aplicació si es realitza un calibratge in situ.

    2. Són exemples de càmera no mètrica la càmera panoràmica i la càmera contínua.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
càmera no mètrica càmera no mètrica

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  càmera no mètrica, n f
  • ca  càmera convencional, n f sin. compl.
  • ca  càmera sense format, n f sin. compl.
  • es  cámara no métrica
  • es  cámara sin formato
  • en  nonmetric camera

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Càmera de consum general, poc estable i poc precisa geomètricament, amb geometria complexa o bé no basada en la projecció central.

Nota

  • 1. El sistema òptic té una distorsió geomètrica elevada, accentuada en alguns casos per l'existència de zoom. Els paràmetres d'orientació interna d'una càmera no mètrica són desconeguts, la distància focal és aproximada i la planitud de la pel·lícula no està garantida. L'avantatge de les càmeres no mètriques és la seva mida, el pes i el cost reduïts, i també la disponibilitat de nombrosos dispositius d'automatització com l'enfocament automàtic o el zoom. Tot i que no està dissenyada per a ús fotogramètric, pot tenir aquesta aplicació si es realitza un calibratge in situ.

    2. Són exemples de càmera no mètrica la càmera panoràmica i la càmera contínua.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8